Skip to main content

Full text of "Romancer popular de la terra catalana, cançons feudals cavalleresques. Recullit y ordenat per en M. Aguiló y Fuster"

See other formats


1 



BIBLIOTECA CATALANA 

POPULAR 



ROMANCER 



u 



ROMANCER 

POPULAR 

DE LA 

TERRA CATALANA 

RECULLIT Y ORDENAT 
PER 

EN M. AGUILÓ Y FUSTER 

Bibliotecari de la Universitat de 
Barcelona, etc. 



CANÇONS FEUDALS 

CAVALLERESQUES 



'^m ^ 



Pe 



BARCELONA 
LLIBRERIA D' ÀLVAR VERDAGUER 

RAMBLA DEL MITG, N.° 5 



En r Estampa d' Espasa y C— Corts, 221 y 223 



S. M. lA RÍYNA REGENT D' ESPANYA 

^Ptia afarta (íxMim 

D'HABSBURG-LORENA DE BORBON 
COMTESSA DE BARCELONA 



Senyora : 

jLes cançons populars catalanes venen 
consagrades per l' amor maternal. Gene- 
racions d' honrades mares de família han 
conservat les mes antigues al breçolar y 
adormir d llurs i?ifants al só de ses relli- 
gioses tonades. 



I 



— VI — 



Ennol•lides estan per la virtut del tre- 
ball que amoroses mdolcexen. Fins susara 
los jornalers d' esta tevra feynera les du- 
yen estampades en les entreteles del cor. 
Lo cant n' era 7 Cirineu quels aydava de 
sol d sol d manejar les eynes, ó com la 
Verònica los exugava piadosa la suhor en 
les hores mes fexugoses de la tasca. 

La caritat les escolta y beneheix. Los 
vells y af oliats que no poden guanyar se la 
vida, captan per les masies mont any anés, 
y esperan en el llindar lo trist pa de /' aU 
moyna, salmejant la oració rimada ó 7 
romanç de la velluria. 

Aytals virtuts, y mes que tot vostres 
bondats, me donan coratge per gosar ofe- 
rir d la Comtessa de Barcelona F aplech 
d' exes cançons recullides en ma jovenesa 
de la tradició oral , que vuy cuytadament 
van oblidant se. 



— vn — 



Elles foren, y les que 'ns romanen son 
encara, fulles espressives de la historia 
domèstica del poble qui, tot cantant ses 
amors y ses usances , ve dictantla sens 
adonarsen. Durant segles elles han estat 
(tret de V ensenyança parroquial) la única 
escola de la gent pagesa, qui no sap altra 
llengua que la materna; y d elles acudia d 
tothora per conort y esplay de les tristeses 
que emboyran V esperit, com cercava les 
herbes remeyeres de Maig pera fersen bàl- 
sams casolans per les ferides del cos. 

Elles per fi, ja moridores, empenyeren 
fortment la maravellosa renaxença de la 
literatura catalana, de que vos, Senyora, ne 
fóreu la sobirana y triumfal glorificació, 
en aquella diada providencial en que ten- 
gui la honra immerescuda de proclamar- 
vos Reyna dels Jochs florals de Barcelona, 
en lo Consistori de MDCCCLXXXVIIL 



— VIII 



Al dignarvos devallar de la tribuna % 
Rey al per pujar al trono de la Poesia, ah 
una flor per ceptre, la regonexença y Ileal- ï 
tat de la nació catalana, representada per 
milenars de persones qui omplian de gom 
d gom la espayosa sala del palau de Be- 
lles Arts, esclata en los picaments de mans 
mes forts que may se hajan ohit. Aquelles 
aclamacions d' escalf indescriptible retru- 
nyiran per sempre mes en les planes agra- 
hides de la historia de les lletres pàtries. 

Permet au, Senyora, que axi com vos 
anaren d Montserrat d dur d la Moreneta 
la flor simbòlica d' aquella gloriosa festa, 
vos oferesca, com d humil recort d' aytal 
diada, aquesta toya d' unes flofs que no 's 
marcexen. Son cullides en les eroles de la 
poesia tradicional de cascuna de les encon- 
trades y de les ylles que '5 veuen del cim de 
la mont any a santa, cor y homenatge del 



territori catalanesch ; d fi de que totes ses 
afraus contribuesquen d agrahirvos /' alta 
mercè que dispensareu al desvalgut idioma 
matern, que al caliu de la pàtria, deia fe 
y de r AMOR ha recobrat, per un voler de 
Deu, sa poderosa saba per reverdir debell- 
nou ab mes ufana. 

No he gosat sostraure cap flor d' aquest 
ramell, encara que algunes sien tan sel- 
vatges com los serrals en que de temps 
Uunyd s hi congrian. Sa antigor mou d 
cull iries ab les espines que duhen, d fi de 
mostrar entegres uns brots que les genera- 
cions, d' una d V altra, se trameten. 

Vostre plorat Espòs, qui al cel sia, lo 
Rey D. Alfons XII, de benvolguda recor- 
dança, subvenciond la publicació d' est 
Romancer, no sols per donar una prova 
palesa d' amor d Catalunya, sinó per co- 
nexer tal com es lo poble qui 7 canta y 5' hi 



— X — 



reflecta com en son mes feel mirall ; de- 
xanthi veure les consemblances y les dife- 
rencies de cascuna de les dues nacions 
fermades per la naturalesa y refermades 
per les esposalles dels Reys Católichs. 

Digneuvos, donchs, Senyora, admetre 
com ofrena popular est llibre, corona de 
perpetuines per la tomba del any orat Rey, 
qui 7 feu estampar. / Tantdebó vostre Fill 
august hi conega , quan hora 'n sia , la 
vitalitat d' esta llengua milenaria , que se 
gloriejan d' enrahonar milions de sos reg- 
nicols, per concedirli la valença que li 
pertoca ! 

Senyora: 
Als R. P. de V. M. 

Marian Aguiló. 



m 



PRÒLECH 



/Compromès, per sobirà encàrrech, à publi- 
\_y car lo Romancer popular de la llengua 
catalana, sobrevinguérenme extraordinàries y 
greus obligacions de ma carrera, la translació 
de la Biblioteca provincial y universitària... y 
après... la recruada y '1 ròcech d' una malaltia 
incurable. De llavors ençà he esperat debades, 
ja que no la salut , les estones de sossech y de 
escalf que son mester per escriure ; y vell , des- 
memoriat y empeguit de la tardança, entrech 
als aymadors de la poesia del poble un llibre 
que no es fill del estudi sinó de la paciència, 
les fulles rònegues de les cançons de la terra^ 
arrancades à la memòria de menestrals y page- 
sos, que comencí à percaçar ab inconscient 
fal-lera allà en les derreríes de ma infantesa. 



XII — 



Estampades de temps y à correcuyta les 
contingudes en aquest volum, han esperat en 
va lo pròlech y les notes que deurian acom- 
panyaries. Sols r agrahiment mou, à males 
penes, la fexuguesa de ma ploma per pagar 
lo tribut de regonexença à la Corona que se 
dignà encomanarme la publicació del Canço- 
ner tradicional d' aquesta regió, com lo símbol 
mes comprensiu de 1' amor que nostres Monar- 
ques professan à tots los pobles del Principat 
y dels antichs Reyalmes que la componen, y 
com una manifestació de benvolença al idioma, 
que renaix à la literatura per 1' enginy del glo- 
riós estol d' escriptors quel conrean. 

Mes com est llibre de cançons populars, tre- 
tes de la tradició oral, no es pas lo primer que 
veu la llum à Barcelona, cal remembrar ací 
als qui m' han precehit en la publicació de 
consemblants reculls, y forçat per llur exem- 
ple dir qualque cosa del present , començat 
abans que 'Is altres. Deman, donchs, llicencia 
per comptar à la bona de Deu , y molt per 
demunt demunt, la llarga y enujosa aplega 
dels materials ajustats per esta tardívola im- 
pressió. Catalunya no ha anat à la reçaga 
en la profitosa feyna d' escorcollar sos cants 
y ses arreconades tradicions, sens pretendre 
per açò que tinga sa tasca del tot llesta. 



— XIII — 



No dech entrar en lo camp flayrós d' exa 
poesia en que 'm nodriren, trescat per amichs 
ja tots defunts, sens dirlos, lo peu al estrep 
per anarlos à trobar : à reveure , à Deu siau I 
Lo primer qui '1 guaytà des de 1' altesa de sa 
intuició poderosa, mes com a musich que com 
à literat, fou en Pau Piferrer, de immortal me- 
mòria: après lo recorregué y esbrinà ab tanta 
d' erudició com d' amorosa gelosia, 1' egregi 
catedràtich en Manel Milà y Fontanals, de gran 
y merescuda anomenada: mes tart, ab febro- 
senca cuyta 1' infatigable catalanista en Fran- 
cesch Pelay Briz, Mestre en Gay Saber; y de- 
rrerament en Bertran y Bros, estudiós poeta y 
folklorista apassionat, qui abans de sa preciosa 
Rondallística nos dugué una toya de Cançons 
y follies inèdites del peu mateix de la mon- 
tanya de Montserrat, ahont nasqué , y fa poch 
morí, dexant un dolorós buyt en les lletres 
regionals. 

Moltes son les cançons escaduceres estampa- 
des en Revistes y Setmanaris catalans, y mes 
les incloses en les publicacions dels Excursio- 
nistes. De totes voldria recordarmen per citar- 
ies en son lloch; puix de cascun romanç sen 
pot formar tot un romancer, ab tantes de fulles 
com persones hi ha qui '1 sapian, ja que may he 
pogut trobar dues copies verament pariones ni 



entre la gent matexa qui 'Is cantava à chor en 
una treballada ò tall de feyna. Les nostres 
cançons, sobretot les antigues, si no mudan la 
pell sencera com les serps, se pot dir que cam- 
bían moltes de ses escates , no ja en cada vila, 
sinó en cascuna de les boques que les galejan. 



* 
* * 



Durant la llarga temporada en que '1 comen- 
çat renaxement literari de la llengua materna 
dormia com un infantó malaltiç ensopit en 
el breçol, sens que 'Is pochs qui '1 vetllavam 
poguessem endevinar la vinguda dels Jochs 
florals, que havian de transformar per encanta- 
ment aquell breç en carro triumfal ; lo dalè de 
veurel pujar y crexer sanitós me feya espe- 
rançarne el miracle mes aviat de la poesia 
popular que de la artística, atesa la fredor ab 
que entre 'Is literats aquesta fou rebuda en un 
principi. 

Un llibre de cançons catalanes, dictades per 
gent qui no sap de lletra, era lo millor memo- 
rial de greuges, que un poble entoçonit per 
sentiment y per necessitat a conservar sa llen- 
gua materna pogués presentar als fills qui la 
renegan y à aquells qui 'ns la han bandejada 
de nostres escoles. Exa poesia anònima y 



p 



XV 



humil, la única capaç de desarmar la crítica y 
la enveja, me semblava aposta per tornar à 
encendre '1 foch de 1' amor patri en los cors en 
que n' hi covàs una sola espurna. La fruició 
misteriosa, increïble à qui no la haja sentida, 
que exos cants atractivols tenen pels infants 
qui ab ells se agombolaren, y 1' amor que mes 
tart despertan à la llengua que s' ha après de 
confegir tot breçolantse y condormintse al sò 
de ses tonades, me 'n exageravan el poder y 
la vàlua, fins al punt de creurels ab prou 
força per axecar ells sols la sacrílega Uosana 
d' oblit que n' Aribau, en Cortada, en Martí, y 
singularment en Rubió y Ors havian intentat 
remoure y alçapremar ab llurs rimes catalanes. 
Desgraciadament per realisar aquest somni 
jovenívol tot lo que 'm sobrava d' entussiasme 
y d' abnegació, mancava de temps y de medis; 
puix calia visitar encontrada per encontrada 
tots los territoris ahont se parla nostra llengua. 
Desitg que may logrí satisfer del tot, jatsía à 
copia de viatges arribas personalment à recullir 
ab mes ò manco sort un bon esplet de cançons 
en distints pobles de cascuna de la vintena de 
vegueries en que Catalunya abans estava com- 
partida, y en especial en totes les valls piri- 
nayques, en les ylles Balears y en diferents 
llochs del antich regne de Valencià. 



— XVI — 

Mentres poguí dispondre de les vacacions 
d' Agost, que llavors se 'ns concedian, solia 
destinar quasi cada any dita mesada à una 
d' exes treballoses caceres que 'm tenian el 
cor robat. L' espectacle de la naturalesa, la 
riquesa del llenguatge de la pagesia, los mo- 
nastirs y les esglésies bizantines, los castells, 
sovint los archius parroquials ò 'Is de les bat- 
llíes, y à vegades los llibres vells tirats en les 
gorfes ò graners, compensavan llargament les 
molèsties y perills d' algunes d' exes apressades 
exploracions. 

Ventura d' açò , puix que 1' aplega dejs cants 
tradicionals es una de les feynes mes fexugues y 
de mal fer. Tot lo que aquesta poesia té d' ago- 
sarada y franca, sembla que les minyones, axí 
vilajanes com camparoles qui son les qui espe- 
cialment la guardan, ho tingan de desconfiades 
y de vergonyoses per diria al foraster qui de 
sopte se presenta ab desitg de transcríurela. 
May arriban à creure que persona de distint 
estament puga fer cabal d' exes cançons passa- 
des de moda com lo ret y la filosa; y quan se 'n 
persuadexen no saben explicarsho sinó per un 
ram de bogeria. 

Lo ^emps que 's pert en cada poble en que 
un atura à pararhi los filats que 's fan mester 
per exa caça singular, acaba per ferse incom- 



— XVII — 



portable, atès lo migrat profit que les mes de 
les voltes se'n sol traure. Per acursarne tan amo- 
hinós preparatiu, sempre à recomençar, puix 
que 'n lloch es possible arribar y moldre, triava 
los llogarets arreconats de les comarques mes 
enderrerides, ahont la poesia popular, amiga 
dels pobres, hi conserva ecos llunyans de les 
veus de la Edat mitjana. Sovint les afraus mes 
rònegues me donavan les millors cullites; y 
quan no, un que altre exemplar sencer é inco- 
rrupte d' exa poètica flora, marcida, esfuUada 
y quasi perduda en la terra baxa y à punt de 
perdres fins en 1' alta Montanya. Si la fosca 
m' hi atrapava ab unes quantes cançons de les 
desitjades ja en cartera, me aconortava ben 
aviat de no trobarhi llit ni palliça ahont jaure 
(com prou vegades m' esdevingué), y estesa la 
manta demunt la terra broxa, lo sach de nit 
per coxí, m', adormia somiant aquell cant ideal 
que may de la vida arriba à copiarse. 

Trencada en la guerra dels Set anys la 
cadena de la tradició, del tot rovellada y fesa 
desde la de la Independència , cuy tava à reple- 
garne ses anelles escampades, ab la febre ab 
que se acudiria à salvar los documents d' un 
archiu en que s' hi calàs foch. La antiguitat 
visible d' algun romanç d' aquests avivava la 
dèria de descubrir als que fantasiava amagats 



XVIII 



derrera de cada serralada, que al acabarsem 
los dies vagarivols havia de dexar ab prou 
racança per trescaria un altre any, si à Deu 
plahia. 

Recorregut tan sols, y encara ab sobrera 
cuyta, una tercera part del territori catalanesch 
que *m proposava seguir, vaig inventariar los 
materials que tenia, ajustant en un plech totes 
les versions de cada romanç, y distribuint 
aquests en les seccions que 'm semblaren mes 
pròpies, senyalantles ab sengles rètols à fi de 
colocar totduna en son lloch les copies que 
de nou replegaria. Cançons feudals cavalleres- 
ques posí interinament à les incloses en est 
volum, y ab eix títol, que no tractaré ací de 
defendre, romanen. 






Quan n' estenia 1' inventari, fa una quaran- 
tena d' anys,' me animava la falaguera ilusió de 
ordenar lo romancer ab consell y ajuda d' un 
gran literat amich, qui 'm demanà escriuren 
lo proemi per ferhi 1' estudi de la poesia popu- 
lar que rumiava. Joyós d' exa espontànea pro- 
ferta, à la qual no 's fixà temps per cumplirla, 
redoblí 1' esforç per -acrexer la colecció, y fins 
les importunances als coneguts qui tinguessen 



alguna avinentesa d' ohir cantar à gent forana, 
perquè m' aydassen à aumentarla. 

Abans d' empendren la publicació lo cor 
me deya, y no m' enganà, que era mester visi- 
tar les ylles d' Esvissa y Formentera, ahont 
necessàriament la vella poesia que cercava, 
s' hi havia de trobar viva encara é in fraganti. 
Mes les vacacions de 1852 se 'n vingueren, y 
en Uoch de ficarme en un dels llaüts d' exa 
travessia, que cap vapor disputava à les veles 
llatines, quedí de sopte compromès per 1' amis- 
tat à pujar à la diligència que 'm dugué à la 
coronada vila ab la excelent companyia de 
mon amich y mestre D. J. M. Quadrado. 

La passió prou arrelada per conexer nostres 
MSS. literaris triumfa aviat de X anyorança de 
la poesia popular. L' antich menyspreu de 
nostra llengua dexà traure, ja des de principis 
del segle XVI, nombrosos còdices, molts d' ells 
únichs, que expatriats de Catalunya fan grossa 
falta à la llengua renaxent, freturosa de sem- 
blants caminadors. Los recòndits en les Biblio- 
teques del Escorial , de Madrit y de Çaragoça 
m' obligaren à perllongar fins à 1' any següent 
lo viatge à les Pityuses. 

Cal recordar, emperò, que en esta temporada 
la veu del catalanisme , tan sumorta en lo Prin- 
cipat, ressonà per primera volta, que jo sapia, 



en la Cort; y dins lo petit y triat cercle en que 
podia ferse ohir, va trobarhi llavors un eco 
mes simpàtich, al parexer, que en la matexa 
Barcelona. La alarma hi tardà uns quants anys 
encara à despertar aquell yrat é imprudent 
rebuig, que, com era natural, serví de contier 
ò burjó per acabar d' encendre el foch en la 
capital de Catalunya. 

À Madrit hi sortí, aquell any, un notable 
article à favor de la escola literària catalana, 
axí dels qui 's servian de la llengua oficial com 
de la materna, escrit per persona autorisada, 
qui feu ses primeres armes en El Artista, heralt 
del romanticisme espanyol, y viu per honra de 
les lletres y de les Acadèmies. Al cap de tant 
temps , molts dels pensaments ab que encorat- 
java nostra literatura poden servir de pròlech 
per justificar actuals publicacions regionalistes. 
Aparegué lo dia 14 de Novembre en lo acre- 
ditat periòdich La Espana, té per títol Poetas 

modernos mallorquines y per autor D. Pedró 

de Madrazo. 

La entretinguda revisió dels MSS. catalans 
de les Biblioteques del Escorial, de la Nacio- 
nal y del Archiu de la Reyal Acadèmia de la 
Historia, y '1 regonexement de quasi totes les 
demés de Madrit, incloses les dels principals 
bibliòfils, la de Don Pascual de Gayangos, en 



XXI — 



particular^ m' hi ocuparen mes d' un any. Es- 
perançant ab r ilusió de trobar 1' auxili que 
era mester per publicar la Biblioteca Catalana 
que de temps somiava, llegia curós les obres 
desconegudes, n' inventariava els mots y re- 
franys que m' innovavan , testimoniejats ab 
son text corresponent, y copiava entegres aque- 
lles obretes que 'm parexian mes pròpies per 
enllepolir als lectors y fer estimar nostra llengua. 

Toledo, ahont s' hi venian llibres de D. B. J. 
Gallardo, y Çaragoça , ab son Cançoner desco- 
negut, allargaren profitosament encara mon 
viatge de retorn. À Lleyda, cercant al matí 
recorts de sa antigua Universitat y volums de 
ses estampes primeres, y al capvespre cançons 
entre la pobriçalla dels arravals , tornà à rea- 
parexer lo assedegament d' aquella poesia em- 
briagadora, ab tal força, que vaig resoldre 
anarmen cuytós à espassarlo à les ylles d' Es- 
vissa y de Formentera , ahont la mesada curta 
que hi romangui fou tan fruytosa, que sempre 
mes m' ha racat no trobar lleure per tornarhi. 

Capficat en estes investigacions (ridícules 
cabòries als ulls de la generalitat), ignorava, y 
tardí molt à saberho , que París al entretant les 
hagués posades de moda, donant sa poderosa 
empenta per 1' estudi y 1' enaltiment d' exes 
cançons desvalgudes. 



Un decret del príncep President de la Repú- 
blica, del 13 de Setembre de 1852, preparat 
per Mr. Fortoul, ministre d' Instrucció, manà 
recullir y publicar les poesies populars de tots 
los departaments de la França; y poch après 
sortiren de la Estampa, ja Imperial, les Instruc- 
tions du Comitè de la Langue , de V Histoire 
et des Arts de la France , redactades pel sabi 
catedràtich Mr. Ampère, per servir de norma 
en la replega y classificació de les cançons que 
se anavan a cercar. . 

Aquest decret, que despertà aviat en la 
nació vehina nombrosos colectors, y n' ha fet 
y 'n fa tot sovint exir de nous, trascendí à sa 
guisa en lo conreu literari de nostra llengua; 
jatsía no se haja publicat encara la edició 
oficial del Cançoner ques demanava. En 1854 
aparegueren à Barcelona Observaciones sobre 
la Poesia popular, con muestras de romances 
catalanes inéditos , por D. Manuel Milà y Fon- 
tanals. Imprenta de N. Ramírez, 1853; y est 
llibre benvolgut, escrit en castellà, tingué mes 
tart, sens que son autor s' ho proposàs, una in- 
fluencia decisiva y ara per tots regoneguda en 
nostre renaxement, provant una volta mes lo 
poder maravellós de la poesia del poble. 



* * 



Encalçat per la mort, no m' entretindré à 
comptar les rèmores y entrebanchs de tota me- 
na que han empatxat la publicació del present 
Romancer. Sens ells tal vegada n'hi havia prou 
per deturarmen ab les indecisions porqgues de 
ma insuficiència, ab mes ilusories confiances en 
vanes promeses de cooperació, y mes que tot, 
ab la impossibilitat de donar jamay per aca- 
bada una recolecció que sempre dexa tant que 
espigolar. Tot sacrifici me semblava poch en la 
empresa de reconstruir eix trocejat monument 
nacional, creat pel poble català ò enmol-lat per 
ell mateix à sa imatge y semblança. 

Ací donchs oferesch aquest volum com un pri- 
mer grahó en la llarga volta d' una escala en que 
han d' encabírsenhi molts : los materials reple- 
gats en mitja centúria per bastir los demés 
jauen oblidats en una prestatjada, y sols Deu 
sap qui 'Is veurà aprofitats. No es cosa d' arris- 
car desde abaix apreciacions y paritats que al 
_arribar al cim pugan quedar enjòliques y mal 
mdades. Un escaló s' ha de recolzar demunt 
altre, y es mester pujarlos tots per conexer 
lillor à cascun , y guaytar des de dalt la fesomia 
lel poble qui 'Is ha construïts. 
Prou sabuda es la consemblança qqe 'Is cants 
)pulars y les rondalles de les nacions del 
[itgdía de 1' Europa tenen entre sí, y no fi-e- 



— XXIV 



tura tant conjuminar nous coteigs ni ponderar 
la importància d' aquests estudis per una ploma 
despoderada com la meva. Per sort 1' estudi de 
les literatures populars segueix per hont se vu- 
11a estant de moda, una de les de mes durada 
en est segle mudadiç. Poetes y erudits, sabis y 
aficionats les han tretes de la fosca de sos 
amagatalls, venjantles del menyspreu ab que 
abans se les tenia. La nova generació no ha 
rebujat, com sol succehir, 1' exemple de la pas- 
sada, ans al contrari, 1' amor un xich poruga 
per la poesia tradicional que 'Is avis y pares 
mostraren, los fills 1' han convertida en escalfa- 
da devoció , y los nets quasi en fanatisme. Si 
de primer començà per abellir y robar el cor ab 
r encantament de les tonades ab que enman- 
tella y cubreix à voltes la cruesa de sos dictats, 
al conèxerse aquests per 1' estampa, la lletra 
provà que no era menys que la musica, y com 
el vi generós , pujà al cap d' alguns escriptors, 
qui à força d' erudició y d' enginy, filosofant, 
comparant, y fins fantasiant, de rondalles y 
cançons n' han fet una ciència , encimbellada 
ja entre les trascendentals , que 1' aristocràtica 
Anglaterra batejà ab lo nom de Folk-Lore, ac- 
ceptat per tot arreu. Tal es la munió d' obres 
compilades à est fi, en un sens nombre de 
llengües y de dialectes que caldria consultar 



— XXV — 



per saber pregonament aquest novell ram de la 
literatura, que bastarian per sí soles à formar 
una gran biblioteca. 



I 



* 
* * 



Exa cobejança viva que empeny als colectors 
à salvar del oblit los vells cants populars, se- 
nyala sa pròxima desaparició , tota vegada que 
ningú se entreté à estojar lo que abunda, sinó 
lo que, minvant de dia en dia, perilla aviat de 
perdres. Tantdebò que esta frissor, estesa per 
tot arreu com un providencial contagi, hagués 
arribat a temps per archiuar tots los testimonis 
d' una poesia may escrita de que '1 llibre 'n serà 
la tomba. Maravellosa força tenen les tradicions 
per arraparse de nou y reverdir; mes, ara per 
ara, romanen esmortuides y quasi esborrades 
en la memòria del poble , qui ensibornat en la 
i transformació que lo adalera , romp ab son 
passat, y rebuja y menysprea 1' exam de re- 
cordances del avior, que abellia y delitava la 
I mesquinesa de les llars mes freturoses. 
I Dever es , donchs , de recullir estes flors bos- 
canes y cuytar à trasplantaries à les planes de 
í la conservadora estampa, ja que '1 baf de nostre 
I segle s' ha tornat mortal per elles. Mes si '1 fum 
I ^ de les fàbriques de vapor sembla que les em- 



I 



XXVI 



boyra y les sema, y 'Is esbufechs de les loco- 
motores les acaban de neulir y abrusar, també 
es prou cert que la malura les mustigava y 
consumia de temps enrera. 

De lluny ve '1 menyspreu literari per nostra 
poesia popular, un dels baluarts derrers de la 
nacionalitat catalana que hem vist acabar d'en- 
derrocarse per sí sol. Veritat es que la actual 
renaxença de la poesia artística, sentint la ne- 
cessitat d' exa força un temps inexpugnable, se 
afanya coratjosa à reconstituirlo debellnou; mes 
encara que tinga molt guanyat per alcançarho, 
si '1 poble no s' hi ajuda, no 'n reexirà victorio- 
sa. Nostre romancer tradicional, per les memò- 
ries que conserva, pareix que ha devallat tota 
r escala dels estaments, des de 1' alterós palau à 
la cabana camperola; y desgraciadament fins 
que ha tingut un peu fora del derrer grahó no 
hi hem acudit , ab pietat tardívola , à traure'l 
d' una mort segura. 

Quan r aristocràcia buydà sos acimats cas- 
tells y paratgivols casals, per gaudir en les 
ciutats ò ferse palaciana en la Cort, los regalats 
joglars qui hi pujavan à solaçar als catUans ab 
cants y lligendes, glosanthi lo cas esdevingut 
de nou que '1 romanç èpich escampava, veren 
decaure 1' ofici de la jotglaría, que mancat de 
protectors poderosos anà de rotabatuda sempre 



mes fins a abolirse. De tart en tart se 'Is troba 
acompanyant noces y bateigs ; y quan algun 
dels vilatges principals los crida à festa major, 
fan la passada al sò de les gralles , cantan com 
albaders el bon jorn davant de les cases de la 
prohomenía, son capdancers tVi les ballades de 
plaça, y seguexen à les pabordesses en la capta 
del llevant de taula. La menestralia fou la derrera 
que 'n les professons anyals de Corpus Christi, 
ò en les extraordinàries de cossos sants y de 
vingudes de Rey à jurar los Furs, duya sa 
cobla de joglars tras de ses costoses invencions 
y de ses honrades banderes gremials. 

La època del Renaxement, de recordança 
trista per la llengua materna, ab sos novells 
ideals, la generalisació del estudi del llatí, lo 
predomini del magestuós idioma oficial enno- 
blit per tants d' escriptors eximis , ab son Téa- 
i:re y son Romancer, començaren à arreconar y 
mbplantar à pocíh à poch la nostra poesia tradi- 
cional, viltinguda per la gent lletrada. L' erudit 
barceloní Mossèn Francesch Alegre, al definir 
íin lo quinzen segle la Poesia e la Faula, pres- 
:indeix, al ocuparse de la primera, de dir res 
Je la del poble, y nota al parlar de la segona 
fiue de xa de fer mensio de una specia de faula, 
^cte en fets e apariencia, que no parteix dels poe- 
'es ans es cosa de dones e de homens ignorants. 



— XXVIII 



€ ha degudament perdut lo nom de faula nome 
nantse rondalla, dita a rodando, perquè rodam 
del començ a la fi, acaba sens donar altre fruyt 

La avorrició de sabis y moralistes per li 
poesia del poble, tan palesament confessadé 
pel romançador y glosador de les Transforma 
cions d' Ovidi, no 'n tingué prou d' excomuni 
car cançons y rondalles, sinó que 1' oy arrib; 
fins al mateix llenguatge en que s' hi dictavan 
Ben aviat quasi tots los qui volgueren escriuri 
pel públich dexaren la llengua en que enraho 
navan en la privadesa de la familia y en tot 
los actes de ciutadanatge , desviantse de soi 
idioma nadiu y desamparant à aquells de llur 
compatricis que no n' entenian d' altre.' 

Afrontada la tradició popular ab lo desden; 
dels homens seients del pahís y ab lo menys 
preu dels forasters; confosa als ulls de molt 
ab la poesia vulgar y mercadera , germanastr 
bordissenca que li sortí trascantó per escai 
nirla y afollarla ab parades de barrueres fuUeí 
ve minvant y decaent de generació en genen 
ció fa segles, y ara desvalguda y moridon 
roman abandonada de sos derrers feels, k 
classes jornalereg. ' 

Los milenars de milenars de fusos que '.' 
saltants dels rius y les fàbriques de vapor fa 
giravoltar per tot Catalunya, no sols han ofegr 



— XXIX — 



el cant ab llur soroll, sinó que aturaren pera 
sempre lo torn casolà de filar llana ò seda, que 
no mancava en 1' axovar de les menestrales ni 
de moltes senyores, arrancant à la vegada la 
filoseta de canya de mans de les pageses, qui 
en no treballant la terra duyan à tothora atra- 
vessada en les vetes del devantal. 

Arreconades exes eynes feyneres, que foren 
per tantes centúries el dot y els arreus de les 
mestresses de sa casa, y les companyones espe- 
cials de cançons y de rondalles, han anat també 
abolintse les filades de veynat, que en los lloga- 
rets aglevats de montanya donavan abrich y 
solaç en les vetles de 1' hivernada. Entrada de 
fosch ò acabat de sopar se ajustava la pobre 
gent al alberch convingut , que en temps del 
fret fort solia ésser una de les bouals ò establies 
escalfades per la bafor del bestiar, y allí à la 
claror d' unes teyes ò del llum ganxut de ferro, 
de doble carola, pagant 1' oli una nit per hom, 
la miserable cabana se convertia tantost, per 
encant de la tradició, en una mena d' escola 
reglamentada del saber popular, ahont s' hi 
perpetuavan, com en eternal planter, les en- 
senyances, cants, lligendes y adagis de 1' Edat 
mitjana, y qualcuna de ses fatilleríes. 

He dit reglamentada, perquè 'Is jays, apro- 
pats al foch, dirigian, segons costum, aquell 



XXX — * 



aplech, en que fins els setis hi estavan senyalats. 
Les dones , afanyades à filar ^ seyan arrambades 
à la paret, y decantats d' elles, los homens, se 
aflotonavan al mitg y descansavan del treball 
de la jornada asseguts damunt ses capes olda- 
nes ò de sos caputxos rossos. En exes reunions 
s' hi trobava temps per tot, des de passarhi en 
comú la corona del Roser, fins a tenirhi ses es- 
tones de platxeria y de gatzara ; mes les ronda- 
lles, les cançons, les endevinalles y en alguns 
llochs unes quantes corrandes ballades, abans 
de despedirse, n' eran divertiment y solacíes 
que no solian mancarhi. 

Per armar de sopte una de les dances anti- 
gues catalanes, ara oblidades ò en desús les 
mes, no hi calen sonadors, ab lo cant n' hi ha 
prou per guiaria. Ballets ne diuen, à 1' Em- 
purdà y en altres territoris, à les cançons ro- 
mancesques que solen servir per acompanyar 
la dança , com se 'n digueren balades ò ballades 
fins à principis del segle XVI. Los esturments 
preferits per dit acompanyament eran los mes 
sentimentals, los que mellor imitaven la veu 
humana. En les viles de Montanya, la grave- 
dat del ball tradicional del ofici el dia de la 
festa major davant de la portalada de 1' església 
bizantina, sol servirse de les tenores, encara que 
tingan llogada altra cobla pel sarau. 




— XXXI — 






La poesia popular catalana es mes per ohida 
que per llegida. Cada romanç viu dins sa tonada 
pròpia, que no sols es el segell quel distingeix, 
sinó que n' es 1' essència, 1' ànima. La lletra, 
en boca de cantadores cofoyes de sa bona veu, 
tot sovint es una espècie d' ossamenta mal 
lligada, à voltes sens cap ni peus. En saberne 
unes quantes posades y la tornada ne tenen 
prou; entregades al encís d' aquelles notes, tan 
senzilles com potents y consiroses, les cantan 
y galejan fent poch cabal de les paraules que 
hi diuen. Dura encara V eco del derrer mot de 
cada responament, qual sò perllongan bella 
estona, y ja 's desitja acurçar la pausa solemnial 
que separa una posada de 1' altra, despertantse 
exa set insaciable, exa anyorança viva de ohir 
rependre '1 cant per escoltar una vegada mes sa 
melodia tendríssima que fa somiar de despert 
dolcíssims somnis. 

La fruició que esta lley de musica fa sentir 
es quasi indefinible. El romanç divorciat de sa 
tonada pert mes que 1' arbre quan li cau sa fulla, 
mes que la rosa d' olor quan li fuig sa flayre. 
Qui haja ohit aquest cants en plena vida, prop 
d' arbredes ahont els rossinyols refilan ò 'Is 



XXXII 



moxons hi xarrotejan , al trobaries reclosos en 
un volum recorda 'Is armaris dels museus orni- 
tològichs, plens de virolais aucells que 'n pos- 
tures escayentes mostran llurs plomes irisades; 
mes per bonichs que sien son muts, no cantan. 
Profà en 1' art, m' ha racat molt no poder re- 
cullir personalment la melodia de cada cançó. 
Confés que qualque pich al apuntar la lletra 
morta d' algun d' aquets ballets curts, mitg 
infantivols mitg lírichs, ara entremaliats adés 
tranquils, seguits quasi sempre ab gracioses 
taral-les de mots incoherents (que grans mes- 
tres no desdeny arian d' encastar en llurs obres 
com les pedres mes precioses), n' he esquexat 
felló el paper, ab la impressió del qui cull 
una d' aquelles floretes de borriçol, y ab 1' es- 
forç de trencaria, la corona s' espolsa, el vent 
r escampa, y en la ma sols queda el trist 
capoll, un bri que 's llança. Y no es per minvar 
la vàlua literària d' exes antigues narracions, 
dir lo que perden separades del cant que les 
informa y vivifica, sinó per fer constar que les 
devem à la bellesa de ses melodies que les han 
fetes arribar à nostre segle, salvantles com la 
eura ufanosa que estoja ruines importants. 




DON JOAN Y DON RAMON 



LES 29 LLANÇADES 



CATALUNYA 
Les versions d'aquest romanç foren arreplegades à 

Àger,— Alella,— Alentorn,—Arançà,— Arties de la 
Vall d' Aran, 

Baget ,— Balaguer,— Banyoles , —Barcelona ,— Ber- 
ga , — Besalú , — Bruguera, 

Camprodon,— Garalps,— Cervera (D. A. de B.) (*), 

Gombreny, 

Folquer, 

La Roca de Palanca, 

Llanàs, 

Olot, 

Pira (J. M. y F.),— Puigcerdà (F. M.), 

Ribes, — Ripoll, 

Sagàs, — Sant Feliu Saserra , — Sant Johan de 
les Abadesses, — Sant Martí de Provençals,— 
Sant Quintí de Puigrodó, — Sarroca de Bellera, 

Tarragona, — Tordera (J. R.), 

Vilallonga. 

BALEARS 

Bunyola, — Felanitx, — Lluchmajor, — Palma,— 
Pollença (R. P. y C). 

Ciutadella , — Mahó. 

Esvissa , — Sant Llorens , — Formentera. 

À Valencià s' hi troban versions burlesques pa- 
rodiant aquesta cançó. Vide les Notes que van al 

capdevall del volum. 

(*) Les versions en que no s' indican per ses inicials los 
noms dels qui les reculliren per aumentar aquest aplech, 
s' entén que foren escrites directament de la tradició oral 
pel colector del present Romancer, y quasi sempre en les 
poblacions matexes que van posades per abecé enfront de 
la primera copia de cada romanç. j 



— 3 — 



(De Mallorca.) 



D ON Joan y don Ramon 
venian de la caçada; ■ 
don Joan cau del cavall, 
y don Ramon hi colcava. 

Sa mare qui '1 veu venir 
per un camp que verdetjava, 
cohint violes y flors 
per curar les seues nafres : 

— ^D' hont veniu, mon fiy Ramon, 
d' hont veniu , colors mudades ? 
— Ma mare, saynat me som, 
la saynía m' han errada. 

— jOh malhaja tal barber 
qui tal saynía eus ha dada! 
— Ma mare, no flastomèu, 
que es la darrera vegada. 



— 4 — 

17 Entre jo y el meu cavall 

portam vint y nou llançades, 
el cavall ne porta nou 
y jo totes les que faltan. 

21 Mon cavall morirà à nit, 

y jo a la dematinada; 
el cavall 1' enterr^irèu 
al millor lloch de 1' estable; 

25 y m' enterrareu à mi 

en el vas de Santa Eulària, 
y demunt hey posareu 
una espasa entravessada; 

29 y tothom qui passarà 

dirà : \ Ay la pobre mare ! 
tots dos fiyets que ha tengut 
se son morts à la caçada. 



— 5 



(De Catalunya.) 



N' hi anaren quatrecents, 
no 'n tornaren ni quaranta: 
à les batalles del Rey 
molts hi van, no 'n tornan gayres. 
Dos dels que varen tornar 
son hereus de bones cases: 
^K| quan ne foren pel camí 

^B tots dos cavallers debaten. 

^K Don Joan cau mort al camp, 

^H don Gasto ferit quedava. 

^B Sa mare n' ha hagut esment 

^B dalt de la torre mes alta. 

13 Ja se 'n baxa à rebre al fill 

al capdevall de 1' escala. 
— Descavalca, fill Gasto, 
Gasto mon fill, descavalca. 
Vàlgam Deu, lo meu fillet, 
, ^no 'm dirias d' hont vens ara? 
I còm vens tan desfigurat ? 
tens la cara trasmudada. 

— Mare, vinch de cal barber, 
sangríes de mort m' ha dades. 
— Malehit siga '1 barber 
y el metge queu ordenava. 

— Mare, no '1 malehigau, 
que vos matexa 'n sou causa, 
no teniau sinó un fill 
y r heu fet anà 'n batalla. 



— 6 — 

29 A les batalles del Rey 

molts n' hi van , no 'n toman gayres : 

trist de mi jo 'n só tornat 

per morir al arribarne. 
33 — Mare, apariaume '1 llit 

ahont jo solia jaure; 

posaum'hi los llançols prims, 

seran per amortallarme. 
37 Entre jo y mon cavall 

portam vint y nou llançades; 

mon cavall porta les nou, 

trist de mi totes les altres. 
41 Moriré à la mitja nit, 

mon cavall à punta d' alba, 

jmon cavall roig estelat 

de les quatre potes blanques! 
45 — Fill, no penses ab axò, 

bones noves tinch à darte; 

puja, pújaten à dalt 

à la cambra encortinada; 
49 trobaràs à ta muller 

que Deu la'n ha deslliurada; 

una infanta n' ha parit, 

clara com 1' estel de 1' alba. 
53 — No vuy veure à ma muller 

ni al infant que té à la falda, 

que no n' he de viure prou 

perquè siurta à obrir la dança. 
57 Ací en el Hit de repòs 

dexaume reposar, mare; 

moriré à la mitja nit 

y les set ja son tocades. 
61 Soterraume al monestir, 

davant 1' altar de "Sant Jaume, 

y que enterren mon cavall 

ú la porta de la cl asta. 



— 7 — 

65 Tan bon punt com seré mort 

feune tocar les campanes 
perquè la gent puga dir, 
al sentiries totes plànyer: 

69 Deu perdó lo cavaller 

que n' es mort à la batalla. 

Al cap d' un any y un jorn 
me 'n destapareu la caxa 

73 y llavors podreu comptar 

en mon cos les vint llançades. 
Al punt de la mitja nit 
1' ànima à Deu entregava. 

77 Lendemà per don Gasto 

tocaven à punta d' alba, 
y tres dies y tres nits 
se sentiren les campanes. 



(De Menorca,) 



Don Joan y don Ramon 
pactaren una caçada, 
com foren al mitg del camp 
jugaren à espasinadès. 

Don Joan va caure mort, 
don Ramon ferit n' estava. 
Sa mare qui '1 veu venir 
ple de sanch que li ratjava: 



9 — Ayl ^d' hont vens, fillet Ramon, 

ab la cara tramudada? 

— Ma mare, de ca '1 barber, 

y la sangría m' ha errada. 
13 — Oh! mal any per tal barber 

que la sangría t' ha dada! 

— Ma mare, no flastomeu, 

que es la darrera vegada. 
1 7 Entre jo y el meu cavall 

portam vint y nou llançades, 

el cavall ne porta nou 

y jo les demés, ma mare. 
2 1 Mon cavall morirà à nit 

y jo demà à 1' auba clara. 

El cavall 1' enterraran 

en el pla de la batalla: 
25 per senyal li posareu 

la sella ab totes les armes. 

Y m' enterrareu à mi 

en el vas de Santa Clara; 
29 per senyal hi posareu 

r espasa desembaynada. 

Si demanan qui m' ha mort: 

don Joan à la batalla. 
S3 Aquells que sabran axò 

diran : Ay ! la trista mare, 

no ha tengut sinó dos fills 

y s' han mort à la batalla. 



9 — 



(ly Esvissay Formentera.) 



Don Joan y don Ramon 
, escuses d' una caçada 
sen anaren à un born 
y junyiren à llançades. 
5 Don Joan romangué mort, 

don Ramon poch li mancava. 
Sa mare estava al terrat 
estenent blanca bugada. 
9 Veu venir son fill Ramon 

ab la color tremudada. 
— Mon fill Ramon, ^qué teniu? 
les colors vos veig trencades. 

13 — Mare, de saynarme vench, 

les sayníes s' han soltades. 
— Mal renech d' un tal barber 
que no ha sabut embenaries. 

17 — Ma mare, no 1 flastomeu, 

que no me 'n donarà d' altres. 
Jo 'm moriré en el castell 
y ell es mort à dins la plaça. 

21 — Pujau dalt, mon fill Ramon, 

pujau dalt fins à la cambra, 
trobareu vostra muller 
partera d' un infant mascle. 

25 — No m' empaig de ma muller, 

ni del fill pucH empatxarme, 
que no 'n he de viure tant 
per vèureli portar armes. 



— lO — 

29 Jo y mon cavall valent 

portam vint y nou llançades, 

el cavall ne porta nou 

y el cos meu totes les altres. 

33 Jo moriré à mitja nit 

y el cavall à trenca d' auba. 
El meu cos l' enterrareu 
davant l' altar de Sant Jaume, 

37 y el cavall P enterraran 

en el peu de la murada. 
Feu posar damunt mon vas 
m' espasa y les altres armes; 

41 y els qui passen poràn dir: 

Bon repòs ne prenga l' ànima 
daquest cavaller valent 
que n' es mort per la batalla. 



II 

LA VIUDA 

ò 

LA SORTIDA A MISSA 



— 12 — 



CATALUNYA 



Andorra,— Baget,— Balaguer,— Barcelona (B. R.), 

Erilavall, 

Gombreny, — Gósol, 

La Ral,— La Roca de Palanca,— La Tor, 

Llanàs, 

Molló, 

Olot, 

Puigcerdà (J. M. T.), 

Ripoll, 

Sallent (J. M. S. y M.), — Sant Aniol d' Agujas,— 

Sant Feliu Saserra, — Sant Pau de Seguries, 

~ Sant Quintí de Puigrodó, — Sant Vicens de 

Camós, 
Tordera (J. R.),— Torelló (M. V. A.), —Torroella de 

Montgrí, 
Vich,— Vilatorta (F.M.). 



r3 — 



T 



ant ho desitjava 
que oferí sa vida 
per dexarne un fill 
hereu de la vila. 

La muller del Comte, 
dona Agna d' Hungría, 
n' ha parit un noy 
com r estel del dia. 

No '1 veurà son pare 
fer cavalleries, 
ni '1 veurà tan sols 
en sa minyonía. 
1 3 Sa mare està al llit 

molt ben assistida, 
té '1 Comte à 1' espona 
de nit y de dia. 



— 14 — 

1/ Quan el Comte veu 

que ja està guarida 
y que '1 bell infant 
à sa falda cria, 

21 se 'n entra à sa cambra 

pera despedirse : 
— Amor del meu cor, 
n' iràs mal servida. 

25 — No serà, bon Comte, 

mentres que tu visques. 
— Hauré de partir, 
una veu me crida. 

29 — No te 'n vages, Comte, 

^per qué no hi envias? 
— Allí ahont jo vaig 
may negú hi envia; 

33 he dat ma paraula, 

no puch desexirmen. 
— Si dexas lo fill 
que Deu nos envia, 

37 dígam almenys, Comte, 

quin temps estarias? 
— D' aquí à la tornada, 
un any y un dia. 

41 — ^Voldrà dir axò 

que may tornarias? 
Oh! quin temps tan Uarch, 
may se acabaria! 



— 15 — 

45 Per amagà '1 plant 

lo Comte se gira 
y surt de la cambra, 
que '1 cor defallia. 

49 Defora la cambra 

cau mort de sobines. 
Los patges hi corren, 
lo Comte ja fina... 

53 — Ay mare, la mare, 

;còm tanta gent crida? 
— Axò son los patges 
que tornan de missa. 

57 — Ay mare, la mare, 

j s' ou gran ploradiça ! 
— Son els cans que udolan, 
no- son plors , ma filla. 

6 1 — Vogan les campanes 

de Santa Maria, 
ay mare, la mare, 
^per qui vogarian? 

65 Per lo mercader 

mes rich de la vila. 
— ^Per un mercader 
tal campanería? 

69 Si '1 Comte fos mort 

axí tocarian. 
—Ay filla, filleta, 
^qué es lo que somias? 



— i6 ^ 

73 — Jo no dormo, mare, 

no estich adormida 
ni podré dormir 
que '1 Comte no vinga... 

TJ — Ay mare, la mare, 

^quín dia iré à missa? 
— No sé, filla meva, 
no sé quan te diga; 

8 1 les pobres pageses 

estan trenta dies, 
y fins à quaranta 
la menestralia. 

85 Tu com à Comtesa 

no estarà be que iscas 
si trenta setmanes 
no esperas cumplides... 

89 — Ay mare, la mare, 

^quín vestit duria, 
el d'or, el d' argent 
ò '1 de pedreria? 

93 — Si jo fos de tu 

no me posaria 
ni aquell de Nadal 
ni Pasqua florida, 

97 ni '1 de Cinquagesma 

ni '1 de Corpus Christi, 
lo de seda negra 
mellor t' escauria, 



— 17 — 

10 1 que '1 sortir de dol 

n' es us d' esta vila... 
Lo jorn senyalat 
la dama isqué a missa. 

to5 Quan surt de la casa 

los infants se diuen: 
«Mirauvos la dama 
que va quedar viuda. » 

[09 — Ay mare, la mare, 

^•sentiu lo que diuen.? 
— ^Quí de la maynada 
fa cas del que diga? 

13 Quan son à la plaça, 

fadrins y fadrines : 
«Mirau la senyora 
que ara surt à missal» 

í7 Y l'un diu à r altre: 

«íQué n'es de bonica! 
bonica casada 
y encara mes viuda!» 

21 — Ay mare, la mare, 

^sentiu lo que diuen .?* 
Lo que 'Is infants deyan 
els grans també ho diuen. 

25 Entrant à 1' església 

la dama se mira 
una tomba nova 
com may s' era vista. 



_ i8 — 

129 — Ay íilleta meva, 

ja cal que t' ho diga, 
ací jau lo Comte, 
morí al despedirse. 

133 — Ay mare, la mare, 

mon marit m' hi crida ; 
jo me 'n vaig al cel 
ab qui tant volia. 

137 Tot mirant la tomba 

la tomba s' obria, 
tot mirant la tomba 
va caure esmortida. 



[9 — 



Se 'n va lo bon Comte 
à la Romania, 
pensant va en sa dona 
que dexa molt trista. 
5 «Si 'm calgués morir, 

content moriria 
sols tingués un fill, 
un fill ò una filla...» 
9 Sa esposa s' estava 

sentada en cadira, 
n' espera lo part, 
les dolors tenia; 

13 pareix un infant 

ab molta alegria. 
No '1 veurà son pare 
baxar à la vila... 

,'17 Lo Comte caçava 

com r infant naxia; 
caçant una cérvola 
la Mort sent que '1 crida: 

21 «Tómaten, bon Comte, 

de la cacería, 
dona Agna ha parit 
ab molta alegria. 

25 N' ha parit un noy 

com r estel del dia; 
tómaten, bon Comte, 
tens lo que desitjas...» 



— 20 — 



29 ^ — Dona Agna, dona Agna, 

seràs mal servida. 

— No tinch por d' axò 

si 'm fas companyia. 
33 A dintre la cambra 

tot son alegries; 

les donzelles cantan, 

y '1 Comte suspira. 
37 No triga mitja hora 

gran dol hi havia; 

exint de la cambra 

lo Comte moria... 
41 La sogra se 'n hi entra 

consirosa y trista. 

— iQüé es tant d' avalot 

que fan, mare mia? 
45 — Ne son les criades 

que cantan y riuen. 

— ^Tan poques minyones 

fan tal cridadiça? 
49 — Volen fer sarau, 

mouen les cadires. 

— ^ Ahont es lo Comte? 

í Ay mare, còm triga! 
53 — Ha hagut de sortir, 

arreu tomaria... 
L' endemà al matí 

sent una musica. 
57 — Ay mare, la mare, 

^qué es aqueix cantiri? 

— Galejan la dama 

novella parida. 
61 — Lo cant d' un enterro 

à mi 'm parexia. 

— Ay fiUeta meva,. 

axò tu ho somias. 



— 21 — 



65 — Jo no dormo, no, 

no estich adormida; 
al mitg del meu cor 
hi tinch una espina. 

69 Sent olor de cera, 

;còm creman tants ciris? 
— Es la processó 
de les rogatives 

73 que ací se detura 

quan puja à V hermita. 
— Les campanes tocan 
de nit y de dia. 

77 Ay mare, la mare, 

^per qui tocarian? 
— Es per un albat 
del mes rich de vila. 

81 — i Per un albat, mare, 

tant campanarian? 
Ay mare, digaume 
si '1 Comte 'n seria? 

85 — Ay filleta meva, 

axò tu ho somias. 
— Jo no dormo, no, 
no estich adormida; 

89 al mitg del meu cor 

hi tinch una espina... 
— Han vingut soldats, 
que la plaça omplian; 

93 per orde del Rey 

lo Comte los guia; 
los mena à la guerra 
de la Moreria; 

97 n' estarà à tornar 

un any y un dia... 
— Al mitg del meu cor 
hi tinch una espina. 



— 22 — 

I OI — Mare, passa d' hora 

de sortir à missa. 
— No, filleta meva, 
ací molt se triga. 
105 Si les menestrales 

estan trenta dies, 
y les nou setmanes 
les pageses riques, 
109 naltres som comteses, 

mitg any n' estaria. 
— Mare, ab tal tardança 
jo m' hi moriria... 
113 i Quina roba , mare, 

quina 'm posaria? 
^duch la de Nadal 
ò Pasqua florida? 
117 — Si 'm volguesses creure, 

negra la durias; 
pel primer infant 
ací '1 dol s' estila. 
121 — Ay mare, la mare, 

axò no 'u faria, 
si 'm vestís de dol 
r infant ploraria... 
125 Al exint de casa 

tothom se la mira. 
« Ara ve la dama, 
ara ve la viuda; 
129 ne té '1 marit mort 

y ella va bonica. » 
— Ay mare, la mare, 
els infants ^qué diuen? 
133 — Dexa està 'Is maynatges, 

no saben qué diuen. 
— Si 'Is grans no 'u diguessen, 
los xichs no 'u dirian... 



— 23 — 

137 — De saber ho has, 

tant es que t' ho diga, 
lo que t' he callat 
tothom ho publica. 

141 Despullat les gales, 

vesteixte de viuda. 
Morí à la tornada 
de la Romania. 

145 — Mare, al meu marit 

vull fer companyia, 
cuydau del meu fill 
com mare y padrina. 

1 49 Los ulls gira al cel 

y cau esmortida. 
Un àngel s' hi acosta: 
«Alçat, bona viuda, 

153 tómaten à casa 

ab lo fill que crias, 
vetlla ton infant, 
que ell te necessita.» 

— Mon marit es mort, 
no me 'n so sentida; 
la sanch del meu cor 
n' es molt afligida. 



III 

DON BLASCO 

ò 

LO PATGE TRAYDOR 



26 



CATALUNYA 



La Roca de Palanca, 

Lla nas, 

Ripoll, 

Sora. 



FORMENTERA 
La Mola. 



— 27 — 



(De Catalunya.) 



R' han vengudes novelles 
de França à 1' Aragó 
que '1 mal patge don Blasco 
n' ha mort al seu senyor. 

No r ha mort ab espasa, 
ab llança ni espuntó, 
sinó ab un tayant d' armes 
de tay com un raso. 

Tan bon punt lo té à terra 
li 'n lleva 1' anell d' or, 
se 'n va à cridar les guardes, 
les guardes de la tor. 

— Bon jorn, bon jorn, les guardes, 
bon jorn que Deu los dó, 
lo vostre senyor mana 
que m' obrièu la tor. 



— 28 — 

17 Si no me voleu creure, 

mirau son anell d' or. 

Les guardes ho ben creuen, 

li 'n van a obrir la tor. 
21 Se 'n va de cambra en cambra 

cercant la Blancaflor; 

la troba agenollada 

que feya oració. 
25 — Bon jorn, bon jorn, la bella, 

bon jorn que Deu li dó. 

^De qué plorau, ma vida, 

de qué plorau, amor? 
29 — Mes llàgrimes, don Blasco, 

me par son de rahó. 

Don Blasco, /no 'm diríau 

hont es lo meu senyor? 
33 — Aquí baix à una prada 

se '1 menjan cans y llops. 

— \Ay\ mal haja, don Blasco, 
^ sempre heu estat traydor. 

37 — No m' enujeu, la bella, 

sinó faré pijor. 

— No hu fareu, no, don Blasco, 

que 'ns casarem los dos. 
41 Anem, pujau, don Blasco, 

à dalt del mirador, 

veureu les terres nostres 

vint llengües al entorn. 



— 29 — 

La pren per les mans blanques, 
la puja al mirador : 
— Escampaune la vista, 
li diu la Blancaflor; 
mirau castells y masos, 
mirau prades y bosch, 
de totes exes terres, 
de tot sereu senyor... 

Mentre ell se les mirava 
li 'n fa volar la tor. 
— Moriu ací, don Blasco, 
moriu com fals traydor. 

Quan n' era mitg en 1' ayre 
demana «confessió.» 
— N' hauràs la que ha tinguda 
per tu '1 meu car senyor. 



— 3° — 



8 

( 

(De Formentera.) 

Don Enrich surt ab don Blasco, 

à caçar se 'n van los dos 

y don Blasco ab traydoría 

tira, y mata al seu senyor. 
5 Axí que '1 té mort à terra 

. se' n va à veure à Blancaflor, 

y la troba que plorava 

guaytant dalt del mirador. 
9 — i Que teniu vos, dona bella, 

per qué plorau, Blancaflor? 

— Plor que veig tomar don Blasco 

y no torna '1 meu senyor. 
13 — Ni tornarà; estès d terra # 

en bosch de gran espessor, 

marts y genetes se '1 menjan 

y los cuchs de Faraó. 
17 — Ay callau, callau, don Blasco, 

lo mateix faran de vos. 

— Callau, callau, dona bella, 

que no faça en vos pitjor. 
21 — Ell no 'u fareu, no, don Blasco, 

qu' heu d' ésser lo meu senyor. 

La agafa per les mans blanques 

y baxan al dormidor. 
25 — Desvestiuvos, gentil dona, 

desvestiuvos, Blancaflor. 

— Vos despullauvos, don Blasco, 

com solia '1 meu senyor. 



— 31 — 

29 Ell se deslliga 1' espasa, 

ell se descorda '1 gipó, 
y al llevarse les sabates 
desfent un nu del cordó, 

$^ ella r espasa matexa 

li clava su '1 mitg del cor. 

— Don Blasco, axó es la revenja; 

axí's matan als traydors... 

37 L' endemà '1 cap de don Blasco 

penjava en el mirador. 
Lo bon Rey com ho va sebre 
va dir aquestes rahons: 

41 — Ben haja la bella dona, 

ben haja la Blancaflor 
que tan prest se 'n es venjada 
de la mort del seu senyor. 



IV 
LA FILLA DEL REY DE FRANÇA 

Y 

LO RICHOM ARAGONÈS 



*3 



— 34 



CATALUNYA 



Erilavall, 

Folgaroles (J. V.), 

Gósol, 

Llanàs, 

Ripoll, 

Sant Feliu Saserra , — Sant Pau de Seguries 



- 35 — 



9 



BALLADES n' han guarnides 
al camp aragonès, 
ballan comtes y dames, 
dames y cavallers. 

Sona, viola, sona, 
fesne lo sò cortès, 
mira que ballan dames, 
comtes y cavallers. 

Si n' hi balla una dama 
filla del Rey francès ; 
se enamorà d' un comte, 
richom aragonès. 

Sona, viola, sona, 
fesne lo sò cortès, 
mira que ballan dames, 
comtes y cavallers. 



_ 36 - 

9 Lo Comte 1' ha robada 

y à llunyes terres n' es; 
des qu' es à llunyes terres 
se plany d' anyorament. 

Sona, viola, sona... 

13 Li 'n fa fer una roba 

cusida del través ; 
de roba com la seva 
no se 'n veurà cap mes. 

Sona, viola, sona... 

1 7 A tallar dotze sastres, 

à cusir trenta tres, 
cada punt una perla, 
cada basta un joyell. 

Sona, viola, son^... 

2 1 Des que porta la roba 

suspira encara mes. 
— ^De qué ploreu, la dama, 
dama, de qué ploreu? 

Sona, viola, sona... 

25 — Al pare y à la mare, 

que no los veuré mes. 
— ^En ploreu vostron pare? 
sota la llosa n' es. 

Sona, viola, sona... 



— 37 — 
J9 i Ne ploreu vostra mare? 

temps ha enterrada n' es. 
Si ploreu los germans, 
dels quatre n' han mort tres. 

Sona, viola, sona... 

23 — No ploro los meus pares, 

no ploro 'Is germans meus; 
me dolch de la cintura 
de tan estreta que es. 

Sona, viola, sona... 

37 Dexaume '1 punyal vostre, 

que be 1' afluxaré. 

Quan ella té '1 punyal 
al mitg del cor se '1 met... 

Sona, viola, sona... 

41 — Malehit lo punyal, 

punyal y punyaler; 
malehit lo punyal 
y '1 mestre qui '1 va fer. 

Sona, viola, sona... 
fesne lo sò cortès, 
mira que ballan dames, 
comtes y cavallers. 



-3ü 



10 



A plaça hi ha ballades 
com no 's veuran may mes, 
hi ballan duchs y comtes, 
dames de cavallers. 

Sona, viola, sona, 
fesne lo sò cortès, 
mira que ballan dames, 
comtes y cavallers. 

5 Hi balla una senyora, 

negú no la coneix, 
lo ballador que hi dança 
prou sab ella qui s' es. 

Sona, viola, sona... 

9 Lo ballador que hi dança, 

richom aragonès, 
se 'n ha emportat la filla, 
filla del Rey francès. 

Sona, viola, sona... 

13 Des qu' es à llunyes terres 

se anyora y s' entristeix; 
per veure de alegraria 
aquesta dança n' es. 

Sona, viola, sona... 



— 39 — 

1 7 La saya que ella porta 

no se 'n farà cap mes, 
set sastres la tallaren, 
cusintla vint y tres. 

Sona, viola, sona... 

2 1 A cada punt d' agulla 

la seva perla hi es, 
à cada plech de roba 
n' hi penja un ramellet. 

Sona, viola, sona... 

25 Mentres que ella ballava 

molts grans suspirs n' ha fet. 
— ^De qué suspiras, dona, 
qué son tants de gemechs? 

Sona, viola, sona... 
29 — Pensava ab los meus pares, 

que no 'Is veuré may mes. 
— Si ploras lo teu pare, 
los moros lo 'n han pres. 

Sona, viola, sona... 

33 Si ploras à ta mare, 

temps ha que morta n' es. 
Si 'Is teus tres germans ploras, 
jo los matí tots tres. 

Sona, viola, sona... 

37 — No ploro dels germans, 

que 'Is m' hages mort tots tres, 
no ploro de la mare 
que soterrada n' es. 

Sona, viola, sona... 



— 40 — 

41 No ploro del meu pare 

que 'Is moros tenen pres, 
jo ploro de la saya 
que massa estreta m' es. 

Sona, viola, sona... 

45 Déxam, déxam la daga, 

que be V axamplaré. 
— Punyals en mans de dames 
no hi solen estar be. 

Sona, viola, sona... 

49 — Mes mans n' han tocats d' altres 

^y aquest no '1 tocaré? 

Axis que té la daga, 
ella al cor se la met. 

Sona, viola, sona.». 

53 — Malehida la daga 

y lo mestre daguer, 
me 'n ha morta la dona 
la que jo aymava mes. 

Sona, viola, sona, 
^ fesne lo sò cortès, 

mira que ballan dames, 
comtes y cavallers. 



LES DUES DIANES 

ò 

LO FALS TESTIMONI 



42 — 



CATALUNYA 



Alcover (M. C), — Andorra (Les Escaldes), — Id. 

(Sant Julià), 
Barcelona , 
Dosquers (J. R. y B.), 
Esterri de Aneu, 
Sant Feliu de Codines (L P.) , — Sant Hipòlit de 

Voltregà (F. C.),— Sant Johan Despí, 
Llanàs, 

Mataró (T. T.),— Molins de Rey, 
Palafrugell,— Palamós,— Puigcerdà (J. M. T.), 
Ripoll, 

Sagàs, — Sarroca de Bellera, — Setcases (P. A.), 
Tabèrnoles (J. G.) , — Tordera (J. R.) , — Torelló 

(M. V. A.), — Torroella de Montgrí, 
Vilatorta (F. M.) , — Vilallonga. 

BALEARS 

Palma (G. R.)— Id. (B. M.)— Id. (M. F.)— Id. (S. F.) 

— Bunyola, — Sóller. 
Mahó,— Ciutadella (J. M. Q.), — Id. (P. A.) 
Formentera. — La Mola. 



— 43 — 



11 



DIANA cuUia flors 
per r hort del Rey passejantse, 
mentres les està cullint 
una serpent se la guayta. 
«Jesús! axò es lo dimoni 
que se 'n ve pera tentarme; 
si no es un senyal de guerra, 
ò es que '1 viure se m' acaba.» 

— Jo som un rey encantat, 
set anys per tu penes passa, 
set anys per amiga 't cerca, 
amiga y amistançada. 
À ma taula 't vull de dia, 
de nit te vull en ma cambra. 
Diana, si m' obehexes 
ne seràs molt estimada ; 



— 44 — - 

17 seràs princesa de Troyes, 

governadora d' Espanya. 
Diana, si no 'm vols creure 
moriràs à colp d'^^çspasa. 

21 — Mataume, si axí vos plau, 

no vull viure deshonrada; 
la deshonra dura molt, 
la mort aviat se acaba. 

25 La Reyna, com es traydora, 

part d' arrera s' ho escoltava; 
ha entès be lo que '1 Rey diu 
y ha mal entès à Diana. 

29 La Reyna crida à un convit 

tots los comtes del realme, 
sobre tot el comte Florís, 
que per ell se fa la gala. 

33 En sent à mijan dinar 

de les dones llurs los parla: 
— Tots teniu bones mullers, 
tots teniu mullers honrades, 

37 totes son dones de be, 

exceptat dona Diana 
que n' es la amiga del Rey, 
amiga y amistançada... 

41 — No digau axò, la Reyna, 

que Diana n' es honrada. 
— Lo que he dit vaja per dit, 
no 'm desdich de cap paraula. 



— 45 — 

— Si axò es veritat, la Reyna, 
promptament vaig à mataria. 
— Tan veritat es, lo Comte, 
com r evangeli que 's canta. 

Quan lo Comte ho ha sentit 
les galtes li tornan blaves, 
se tira '1 barret als ulls 
de vergonya que se 'n dava. 

Se axeca de la cadira, 
escala avall se 'n anava; 
mana ensellar son cavall, 
cap al castell se 'n tornava. 

Lo seu cavall no corria, 
no corria, que volava; 
lo camí, que té set Ueugues, 
en un' hora y mitja '1 passa... 

Na Diana espera al Comte 
desd' una rica miranda; 
axí que lo 'n veu de lluny, 
per lo camp que verdejava, 
baxa à sortirli à camí 
tota alegre y enjoyada, 
correns à ell braços estesos 
y la rialla à la cara. 

— ^De qué rius, falsa, traydora, 
de qué rius, muller malvada? 
Per tu en lo palau real 
grossa afronta m' han donada; 



- 46 - 

73 sé qu' ets la amiga del Rey, 

amiga y amistançada. 
— Comte, axò no es veritat, 
^quí s' es que axí me malfama? 

<]*] — Digas la confessió 

mentres preparo la espasa, 

digas la confessió, 

que has de morir escapçada. 

8 1 — Marit meu, si 'm vols matar 

pensa abans qu' estich prenyada. 
— Si n' estàs te mataré 
encara de mellor gana. 

85 — Ay marit, si 'm vols matar 

màtam à dalt de la cambra, 
màtam davant del Santcrist, 
que li entregue la meva ànima. 

89 Fes venir ma Dianeta, 

ma filla mes estimada. 
— Vina ençà, Diana filla, 
fes lo que 't mana ta mare. 

93 — Dianeta, filla meva, 

escolta be mes paraules, 
vaig à morir, de ma mort 
no 'n quedaràs afrontada: 

97 n' es per un fals testimoni 

de la Reyna mal pensada. 
En el punt que seré morta 
y me veges escapçada, 



— 47 — 

loi agafaràs lo meu cap 

y V passaràs en nou aygues, 
fent que 'n sia la darrera 
de neu y de roses blanques. 

105 Pentínal y déxal dintre 

d' una bacina de plata, 
posantli abans una toca, 
la millor que hi ha en mes caxes; 

109 de les flors de gessamí 

m' enre voltaràs la cara, 
cubrintla ab la tovallola 
la mes fina que has brodada. 

1 1 3 Demà à 1' hora de dinar 

te 'n aniràs endolada 
à portarho al senyor Rey 
abans del llevant de taula. 

117 Com seràs davant del Rey 

sias, filla, ben parlada, 
que may negú puga dir: 
mal haja qui t' ha criada... 

121 Lo Comte la troba sola, 

ab lo Santcrist abraçada. 
«Be sabeu vos, Jesús meu, 
que sens culpa moro ara.» 

[25 — Digas la confessió, 

la teva hora es arribada. 
A mijan confessió 
lo cap del piló saltava... 



- 48 - 

1 29 La filla n' es obedienta, 

fa lo que ha manat sa mare. 
Lendemà pren la bacina 
per duria al Rey quan dinava. 
133 — ^ Qui es aquesta donzelleta 

qüe se 'n ve tan endoladar 
— Vinch à fervos un present 
de part de la meva mare. 
137 — Destàpal donchs, Dianeta, 

vejam qué es lo que 'm regala. 
— Destapaulo, senyor Rey, 
que à mi lo cor no 'm hi basta... 
141 «Ab la color del cabell 

conech lo cap de Diana, 
i Diana, Deu te perdó, 
Deu t' haja ben perdonadal» 
145 — Dianeta, ^no 'm dirias 

esta mort qui 1' ha causada? 
—Qui r ha causada es la Reyna, 
lo qui r ha feta es mon pare. 
j^Q — Lo qui mata ha de morir; 

demà niorirà '1 teu pare: 
la Reyna, per mes afronta, 
ha de viure aparedada. 
j^^ — Senyor Rey, no '1 me mateu^j 

no 'm dexeu desamparada. 
-^Tu te casaràs ab mi 
y seràs reyna d' Espanya. 



— 49 — 



12 



Na Brianda es matinera, 
cap al jardí se 'n davalla 
é, cuUir clavells y roses 
y violetes boscanes. 

En aquest jardí florit 
hi ha una font d' aygua clara 
ab quatre canons d' or íi 
que de nit y dia rajan. 

Entremitg d' aquests canons 
una serp hi ovirava. 
«íQué fas aquí tu, serpent, 
que tota m' has esglayada? 
Ay ! la boca se 'm axuga 
y lo cor sent que me manca; 
ò se 'm acursa la vida, 
ò '1 dimoni ve à tentarme.» 

—No 'us esglayeu vos, senyora, 
no 'us espanteu, dona Brianda, 
que per la vostra hermosura 
set anys fa qu' estich penantne. 
S' ha acabada la setena 
y '1 cor res de vos alcança; 
si cumpliu lo meu voler 
sereu rica y estimada, 
mestressa de set castells 
y del Rey la enamorada; 
y sinó haureu de morir 
al fil de cruel espasa. 

*4 



— 50 — 

29 — Mes val morir ara ab honra 

que viure y morir damnada-, 
no puch ser muller del Comte 
y del Rey la enamorada. 

33 La traydora de la Reyna 

de amagat se 'Is escoltava^ 
la Brianda ha respost be 
y la Reyna ho capgirava. 

37 Un dia que '1 Rey n' es fora 

la Reyna empren la venjança; 
promptament fa fe' un pregó, 
tots los comtes convidava; 

41 vol tenirlos à dinar 

lendemà à la sua taula, 
sobre tot el comte Floris 
aquest que no hi faça falta. 

45 Mentres n' estavan dinant 

diu la Reyna estes paraules: 
— Tots los comtes que 'm escoltan 
tenen la muller honrada; 

49 lío 'u es la del comte Floris, 

qu' ella se 'n es dispensada 
fentse la amiga del Rey, 
servey de dona mundana. 

53 L' un comte al altre se mira 

dihent: «La Reyna s' enganya.» 
— Mentiu, la Reyna, mentiu, 
Brianda no ha fet cosa mala. 

57 Se 'n treu la ma del manguito 

y li 'n pega bofetada. 
—Lo qu' he dit es veritat, 
jo matexa m' ho mirava... 

61 Brianda, com acostuma, 

à rebre al marit anava; 
quan lo veu, braços uberts 
corre à ferli una abraçada. 



- 51 - 

65 — Ben vingut, bon cavaller, 

^còm vos ha provat la anada? 
— No la 'm faràs, malehida- 
fuigme d' ací, deshonrada. 

69 Vuy mateix has de morir 

al tall de la meva espasa; 
per tu davant tots los comtes 
queda afrontat mon llinatge. 

73 Brianda, n' has de morir, 

la teva vida se acaba. 
— Prou ho sab un Deu del cel 
que 'n só innocenta y me matas. 

77 Crida sa filla major 

per donarli una abraçada. 
— Ay filla, la meva filla, 
lo teu pare vol matarme. 

'i Demà abans no serà dia 

me trobaràs escapçada; 
com veges ma testa en terra 
procura de recaptaria. 

85 Ab r aygua de set olors 

la rentaràs set vegades, 
y axuta la posas dintre 
d' un bací de roses blanques, 

S9 y la dus demà al palau 

r hora del llevant de taula. 
La Reyna es qui 'n té la culpa 
de que restes sense mare... 

93 — Deu lo guart lo senyor Rey, 

aytambé à tot so|i reyalme ; 
vinch ací à ferli un present 
d' una fruyta regalada; 

07 per la Reyna 'n serà dolça 

tant com per mi n' es amarga. 

Desplega la tovallola, 
veu lo cap de la Brianda. 



- 52 - 

loi — Ay! Brianda, ^quí t' ha morta? 

Brianda, ^quí t' ha escapçada? 

— La senyora Reyna sab 

lo que va dir à mon pare. 
105 Lo Rey se gira à la Reyna: 

— ^Conexes aquesta cara? 

—Per la blancor de les dents 

sembla la bona Brianda. 
109 — ^Còm axí vuy li dius bona 

y ahir deyas qu' era mala? 

La qui r ha feta escapçar 

be mereix ser escapçada; 
113 lo qui 1' ha morta sens culpa 

ben merescut té que '1 maten. 

— Ay trista! ^còm ho faré ~ 

jo sense pare ni mare? 
117 — No t' espantes, Briandeta, 

ja 'n seràs ben col•locada, 

seràs reyna benvolguda, 

prest ab mi estaràs casada. 
121 Quan sentí la Reyna axò 

caygué en terra desmayada... 
Al cap d' any feren les bodes 

y duraren set setmanes. 



13 

(De les Balears.) 

Estava la gentil dama 
à r ombra d' una murtera 
ab una pinteta d' or 
pentinant sa cabeyera; 



~ 53 — 

5 en r altra mà té un miray 

per mirar sa cara bella. 
Quan se va haver pentinat 
à su-baix d' una font fresca, 
9 ella sent una ramor 

y ficsa sos uys en terra; 

veu venir una serpent 

que axeca '1 cap y '1 redreça. 

13 <M-^y mesquina, vàlgam Deu, 

vàlgam Jesús y la Verge, 
ò ma vida serà curta, 
ò 'm vendrà una forta penal » 

17 — Jo som un rey encantat, 

no vos retgireu, Comtesa, 
fa set anys patesch per vos 
y altres set per lo meu reyne. 

21 Si voleu venir ab mi 

sereu la estimada meua, 
sereu duquesa de Troya, 
ab mes poder que la Reyna. 

25 — Som maridada ab el Comte, 

may li faré cap ofensa. 

La Reyna los escoltava 
goytantlos d' una finestra; 

29 escolta axò que V Rey diu, 

no '1 que Diana contesta; 
y plorant y suspirant 
tota enutjada se 'n entra, 

33 fent retronar el palau 

ab sos llaments y ab ses quexes. 

El Rey perquè se sossech 
se 'n va à fer una cacera... 

37 La Reyna convida als comtes 

à dinà' à la seua taula, 
y estant à mijan dinar 
d' esta manera los parla: 



— 54 — 

41 — Tots sou uns bons cavallers 

que teniu la dona honrada, 

fora '1 Comte de Florença 

qui la té molt descarada, 
45 que n' es T amiga del Rey, 

amiga y amistançada. 
Un al altre 'Is comtes deyan: 

«Diana té bona fama.» 
49 — Callau, Reyna portuguesa, 

filla de sanch renegada, 

que si '1 Rey cuydàs de s' honra 

ja 'us hauria aparedada. 
53 La Reyna 's treu un tapí 

y ley tira per la cara. 

El Comte d' empeguehit 

s' axeca y fuig de la taula; 
57 mana ensellar el cavall 

y correns se 'n torna à casa... 
Diana que '1 veu venir 

se posa molt afeytada, 
6 1 y à rebrel, tota joyosa,- 

va al capdevall de 1' escala, 

caminant braços uberts 

per donarli una abraçada. 
65 — ^Còm vos ha sabut, bon Comte, 

el dinar d' hont veniu ara? 

— Llevat de devant mi, perra, 

depàrtat, perra malvada, 
69 que à la taula de cal Rey 

m' han afrontat per ta causa; 

sé qu' ets amiga del Rey, 

li serveys de enamorada. 
73 — Anemhí à que 'us ho desmentfen^ 

devant mi, à la meua cara; 

digaulos que mçníen, Comte, 

digauho à les seues barbes; 



— 55 — 

77 si teniu muyer polida, 

mes que polida es honrada. 

— Digues la confessió, 

que has de morir degollada; 

8 1 moriràs aquesta nit 

baix de la creu de ma espasa. 
— Comte, si 'm heu de matar 
mirau que 'n estich prenyada. 

85 — Si estàs prenyada, Comtesa, 

vaig à matarte ab mes gana. 
— Comte, si 'm heu de matar 
feune venir ma Diana. 

89 Se 'n va entrar dins un estudi 

à resar per la seua ànima: 
y allà en els peus de un sant Cristo 
va romandre agenoyada. 

93 — Vina, fiyeta de Deu, 

fiyeta de la meua ànima, 
à 'n aquest jo f encoman 
que 't farà de pare y mare. 

97 El Comte me vol matar, 

y sense cap culpa 'm mata. 
Com ton pare m' haurà morta, 
la gargamella tayada, 
10 1 agafaràs el meu cap 

y '1 rentaràs tres vegades 
ab aygo de soliman 
y aygo fresca llimonada; 
105 pòsal llavò en la bacina, 

la millor, feta à Granada, 
tàpal ab la tavayola 
que veges mes ben brodada, 

109 y '1 duràs axí à cal Rey 

com el Rey estiga à taula... 

— Tenga, tenga, senyor Rey, 
prenga aquest plat de maçanes. 



- se - 

113 — i Còm dus fruy ta tan novella ? 

— Perquè à la Rey na li agrada; 
per ella serà ben dolça 
si per mi n' es molt amarga. 

117 El Rey destapa aquell plat 

y veu el cap d' una dama, 
ab lo girant de sos uys 
conegué qu' era Diana. 

121 « Set anys d' enamorament 

per vèuret desfigurada! 
Ay Diana de ma vida, 
^quí la vida t' ha llevada?» 

125 — El meu pare, senyor Rey, 

per la Reyna malparlada. 
—Als qui t' han llevat la vida 
jo los tench de llevar 1' ànima. 

129 Al sendemà dematí 

troban la Reyna estirada; 
al Comte tayan el cap, 
la justícia ho demanava. 

133 Llavò '1 Rey va cridà als comtes 

perquè tornassen la fama 
à Diana, que si es morta, 
altra Diana quedava. 

137 El Rey va casarse ab ella 

y va ésser reyna d' Espanya: - 
si Diana era polida, 
sa fiya molt mes encara. 



I 



VI 
LA CANÇÓ DELS PRESONERS 

ò 
«i LA VIDA MIA, LA VIDA AMOR!» 



- 58 - 
BALEARS (*) 

Palma (B. F.),— Bunyola,— Puigpunyent (T. A.),— 
Sóller. 

CATALUNYA 

Barcelona (G. B.) (P. G.) (B. R.), 

Gedó, — Gentelles (S. S.),— Gervera (D. A. de B.), 

Escaldes de Andorra, 

Folquer, 

Gombreny, 

Hostalrich, 

La Ral, 

Lleyda, 

Monclar (P. A.), 

Prats de Llussanès, — Puigcerdà (F. M.), 

Ripoll, 

Sagàs, — Sant Feliu Saserra, — Sant Joan Despí 

(P. N.), — Sant Quintí de Puigrodó, 
Tarragona, — Tordera (J. R.). 

(*) D. J. M. Quadrado, qui entre moltes d' altres glòries 
superiors té la de haver publicat, fa una cinquantena d' anys, 
la primera cançó popular en nostra llengua materna (N." i), 
volgué mes tart estampar, entre varies, la següent (N." 14) 
en un seu escrit titulat Cantos Populares, imprès en el 
DiARio DE Palma del 23 de Novembre de 1853, per do- 
nar à conèxer la present colecció , que à les hores constava 
d' unes trescentes cançons. 



I 



I 



59 — 



14 

(De Mallorca.) 



Hla ciutat de Nàpols 
hi ha una presó , la vida mia I 
hi ha una presó, la vida amor I 

Hi ha vint y nou presos 
que cantan la cançó, la vida mia I 
que cantan la cançó, la vida amor! 

La dama està en finestra 
qu' escolta la cançó, la vida mia! 
qu' escolta la cançó, la vida amor! 

Los presos se 'n temeren, 
ja no cantaren, no, la vida mia! 
ja no cantaren , no, la vida amor! 

— ^Per què no cantau, presos, 
per què no cantau tots? la vida mia! 
per què no cantau tots? la vida amor! 



— 6o — 

— iCòm cantarem, senyora, 
estant en greu presó? la vida mial 
estant en greu presó? la vida amor! 
13 Sense menjar ni beure 

mes que una volta al jorn, la vida mia! 
mes que una volta al jorn, la vida amor! '-ii 

— Mon pare, lo meu pare, 
jo vos deman un dó, la vida mia! ;? 

jo vos deman un dó, la vida amor! 4 

17 No vos deman Valencià ví 

ni tampoch Aragó, la vida mia! | 

ni tampoch Aragó, la vida amor! i 

Ni tampoch Barcelona, 
ciutat de gran valor, la vida mia! 
ciutat de gran valor, la vida amor! 
21 ■ — Ma filla Margalida, 

^quín dó voleu que 'us don? la vida mia! 
^quín dó voleu que 'us don ? la vida am^orl 

— Mon pare, lo meu pare, 
les claus de la presó, la vida mia! 
les claus de la presó, la vida amor! 
25 — Ma filla Margalida, 

axò no 'u faré, no, la vida mia! 
axò no'u faré, no, la vida amor! 

— Dels presos que allà cantan, 
' digau, ^qué 'n fareu vos? la vida mia! 
digau, iqué 'n fareu vos? la vida amor! 



I 



— 6i -^ 

29 — Demà serà dissapte, 

los 'penjaran à tots, la vida mial 
los penjaran à tots, la vida amor I 

— Mon pare, lo meu pare, 
no penjeu 1' amador, la vida mial 
no penjeu 1' amador, la vida amen'l 

33 — Ay filla Margalida, 

^•quín es ton amador? la vida mial 
^quín es ton amador? la vida amor I 

— Lo de la roba blava, 
qui té '1 cabey tan ros, la vida mial 
qui té 'I cabey tan ros, la vida amorl 

37 — Ay filla Margalida, 

serà '1 primer de tots, la vida mial 
serà '1 primer de tots, la vida amorl 

— Ay pare, lo meu pare, 
à mi penjaume y tot, la vida mial 
à mi penjaume y tot, la vida amorl 

41 A cada part de forca 

posauhi rams de flors, la vida mial 
posauhi rams de flors, la vida amorl 

Perquè la gent qui passe 
senta la bona olor, la vida mial 
senta la bona olor, la vida amorl 

45 Y diga un Parenostro 

per r ànima de tots, la vida mial 
per r ànima de tots, la vida amorl 



— 62 — 

15 

(De Catalunya.) 



A la ralla de França 
n' hi ha una presó, 

la vida mial 
n' hi ha una presó, 

la vida amor I 

De presos may n' hi mancan, 
prou n' hi porta '1 Baró. 

5 • N' hi ha trentatres píesos, 

cantan una cançó. 

L' ha treta y 1' ha dictada 
lo mes jove de tots. 

9 La nina se '1 escolta 

de dalt del mirador. 

A cada posadeta 
ne debaxa un grahó. 

13 Los presos se 'n adonan 

y aturan la cançó. 

— Canteu, canteu, los presos, 
no resteu per mi, no. 

17 — ^Còm cantarem, senyora, 

tancats en greu presó? 

Sense menjar ni beure 
sinó una volta al jorn. 



- 63 - 

21 Y encara aquesta volta 

nos ne donessin prou. 

— Canteu, canteu, los presos, 
acabeu la cançó. 

25 Aniré à 'n el meu pare, 

recaptaré '1 perdó. 

Acabeula abans, presos, 
que 'm encativa 1' sò. 

29 i Qui s' es qui 1' ha dictada 

la j oliva cançó? 

— Lo del barretet negre, 
aquell jove alt y ros. 

— Digau, digaume, en jove, 
^de qu' es que viviu vos? 

— Nina, la gentil nina, 
de les vostres amors, 

la vida mial 
de les vostres amors, 

la vida amor I 

37 — Ay pare, lo meu pare, 

jo vos deman un dó. 

— Ma filla Margarida, 
^ quin dó vols que te dó ? 

'41 — Ay pare, lo meu pare, 

les claus de la presó. 

— Ma filla Margarida, 
aquest no '1 hauràs, no; 

45 Los presos fiígirian, 

^còm quedaria jo? 

^Digues per què vols, filla, 
les claus de la presó? 



- 64 - 

49 — Ay pare, lo meu pare, 

per treuren 1' aymador, la vida mial 
per treuren T aymador, la vida amorl 

— Ma filla Margarida, 
^quín es ton aymador? 

53 — Ay pare, lo meu pare, 

aquell del cabell ros. 

— Ma filla Margarida, 
axò no pot ser, no; 

57 Han cremat la Garriga, 

Conflent y Rosselló. 

S' acosta '1 sant dissapte 
y 'Is penjaran à tots. . 

6 1 — Ay pare, lo meu pare, 

no penjeu 1' aymador. 

— Ay filla Margarida, 
serà '1 primer de tots. 

65 Les cordes son filades, 

ne costan à pes d' or. 

— Ay pare, lo meu pare, 
penjàunoshi à tots dos, 

69 Feu les forques de plata, 

feune los dogals d' or, 

Y à cada cap de forca 
posauhi un ram de flors 

73 Perquè la gent qui passe^ 

sentint la bona olor. 

Resen un Parenostre 
per r ànima dels dos, 

77 Y diguen : j Ay la trista, 

que ha mort per 1' aymador! 



~ 65 -^ 

i Qui s' es esta donzella 
qu' es morta per amor? 

Si —Neta es del Rey d' Hungría, 

parenta d' Aragó. 

jDeu r haja perdonada 
la filla del Baró ! 

la vida miaï 
la filla del Baró! 

la vida amor I 



85 Mentre '1 Baró dormia (*) 

la filla no dorm, no, 

lironfaliretal 
la filla no dorm, no, 

lironfaliról 

Li 'n ha dat dormitori, 
dormitori del bo, 

89 Que de vintiquatre hores 

no tomarà à rahó. 

Sota '1 cuxí li troba 
les claus de la presó. 

93 — Exiu, exiu, los presos, 

exiu, exiune tots, 

Aneusen cap à França 
y feune una cançó. 

(*) Les versions de Gombreny, La Ral , Puigcerdà y 
Ripoll allargan la susdita cançó, afeginthi lo acabament que 
copiam, ab aquest altre respost, quasi tan usual à Catalunya 
com lo primer. 

*5 



— 66 — 

oy La filla vos lliberta, 

la filla del Baró. 

El qui no se 'n vol moure 
n' es lo seu aymador. 
loi — Anem, anem, la bella, 

à fira à Tarascó, 
Vos compraré les robes 
dels mes bonichs colors. 
105 Les tallaran set sastres, 

cusintles vint y dos, 
A cada estisorada 
dureu un ram de flors, 

109 A cada punt d' agulla 

refermaré 1' amor. 

Quan les tindreu cusides 
ens casarem los dos. 

113 Los presos tots corrian, 

no corre 1' aymador. 

Girat cap endarrera 
guaytava al seu amor, 

lironfaliretal 
guaytava al seu amor, 

lironfaliról 



VII 



LA PELEGRINA 



)S DOS AYMADORS NATS A UN MATEIX DIA 



68 ~ 



CATALUNYA 



Alcover (M. C), 

Baget, — Balaguer, 

Campdevànol, — Camprodon, — Caralps , — Cente- 
lles (J. S.), 

Escaldes de Andorra, 

Gerri, 

Molló, 

Olot, 

Puigcerdà (F. M.), 

Ripoll, 

Sant Feliu de Llobregat (P. A.), — Sant Johan Despí, 
— Sant Johan les Abadesses, 

Tordera (J. R.) , — Torelló (M. V. A.). 



-69 



16 



L•A mare de don Bertran 
y la de dona Maria 
totes dues^han parit 
en una nit y un dia. 

Tots dos infants à unes fonts 
reberen lo sant Batisme; 
tots dos tenen un padrí 
y una matexa padrina. 

Tots dos los breça un breçol, 
tots dos los cria una dida; 
tots dosets, quan eran xichs, 
jugaren à minyoníes; 
mes ara ja s' han fet grans 
y r amor los encativa; 
axí que han tingut quinze anys 
de paraula 's prometian. 



— 70 — 

1 7 El pare de don Bertran 

ha dit que no convenia 
y n' ha enviat lo seu fill 
à la vora de marina. 

21 E;1s moros 1' han agafat, 

r han portat à Moreria, 
y lo tenen à un palau 
ò castell del Rey d' Egipte... 

25 Maria en cambra s' està, 

que plora de nit y dia, 
y à sa mare està dihent, 
à sa mare ella dehia : 

29 — Mare meva, ^don Bertran, 

don Bertran quan tornaria? 
— Ay filla, ^-què t' he de dir? 
ay filla, ^què vols que 't diga? 

33 Un consell te vull donar, 

un consell te donaria: 
Maria, vesten al camp, 
sembraràs sal y farina; 

37 si sal y farina neix 

don Bertran be tornaria. 
— Mare, ab axò voleu dir 
que may per may lo veuria ! 

41 Mare meva, he fet un vot 

y cumplirlo me calria, 
à Sant Jaume tinch d' anar, 
à Sant Jaume de Galicia. 



— 71 — 
45 — Si la prometença has fet 

no puch empatxarho, filla. 

^Quantes de criades vols? 

; quants de patges necessitas? 
49 — De criada no 'n vull cap, 

de patge cap ne voldria; 

tota sola he fet el vot, 

soleta lo cumpliria. 
5 3 Mare , feumen un vestit, 

un vestit de pelegrina. 
Quan tingué lo vestit fet 

va partir com à romía, 
57 lo bordonet à la mà 

y posada 1' esclavina. 
No se 'n va à Sant Jaume, no, 

se 'n va cap à Moreria. 
6 1 «Aniré de lloch en Uoch, 

cercaré de vila en vila, 

y fins que '1 haja trobat 

he de córrer mentres visca. » 
65 Cent Ueugues va caminar 

y encara res no 'n sabia, 

quan passant pel mitg d' un bosch 

troba una dama morisca. 
— Senyora, Deu me la guart. 

— Deu vos guart, la pelegrina; 

^tota sola aneu pel mon? 

; soleta, sens companyia? 



' — 72 — 

11 — Pare y mare se 'n son morts, 

jo só quedada fadrina, 
y me 'n vaig pel mon enllà 
de feyna si 'n trobaria. 

T7 — Aquí dalt d' aquell castell, 

ahont don Bertran habita, 
de feyna n' hi trobareu 
pel temps de la vostra vida. 

8 1 A la sortida del bosch, 

al costat d' una font viva, 
va veure uns grans llavadors 
hont rentavan moltes nines. • 

^5 — Deu vos guart, nines gentils. 

— Benvinguda, pelegrina. 
— Nines , ^ no ' m sabriau dir 
de feyna si 'n trobaria ? 

89 — Pujausen dalt el castell, 

la Regina us en daria. 
Ella se 'n puja al castell. 
— Ave Maria puríssima. 

93 Regina, Deu me la guart. 

— Benvinguda, gentil nina. 
— ^Voldriau fer caritat 
d una pobre pelegrina .^^ 

97 M' han encaminat ací 

de feyna si me 'n darian. 

Quan r almoyna li dona, 
mirantla diu la Regina: 



— 73 — 
loi — iVàlgam Deu y quines mans, 

quines mans teniu tan fines! 

^Què saben fer estes mans? 

digaumho, la pelegrina. 
105 — Brodan seda y brodan or, 

I or y plata y perles fines, 
aytambé brodan cabell 
si '1 brodarne convenia. 
— Pelegrina, ^què haveu nom? 
— Me anomeno Florentina. 
— A la fè que vos semblau 
de tot à dona Maria, 

113 la que '1 Rey pintada té 

à la cambra ahont dormia, 
la que du estampada al cor 
y à les armes porta escrita. 

117 — Una pobre noya som 

que ha de guanyarse la vida; 
los meus pares ne son morts 
dexantme encara fadrina, 

121 y ara som pujada ací 
per si feyna me darian. 
— Una camisa pel Rey 
^en quin temps la brodariau? 

125 — En sis dies y set nits 

m' apar que la brodaria. 
— Vos donaré per brodar 
feyna per un any y un dia. 






— 74 — 

1 29 La Regina puja à dalt ç4 

y li talla una camisa... 
Al davant hi broda '1 sol, 

al faldar 1' estel del dia, 
133 à 1' un muscle hi pinta al Rey, 

damunt 1' altre ella s' hi pinta, 

y en tot lo voltant del coll 

r amor que 'Is dos se tenian. 
137 Abans del dia promès 

ella brodada 1' havia. 

La Regina com la veu 

promptament 1' ha despedida. 
141 — Vesten fora del palau, 

no 't vull en ma companyia; 

r estimada fores tu 

y jo 'n fora 1' avorrida; 
145 pel portal hont has entrat 

cuyta à cercarhi la exida... 
i Deu del cel ho ha volgut, 

lo Rey aquell dia arriba! 
149 Tot suat ve de caçar, 

demana mudar camisa. 

Pensant ferli un gran present 

li 'n treu la de la romía. 
153 Lo Rey axí que la veu : 

— ^Quí ha brodat esta camisa? 

— Jo r he brodada, Bertran, 

jo r he tallada y cusida. 



~ 75 — 

157 — Si no 'm dius la veritat 

prou te costarà la vida. 

— Jo r he tallada, Bertran, 

jo r he brodada y cusida. 
161 — Ments pel coll, traydora, ments, 

que tal traça no hi tindrias. 

La qui r ha brodada ^hónt es? 

dígasho ò t' escapçaria. 
— Jo 1' he tallada, Bertran, 

r ha brodada una romía 

que ha estat set dias ací 

y segueix sa romeria. 
— i No es una romía, no, 

qu' es r amor que jo tenia ! 

r un per 1' altre havem nascut, 

y hem nascut un mateix dia. 
173 Prest fa ensellar un rocí, 

lo millor de 1' establia, 

que li posen brida d' or, 

la sella de plata fina. 
177 Tots los patges fa sortir 

à cercar la pelegrina, 

y promet un gros regal 

à 'n el qui la trobaria. 
181 Don Bertran puja à cavall, 

lo rocí detràs seguia. 

Sota d' un arbre florit 

ja r ha trobada adormida; 



- 76 ~ 

185 - ja li 'n dona tres besets, 
al segon se dexondia. 
— i Despertat, ma dolça amor, 
vida de la meva vida ! 

1 89 Don Bertran ne té un desmay 

y ella va caure esmortida... 
Quan ell ha tornat en sí 
en los braços la prenia 

193 y com marit y muller 

à cavall els dos partiren. 
— A despit ens casarem 
dels parents qui no 'u volian. 

197 «Ay adéu, palau castell, 

adéu, adéu, la Regina, 
quedat lo realme tu, 
me'n vaig ab la pelegrina.» 



201 



205 



Desde dalt del mirador 
la Regina los espia, 
guaytantlos à cada pas 
fellona y engelosida. 

«Ay si hagués sabut axò 
no la te 'n duyas tu viva; 
prou la feya esquarterar 
per los lleons ò pels tigres. » 



VIII 



LO PRESONER 



LOS TRES AUCELLETS 



- 78 



CATALUNYA 



Escaldes de Andorra, 

Sagàs, 

Sant Aniol d'Agujas, 

Sant Pau de Seguries. 



I 



79 — 



17 



mES de Maig, lo mes de Maig, 
temps que porta la calor, 
temps que 's cubrexen les prades 
de poncelles y de flors; 
temps que les civades granan 
y lo blat se torna ros. 
Temps que cantan les calandries, 
reíilan els rossinyols, 
y tots los bons cavallers 
van à servir ses amors. 
No hi vaig pas jo, mesquinet, 
tancat ací en greu presó 
hont no conech si es de dia, 
si es de dia ni si es fosch, 
sinó per tres aucellets 
que cantant voltan la tor. 



— So — 

17 Lo un canta al trench de 1' alba 
per declarar que ve '1 jorn, 
r altre aucellet no mes canta 
I' estona que '1 sol se pon, 

21 y r altre les meves penes 

declara al cim de la tor... 
Ací creix ma cabellera 
fins arribarme als talons, 

25 els pels de la mia barba 
m' arriban fins als genolls, 
y les ungles de les mans 
me valen per tallador. 

29 ] Qui tingués un missatger 

per la dona del meu cor ! 
Aucell que cantas mes penes 
ves à contarli mos dols, 

33 ò dónam paper y ploma 
y li duràs quatre mots : 
\ Que 'm trameta d' amagat 
una llima y un picot, 

37 llimaré ab la llima sorda 
los forrellats de la tor, 
ò ubriré lo mur que 'm volta 
fentme pas ab lo picot. 

41 Vull veure la llum del dia, 
yull veure la mia amor!... 

L' escarceller T escoltava, 
(lexa uberta la presó, 



IX 



BLANCAFLOR 



LA TORNADA DEL MARIT 



— 82 — 

CATALUNYA 

Alcover (M. C), 

Baget , — Balaguer, — Barcelona, — Bruguera , 

Caldes d' Estrach (Galdetes) (J. M. y T.),— Campro- 
don,— Castellar de Nuch, — Cervera (A. de B.), 

Dosquers (J. R. y B.), 

Erilavall, — Escaldes de Andorra, 

Folquer, 

Gombreny, 

La Seu d'Urgell (C.A.), 

Molló, 

Prats de Llussanès, — Puigcerdà (J. M. T.), 

Ripoll, 

Sant Johan de les Abadesses, — Sant Johan Despí, 
— Sant Martí de Provençals, j 

Tarragona (M. de B. y S.), — Tordera (J. R.). | 

Vilafranca (A. V.), —Vilamajor (P. P.) (*), —Vila- 
torta (F. M.). 

BALEARS 

Palma (G. R.) (A. C). — Ciutadella (P. A.). — Es- 
vissa. — Santa Eulària. — Formentera. 



(*) En lo plech en que tenim les versions d' aquesta cançó 
hem trobat per primera vegada una copia escrita de mà d' en 
Pau Piferrer. Al apuntar ses inicials entre les dels benefac- 
tors que 'ns ajudaren de bon grat en tan amohinós captiri, 
no volem dexar per les darreries del llibre lo estampar, ab 
los dels altres, est nom de benvolguda é inoblidable recor- 
dança , ja que nostre amich fou lo primer qui 's proposà 
pujjlicar les cançons populars catalanes , començantne la 
llarga y fexugosa aplega. 



-83-' 



18 

(De Catalunya.) 



'^Vl s' està la Blancaflor 
j^^ à r ombreta de la menta, 
brodant n' està un mocador 
per la filla de la Reyna. 
El mocador n' era d' or, 
y de seda l' en broda ella, 
quan la seda li ha mancat 
broda de sa cabellera; 
de sos cabells à 'n el or 
no s' hi troba diferencia. 
Alça 'Is ulls y mira '1 cel 
per conèxer quin temps feya; 
gira 'Is ulls envers la mar, 
veu venir la mar bonenta, 
veu venir fustes y naus, 
y galeres mes de trenta; 



- 84- 

17 veu venir un galió 

de les costes de Marsella; 

veu saltarne un mariner 

que'l seu gran senyor li sembla. 

21 — Mariné, '1 bon mariner, 

Deu vos dó à la mar bonança, 

^ haveu vist y conegut 

à mon gran senyor dins França? 

25 — Jo r he vist y conegut 

y he menjat el pa à sa taula; 

n' es el mes gran servidor 

que té à França '1 Rey d' Espanya. 

29 Quan vaig partir me donà 

per vos, dama, una encomanda: 
diu que 'us cerqueu aymador, 
qu' ell aymada s' ha cercada; 

33 la filla del Rey francès 

per esposa li 'n han dada. 
— Ben haja qui presa 1' ha, 
mal haja qui li ha dada; 

37 gentil dama ne só jo 

y per altra m' ha dexada. 
Set anys el som esperat 
com à dona ben casada, 

41 altres set V esperaré 

com à viudeta enviudada; 

si al cap d' aquests set no ve ' 

per monja 'n seré tancada, I 



- 85 - 

45 monja d' un sant monastir, 

s' anomena Santa Clara. 
— No 'us facèu mongeta, no, 
que'n fóreu malaguanyada; 

49 no 's menja allí pa de blat, 

sinó d' espelta y civada; 
ni s' hi beu vi de rahims, 
sinó de prunes amargues. 

53 Vos dormiu en llit guarnit 

dins la cambra encortinada, 
y allí 's dorm sense llançols 
en un llit de posts y palla, 

57 y s' hi posan per capçal 

no mes que una pedra plana. 
No 'us facèu mongeta, no, 
qu' encara teniu qui 'us ayma. 

6 1 Veus ací '1 meu anell d' or 

del dia que 'ns encartarem, 
veus ací '1 de diamants 
del dia que 'ns esposarem. 

65 AUavors lo seu marit 

va donarli una abraçada. 
Ella com veu son marit 
als seus peus s* agenollava : 

69 — Perdoneume, '1 meu senyor, 

si só estada malparlada. 
— Vos teniu de perdonar 
dels set anys que 'us he dexada. 



86 



19 

(De Catalunya.) 

La Blancaflor bon matí, 
bon matí se 'n es llevada, 
faensellar son cavall blanch, 
va à veure regar la prada. 
5 Sota un romaní se sèu 

que té la fulla daurada, 
la ramareta n' es d' or 
y la soqueta de plata. 
9 Cavalcant un cavall blanch, 

allí à les bagues de França, 
veu venir un cavaller 
que molts d' altres acompanyan. 

13 — Cavallé, '1 bon cavaller, 

vos qu' heu passejat la França, 
^conexeu mon gran senyor 
que tinch per aquella banda? 

17 —iCòm sabré jo si '1 conech 

si vos no '1 me anomenàveu? 
— Se anomena don Joan, 
servidor del Rey de França. 

21 — Be '1 conech puig que tots dos 

tots dos dinam à una taula; 
tant r he vist y conegut 
que 'us duch d' ell una encomanda. 

25 M' ha dit que 'us cerqueu marit, 

qu' ell esposa s' es cercada; 
la filla del Rey francès 
per muller li han donada. 



-.87- 

29 — Benehit qui presa V ha, 

malehit qui li ha dada. 
Una dama com som jo 
m' ha dexada per un' altra! 

33 De blancor y habilitats 

pot ser mes, pot ser no tantes. 
No serà mes bella, no, 
sinó que fos ma germana. 

37 Dues germanetes som, 

jo la mes desventurada; 
ella es la ralla del sol, 
y jo r estela de 1' alba. 

41 Ella fa florir los prats 

y els arbres ab sa mirada; 

be 'Is faria florir jo 

si '1 meu gran senyor tomava. 

45 Set anys el som aguardat 

com à dona ben casada, 
y altres set 1' aguardaré 
com à viudeta enviudada. 

49 Si al cap d' aquests no es vingut 

per monja 'm seré posada 
en un monastir tan sant 
com es el de Santa Clara.. 

53 — No vos feu mongeta, no, 

no vos feu mongeta encara, 
pot tomar vostre marit 
y us trobaria tancada. 

57 Si vos fesseu monja vos, 

(sinó qu' estesseu malalta) 
jauriau en llit de posts 
sense llançols ni flaçada; 

61 menjariau pa de bren 

y escudella mal cuynada. 
Lo vostre marit vindrà, 
vindrà y no trigarà gayre. 



— 88 — 

65 ^Lo conexeriau vos? 

^lo conexeriau ara? 
— I Si '1 conexeria jo I 
anch que fos dintre una armada. 

69 — Donchs jo só '1 vostre marit 

y no 'm conexeu encara; 
ací teniu V anell d' or 
de les nostres esposalles; 

73 ací aquest de diamants 

per recort de ma arribada. 
Ací estan los cavalls blanchs 
de la nostra passejada... 

77 Ella s' hi agenolla als peus 

y perdó li demanava: 
— Perdonaume, '1 meu marit, 
si he faltat en cap paraula. 

81 — No heu parlat malament, no, 

heu parlat com dona honrada. 
Alçauvos, la Blancafior, 
vos teniu que perdonarme. 

85 Com se daren un abraç 

floriren arreu els arbres, 
floria lo romaní, 
r ametller tot blanch estava. 

89 Ja se 'n muntan à cavall 

y partexen cap à França. 
A la plaça de París 
de cavall la 'n han baxada; 

93 les cambreres que ha trobat 

r han vestida y pentinada ; 
comteses y cavallers 
al palau los acompanyan. 

97 Lo Rey axí que la veu : 

— ^Quí es aquesta gran dama? 



— 89 - 

20 

(De les Balears.) 

Al mirador del castell 
Blancaflor està asseguda, 
ab una pinteta d' or 
sos cabells pentina y nua. 
Gira 'Is uys devés el cel, 
no veu estrella nenguna; 
los gira devés la mar, 
ja veu traspuntar la lluna; 
les veles veu arriar 
d' una nau que 'n es venguda; 
mira devés el camí 
y veu molta gent que hi puja, 
veu venir un cavaller 
que va à cavall d' una mula, 
sella y brilla ne son d' or, 
y també les ferradures ; 
un gran acompanyament 
de senyors darrera duya. 
De tan alluny com la veu, 
lo cavaller la saluda... 
— Cavaller, bon cavaller, 
si veniu de part de França, 
^ haveu vist al meu senyor 

'■ à qui Deu guaxt de desgracia? 

25 — Jo '1 som vist y conegut 

y ab ell tench forta amistança; 
som dinat ans de venir 
molts de dies à sa taula. 



— 90 — 



29 



33 



37 



41 



45 



49 



53 



Ara ja deu ser casat, 
que '1 Rey li dona una infanta. 
— Ben haja ell qui la manten, 
mal haja qui lay ha dada. 
Set anys ha que jo 1' esper 
com à dona ben casada, 
set altres 1' esperaré 
com una viudeta honrada; 
si no ve dins aquest temps 
seré monja velnegrada, 
me tancaré en el convent, 
el convent de Santa Clara. 
— Senyora, si fos de vos 
no voldria estar tancada; 
vostron marit pot venir 
V estona mes impensada. 
^Què fariau, dama, vos 
si davant lo vesseu ara? 
— Faria 'Is rosers florir 
y les poncelles badarse. 
— Senyora, idò ja podeu, 
que davant lo teniu ara. 
Se daren tan fort abraç 
que d' alegria plora van. 
Se giran deçà y dallà, 
els rosers aponcellavan. 



X 

PUNICIÓ DE LA ADULTRA 

ò 
LO RETORN SOPTAT 



— 92 — 



CATALUNYA 



Alella, — Andorra, 

Barcelona (P. G.), — Bruguera, 

Garalps, 

Escaldes de Andorra, 

Gósol, — Guissona, 

Llanàs, 

Palamós,— Prats de Llussanès,— Puigcerdà (J. M.), 

Ripoll, 

Sagàs, — Sant Aniol d' Agujas, — Sant Gulgat del 
Vallès,— Sant Jaume de Noya, — Sant Johan 
les Abadesses, —Sant Pau de Ribes, — Sant Vi- 
cens de Gamós, 

Taull, — Tordera (J. R.), — Tossa, — Tragurà, 

Vich. 



BALEARS 



Esvissa. — Sant Llorens. — Formentera. 



— 93 — 



21 



S' 



E 'n va à ferli una enramada 
la nit de la Ascensió, 

mentres li fa 1' enramada 

va cantant una cançó ; 
5 va cantant ab la veu trista : 

— i Qu' es de mal lo mal d' amor ! 

ferit ne só sens esmena, 

travessat me té lo cor. 
9 i Q^í pogués dormir, senyora, 

una nit ò mes ab vos 

dins una cambra daurada 

y en un llit voltat de flors ! 
13 — Cavaller, podeu dormirhi 

una y dues , tres y tot ; 

mon marit es à la guerra 

q-ue fa '1 regne d' Aragó, 



— 94 — 

17 — Mala llançada de moro 

li travesse lo seu cor; 

may que pense entrar à Espanya 

lo cap li salte ei> redó. 
21 Mentres diu estes paraules 

son marit truca à la tor, 

ab la mà à 'n el picaporta, 

ab la llança à 'n el balcó. 
25 — Baxau à obrir, gentil dama, 

baxau à obrir, bona amor. 

— ^Hont me amagaré, senyora? 

^hont me amagaria jo? 
29 — Pujau à dalt de les cambres, 

tancauvos al mirador. 

j Ay trista de mi, mes trista! 

esta nit morirèm tots. 
33 — No 'us espanteu, no, la dama, 

que ja 'us defensaré jo. 
Ella baxa à obrir la porta 

trasmudada de color, 
37 quan la porta ne té uberta 

tota tremola de por. 

— ^Què teniu, ma gentil dama? 

^què teniu, ma bona amor? 
41 Gran enuig es lo que 'us passa, 

ò m' heu feta trahició. 

— No es per gran enuig que tinga, 

ni he feta trahició, 



— 95 — 
n' es que les claus he perdudes 
per obrir lo mirador. 
— No 'us enugeu, mi senyora, 
no 'us enugeu per axò, 
si les claus eran de plata, 
be les vos compraré d' or. 
Mentres diu estes paraules 
un cavall renilla fort. 
— ^De qui s' es aquest cavall 
que veig en el fermador? 
— Vostre n' es, senyor, ben vostre, 
mon pare us en ha fet dó. 
— No sent grat à vostre pare, 
de cavalls ne tench be prou. 
Agafats per les mans pujan 
escales amunt tots dos. 
— ^De qui son aquestes armes 
qu' estan en el parador? 
— Mon germà les ha enviades 
perquè les portasseu vos. 
— Donau al germà les gràcies, 
ne tench altres de mellors. 
— ^De qui s' es aquesta capa 
tota engalonada d' or, 
y r espasa quey ha sota 
de qui sinó d' un traydor? 
— i Ay marit meu, perdonaume 
si 'us feya trahiciól 



- 96 - 

73 — i Llamps del cel que 'm maten ara 

si d' aquesta vos perdó ! 

Digau al traydor que baxe, 

que veurà la vostra mort. 
T'J AgenoUauvos à terra, 

digau la confessió ; 

desprès que vos hauré morta 

ja '1 vos donaré '1 perdó. 
8 1 Si se 'n arranca 1' espasa 

y li 'n atravessa '1 cor. 

«Ara, morta la traydora, 

faré '1 mateix del traydor.» 
85 — Baxau, baxau, valent home, 

batallarem ací 'Is dos. 

Ne jugaren les espases 

fins à ferirse de mort. 

89 L' un va morir à trench d' auba, 

r altre à toch d' oració. 
Los criats y les criades 
tots ploravan de tristor. 



1 



— 97 — 

22 

(D' Esvissay Formentera.) 

Dematí de matinada 

del dia d' Ascensió 

el portal li enramellaren 

de flors y fuyes d' olor. 
5 ^ Qui r ha enramada à la porta 

posanthi tantes de flors? 

^serà lo comte don Jaume 

ò es el fiy del conrador? 
9 Qui r ha feta T enramada 

no es cap fiy de conrador; 

l' ha feta '1 comte don Jaume, 

nebot del Emperador... 
13 El Comte se passetjava 

de la finestra al balcó, 

refinantse ara les barbes, 

tocant su-ara '1 guitarró 
17 per festetjar la senyora 

qu' està dalt del mirador. 

Com veya goytar la dama 

cantava aquesta cançó : 
21 «Rosa vera, rosa fresca, 

rosa de viva color, 

com vos erau petiteta 

dalt del braç vos duya jo, 

mes com vos tenia als braços 

no 'us podia servir, no, 

y ara que vos serviria 

teniu altre servidor. 

♦7 



-98 - 

29 Recordau que 'm prometéreu 

quan erau petita un dó. 

Rosa vera, rosa fresca, 

rosa de viva color...» 
So — i Quin dó 'us prometí, don Jaume, 

^quín dó voleu que jo 'us don? 

— Jo pogués dormir, senyora, 
, una nit sense temor 

37 dins un llit cubert de roses 

tot solet, solet ab vos. 

— Be hi podeu dormir, don Jaume, 

sens temença del espòs-, 
41 mon marit es à la caça , 

pels serrals del Aragó. 

— Si axò es veritat, la bella, 

tirli maledicció. 
45 Si dich que '1 cativin moros, 

rescat tindria '1 traydor- 

una volta '1 cativaren, 

y 'n tornà quiti ben tost; 
49 qu' ell té molta de riquesa 

y molts d' amichs en favor. 

Rabi' li mat cans y cusses, 

les àligues sos falcons; 
53 y al passà '1 riu, la riuada 

ell y son cavall se 'n port. 
Diguent aquestes paraules 

tocan al portal major. 
57 — ^ Qui pot tocar à tal hora 

si '1 vostro marit no fos? 

— I Trista de mi mesquineta, 

avuy morirèm els dos! 
61 — Anauli à obrir, senyora, 

devallauhi sens temor; 

obriu la porta petita ' 

abans d' obrir la major; 



— 99 — 

65 surtiré per la portella 

ò pujaré al mirador. 
Ella devalla 1' escala 

tramudada la color. 
69 Totduna que obrí la porta 

li va entrar gran tremolor. 

— ^Qu' es lo que teniu, senyora: 

pareix que vos he fet por, 
73 ò teniu amich à casa 

ò anau à trahició. 

— Jo no tench amichs à casa 

ni 'us vaig de trahició; 
77 he perdut la clau del porxo 

ab la clau del mirador. 

— Si axò es veritat, senyora, 
tornau en vostres colors; 

81 si les claus eran de ferro 

d' argent les faré fer jo, 
y si la plata no hi basta, 
d' or que hi bastarà mellor. 

85 Un cavall troba à 1' entrada 

fermat ran del cualcador. 
— Bon cavall, jy còm eguina! 
^ahont es el seu senyor? 

89 — Agrahiu lo à 'n el meu pare 

que avüy l' ha enviat per vos. 
— Dau gràcies à vostron pare, 
bons cavalls sab que tench jo; 
^còm es que quan no 'n tenia 
no 'n enviava llavor? 
(Pel cavall trobas escusa, 
pel cavaller crech que no.) 

Quan arriban à la sala 
veu roba en el penjador. 

— De qui'n es aquesta cota 
perfilada de galó ? 



— lOO 

loi — Ma mare la 'us ha enviada 

pel dia d' Ascensió. 

— Dau gràcies à vostra mare, 

bones robes ne tench jo; 
105 ^còm es que quan me "n mancavan 

no 'n enviava llavor? 

(Si per tot trobas escusa, 

no 'n trobaràs pel traydor.) 
109 — ^ De qui s' es aquesta espasa ' ,, 

que té la creuera d' or? 

— Agrahiu la à 'n el meu pare 

que l' ha enviada per vos. 
113 — ^Y aquell cap que veig d' un jove 

qu' està en el meu dormidor? 

— Senyor, es un cunyat vostre, 

es el meu germà major; 
117 ha arribat d' una batalla 

tirantse al llit de repòs. 

— Acostau la llumanera, 

que be lo vuy veure jo... 
121 — jMataume, senyor, mataume, 

que la culpa la tench jo! 

— Que 'us mat Deu que 'us ha criada, 

qui té poder per axò. 
125 Dona r espasa à don Jaume, 

nebot del emperador, 

ell va tirar de la seua 

y batallaren tots dos... 

129 L' un moria al trencar l' auba, 

r altre com exia '1 sol ; 
la bella d' esglay moria 
r hora de missa major. 



XI 



LA INFANTINA DE FRANÇA 



— 102 — 



BALEARS 



Esvissa. — Santa Eulària. — Sant Llorens. 
Formentera. — La Mola. 



CATALUNYA 



Barcelona (P. C), 
Tortellà (F. G. y A.). 



— io3 — 



23 



d: 



(D' Esziissa y Formentera.) 



E França partí l' infanta 
ben calçada y ben vestida, 
els vestits brodats que duya 
n' eran d' or y plata fina. 
Dret à París se 'n anava 
hont pare y mare hi tenia. 
Com va essé à mijan camí 
la va retre la fatiga 
y se atura à reposar 
al costat d' una font viva, 
à r ombra d' un ginjoler 
tot voltat d' herba florida. 
fi 3 Allà 's posa à pentinar, 

sa cabeyera deslliga, 
y amb la seua cabeyera 
tota aquella, font cubria. 



— 104 — 

1 7 Com se va haver pentinat, 

al estojarne sa pinta, 
veu venir un cavaller 
que cap à París fa via 

2 1 caulcant un cavall blanch 

amb la sella ben gornida. 
Al passar davant la font 
una dolça veu el crida. 

25 El cavaller se detura, 

à un costat y 1' altre 's gira 

y veu baix del ginjoler 

que s' hi ombretjava una nina. 

29 — Cavaller, bon cavaller, 

^me voleu per companyia? 
— Sí per cert, gentil infanta, 
per tot ditxós me 'n tendria. 

33 ^-Hont voleu anar, senyora, 

à les anques ó à la silla? 
— A les anques, cavaller, 
per la vostra honra y la mia. 

37 Del cavall totduna bota 

y r axeca per la cinta; 
com per la cintura 1' alça 
li fa un bes per cortesia. 

41 — Cavaller, lo cavaller, 

teniu la boca atrevida; 
si no 'm puch íiar de vos 
botaré tot de seguida. 



— I05 — 

45 — Be vos ne podeu fiar 

que no vos maltractaria, 
vos tractaré com si fosseu 
una germaneta mia. 

49 Camí amunt ja li pregunta 

ella de qui 'n era fiya. 
— Som fiya d' un Rey malalt 
del mal de la llabrosía; 

53 r homo que gosàs tocarme 

lo mal s' encomanaria. 
Sense dir cap mes paraula 
prop de set llegos caminan, 

57 y à la fi de les set llegos 

la donzella 's posa à riure. 
— ^De què reis, gentil infanta? 
^de què reis, senyora mia.^ 

6l ^vos ne reis del cavaller, 

del cavall ò de la brilla? 
— No me 'n rich, no, del cavall, 
qu' ell mostra sa valentia; 

65 ni de la brilla tampoch, 

que la veig tan ben gornida; 
jo me 'n rich del cavaller 
que té tanta cobardía, 
passeja dames pel mon 
y les guarda cortesia. 
— Volta, volta, cavall meu, 
n' he perduda la percinta; 



— io6 — 

73 orca, enrera, cavallet, 

veyam si la trobaria. 
— Seguiu amunt, cavaller, 
que ara no la trobariau. 

']'] Ja estam avinent de casa, 

veig les torres de la vila, 
tot lo qu' heu perdut, en doble 
mon pare us ho tornaria. 

8 1 I — Digaume, la bella infanta, 

digaume ^de qui sou fiya? 
— Jo som fiya de don Carles 
y de dona Agna-María, 

85 jo som fiya de don Carles, 

germana de don García. 
— Si axò es veritat, l' infanta, 
vos sou la germana mia. 

89 Se donaren grans abraços 

amb tristor y amb alegria 
al veure qu* eran germans 
y tan tart se conexían. 



XII 
LO COMTE ENCARCERAT 

ò 
LO CAVALL DE LA REYNA 



— io8 



CATALUNYA 



Besalú, 

Garalps, 

La Roca de Palanca, 

Llanàs, 

Molló, 

Ripoll, 

Vicli. 



I09 — 



24 



(De Catalunya.) 



EAN pres à la Reyna 
lo millor cavall 
de les establies 
que hi ha à 'n el palau. 
lAyl 

Lo Rey diu que '1 Comte 
r ha mort esclatat, 
y encara que '1 Comte 
no 'u feu ni hi pres part, 
ïAyl , 

r en prenen, 1' en lligan, 
r han encarcerat, 
ferrantlo en les cames, 
ferrantlo en les mans. 
lAyl 



— IIO — 

13 No veu sol ni lluna, 

ni mes claredat 
que per una arquera 
que hi "ha al seu costat. 

17 Si '1 en van à veure 

sos nobles companys, 
y el Comte 'Is grillons 
amaga afrontat. 

21 — No 'Is amagueu, Comte, 

no 'Is amagueu pas, 
hora es de mostrarlos 
si ja no hi feu tart. 
lAy! 

25 — i Què diran mos fills 

ventme engrillonat! 
i què diran los nobles 
ventme emmanillat! 
lAj^! 

29 Gira 'Is ulls al cel, 

y al baxar lo cap 
ovira un fuster 
que unes forques ta. 
iAy! 



— Fuster, bon fuster, 
^per qui serviran? 
— Per vos, senyor Comte, 
per vos jo les fas. 

/Ayl 

— Féumeles ben altes, 
que les mies carns 
llops, guilles ni goços 
no puguen menjar. 

Féumeles ben altes, 
que axí me veuran 
lo Rey y la Reyna 
desde llur palau. 
/Ajy! 

L'anell jo 'us daré 
ab un diamant 
que '1 jorn de mes noces 
el Rey me va dar... 

/Ay! 

Dalt del mirador 
surten à guaytar 
lo Rey y la Reyna, 
los prínceps ò infants. 

lAj;! 



53 Ja'n digué lo Rey: 

— Afluxa '1 dogal, 
afluxa'l, butxí, 
cuyta a despenjà'l 1 

57 Com una lleona 

la Reyna cridà: 
— Estira, butxí, 
estreny lo dogal. 

;Ay! 

6 1 Si '1 dogal no hi basta, 

ja t' hi bastarà 
mon cinyell de sedes 
que cent dobles val, 

iAy! 

65 lo cinyell de noces 

que '1 Rey me va dar. 
— Afluxa, butxí, 
afluxa '1 dogal. 
íAj^I 

6g Lo butxí respon: 

— Ja 'n es massa tart, 
lo Comte ja es mort, 
Deu 1' ha judicat. 
;Ay! 



'3 



25 



Lo millor cavall 
que '1 Rey té no 's troba; 
diuen, y no es cert, 
que r ha mort el Comte. 
íAy! 

Per açò de nit 
à la presó '1 portan 
ab cadena al coll 
per major afronta. — lAy! 

Quan els cavallers 
van à veure al Comte, 
ell d' envergonyit 
se tapa 1' argolla. — -iAy! 
— No'l amagueu, no, 
no 1 amagueu, Comte, 
no '1 amagueu pas 
que ara no 'n es hora. — jAy! 

Ell acala '1 cap, 
s' entemeix y plora: 
« i Què diran mos fills 
al saber V afronta!...» 
iAy! 

Pel forat que hi ha 
à sa presó fosca 
ja veu uns piquers 
que fan unes forques. 
íAy! 

*8 



— 114 — 

25 — Piquers, bons piquers, 

^per qui feu les forques? 
— Les forques que fem 
ne son per un comte. 

29 — Alçaules amunt, 

feules espayoses, 
que 'Is llops en mes carns 
no hi façan destroça, 
;Ay! 
33 y les vegen be 

los Reys quan siga hora... 
La Reyna y el Rey 
van à la balcona 
;Aj! 
37 ben acompanyats 

de dames y nobles; 
patges y criats 
guaytan per les torres. 
/Ay! 
41 Lo Comte ha arribat 

abaix de la forca; 
y quan lo butxí 
lo dogal li posa, 
jAy! 
45 ja crida lo Rey: 

— Afluxa la corda. 
La Reyna respon: 
— Amòllala tota. 
jAy! 
49 La manta 't daré 

de doscentes dobles 
que '1 Rey me donà 
la nit de les bodes. 
!Ay.' 



XIII 



LES NOCES DESFETES 



LA COMTESA PELEGRINA 



— ii6 



CATALUNYA 



Baget , 

Barcelona (P. C), 

Camprodon, 

Gombreny, — Gósol, 

Molló, 

Ribes, — Ripoll, 

Sant Boy de Llobregat, — Sant Johan Despí (P.N.), 

—Sant Just Desvern,— Sant Quintí de Puigrodó, 

— Sora, 
Tordera (J. R.), — Torroella de Montgrí. 



I 

i 



"7 — 



26 



lï 



ES guerres ne son cridades 
per Espanya y Portugal, 

y el Rey vol que '1 comte Elies 

hi vaja per general. 
5 La trista de la Comtesa 

ja no fa sinó plorar. 

— ^De què plorau tant, senyora, 

si may soliau plorar? 
9 — Rallo tinch de plorar. Comte, 

de pensar que vos ne anau 

sens voler que 'us acompanye, 

com toca à muller Ileal. 
13 ^ Quant de temps estareu fora? 

^ quant trigareu à tornar? 

— Set anys durarà la guerra, 

set n' hauré de guerrejar; 



~ ii8 — 

17 si al cap dels set anys no torno, 

tornauvos, dona, à casar... 
La trista de la Comtesa 

no s' atura de plorar ; 
21 son marit es à la guerra 

y cap nova d' ell ne sab. 

La setena ja s' acosta, 

la setena ja ha passat; 
25 va à concloure la vuytena, 

comte Elies no ha tornat. 

Prou rahó té la Comtesa, 

prou rahó té de plorar... 
29 Un dia estant à la taula 

son pare H preguntà: 

— ^Per què no te casas, filla? 

^còm no 't tornas a casar? 
33 — Deu del cel vulla guardarme 

y la Santa Trinitat 

de que mentre '1 Comte visca 

gose tornarme à casar. 
37 Si lo comte Elies torna, 

ab ell, ab ell vull estar; 

^•per què no 'm donau llicencia, 

jo '1 aniria à cercar? 
41 — De mi ja la tens, ma filla; 

si Deu te la vol donar, 

jo 't daré bona companya 

y recapte per passar. 



— iig — 

45 — La benedicció daume, 

qu' es, pare, lo que mes val. 
Se vesteix de pelegrina 
y se 'n va pel mon enllà. 

49 Camina lleugues y Ueugues, 

Uarchs camins ha caminat ; 
los camins sempre se allargan 
quan un cerca sens trobar. 

5 3 Passant per una verneda, 

à una clara font que hi ha, 
la dama 's troba cansada 
y s' hi atura à reposar. 

57 Fa à la vora de tres dies 

que passa sense menjar, 
dels manteniments que duya 
les engrunes n' ha acabat. 

6 1 Un pastor se acosta à beure 

mentres pastura '1 remat. 
— Bon pastor, ^no me diriau 
qui es lo senyor d' aquest prat? 

65 — Lo comte Elies, Romía, 

lo capità general; 
des que ací es vingut à viure 
moltes terres ha comprat. 

69 Ja 'n veu venir un bell patge 

" que un cavall mena à abeurar 
ab gorniments d' or y sedes 
que son cosa d' admirar. 



— I20 — 

73 —De qui es aquest cavall, patge, 

que tan regalat n' està? 

— Del comte Elies, senyora, 

lo capità general. 
T'J — I Ay si al Comte pogués veure! 

jay si li pogués parlar! 

^No 'm diriau, lo bon patge, 

à 'n à quin castell s' està? 
8 1 ;M'hi acompanyariau ara? 

^*m' hi voleu acompanyar? 

Jo prou lo conexeria, 

no '1 me hauriau de mostrar. 
35 — Veniu, la bona senyora, 

avinent d' ací s' està; 

ara, ab est cavall, m' espera 

per anarsen à casar... 
89 Com à pelegrina pobre 

al palau se 'n va pujar; 

al capdemunt de l' escala 

don Elies va trobar. 
93 Axí que '1 tingué à la vora 

als seus peus se agenollà. 

— Ay! Deu vos guart, lo bon Comte, 

^voldriau fer caritat 
97 a esta pobre pelegrina 

que no té res per menjar? 

Som vinguda de l' Itàlia 

y Is queviures m' han mancat. 



— 121 — 

I OI Se 'n arranca de la bossa 

y almoyna li vol donar. 

— Comte, abans que 'm feu V almoyna 

ab vos voldria parlar. 
105 — Digau, si veniu d' Itàlia, 

^quines noves ne portau? 

— D' una nova se parlava, 

vos sabreu si es veritat; 
109 deyan que oblidant V esposa 

vos tornavau à casar. 

Ay ! la trista muller vostra 

dia y nit n' està plorant ! 
113 — Calleu, calleu, pelegrina, 

que axò no 's pot escoltar. 

^Còm ha de plorar la dona 

si n' es morta tant temps fa? 
117 — La vostra muller no es morta, 

be 'us ho puch assegurar. 

— i Bon Deu ! jo la pogués veure, 

jo la pogués abraçar 1 
121 — ^La conexeriau. Comte, 

si la sentisseu parlar? 

^de sa veu ni de sa cara 

ja no vos ne recordau? 

^•Quín senyal vos donaria, 

quin senyal vos donarà 

perquè pugau regonexer 

à la qui vos ayma tant ? 



— 122 — 

129 — De bon conexer faria 

si , al dit del cor, me mostràs 
r anell del diama taula 
que hi posí davant 1' altar. 

133 Prou que la conexeria 

si li vehés lo brial 
que '1 dia de casar duya 
ple de randes y brodats. 

137 Cinchcents florins d' or valia 

y 'n daria ara altres tants 
si ací fos ella matexa 
que ara '1 me pogués mostrar. 

141 L' esclavina se decanta 

per mostrarli lo brial, 
y '1 guant se trau y li mostra 
r anell de quan se casà... 

145 Ells dos per les mans s' agafan 

y se 'n van palau enllà: 
de petons y d' abraçades 
ja vos ho podeu pensar. 

149 May per may 1' amor primera 

se arriba à ben oblidar. 

Com ho sabé la promesa 
1' enuig la cuydà à matar. 



XIV 

A LES HORTES DEL REY MORO 

ò 

V INFANTA Y DON GAUVANY 



— Ï24 



BALEARS 



Palma (V. P. de A.) (A. C). 

Bunyola. 

Esporles. 

La Vileta. 

Mahó (P. A.). 

Esvissa. 



I 



— 125 — 



27 



H 



les hortes del Rey moro 
una mala herba hi havia, 
qui tastava d' aquella herba 
prenyada se 'n romania. 

5 L' infanta dona Isabel 

volgué ésser la agosarada 
que va tastar d' aquella herba 
y va romandre prenyada. 

9 Un dia son pare '1 Rey 

tot dinant se la mirava. 
— Mon pare, ^de qué'm mirau? 
^de què'm mirau tant, mon pare? 
13 — íNo 't tench de mirar, ma filla, 

si sembla qu' estàs prenyada ? 
— No hi estich, mon pare, no, 
les aygos m' han opilada.., 



— 126 — 

\^ Feren venir vuyt doctors, 

los millors de dins Granada, 
quatre li tocan el pols, 
quatre li miran la cara; 

21 tots digueren à la una: 

«Esta al-lota està prenyada;» 
mes per no retgira al Rey 
diuen qu' estava opilada. 

25 Sols una de ses cambreres, 

una no mes, ho sabia, 
la que la serveix à taula 
y la calçava y vestia. 

29 Un dia la va enutjar 

maltractantla ab fellonía. 
La cambrera li va dir 
que aviat la hi pagaria; 

33 que se 'n iria à la Reyna 

y que tot la hi contaria... 
— Bon dia, senyora Reyna. 
— Bon dia, criada mia. 

Z7 — Un pas vos vench à comptar 

si 'm assegurau la vida. 
— La vida que Deu t' ha dada 
ben assegurada siga. 

41 — L' infanta dona Isabel 

dos infants parits tenia, 
y si 'us dich que va pels tres 
no vos diré cap mentida. 



— 127 • — 

"45 Quan la Reyna sent axò 

en terra cau esmortida... 

— Vina aquí tu, mala infanta, 

vina aquí tu, mala filla, 
49 si lo que m' han dit es ver 

dins un foch te cremaria, 

si lo que m' han dit es fals 

per reyna 't coronaria. 
53 — No cregueu axò, ma mare, 

no 'u cregueu, no, mare mia, 

tan donzelleta som jo 

com à r hora que 'm parireu. 
57 Mentres diu estes paraules 

les dolors de part sentia. 

— Despatxaume prest, ma mare, 

dexaume anar, mare mia, 
6 1 que tench les dames que brodan 

y el fil d' or les mancaria. 

Mentres pujava V escala 

el minyonet ja naxia. 
65 — i Vina aquí, comte Gauvany, 

miray de la meua vista I 
Treu el cap à la finestra, 

veu el Comte qui venia. 
69 — Vet aquí '1 minyonet teu, 

cèrcali blanca la dida; 

si la lletera n' es blanca, 

el minyonet ne seria; 



— 128 — 

73 no '1 dones à cap vilana, 

que 1 minyó s' enlletgiria; 
cerca una bona senyora 
que siga de cortesia. 

77 Mentres diu estes paraules 

el Rey à la sala arriba. 
— ^Què portas devall la capa 
que'm causa malincolía? 

8 1 — Mel-les tenres, senyor Rey, 

per una dona prenyada. 
— ^Me 'n voldrias dar un quern, 
que les donaré à l'Infanta? 

85 — Que 'm perdon el senyor Rey, 

que me les han ben comptades, 
y si n' hi mancava cap 
la prenyada se afollava. 

89 Mentres feya esta resposta 

sent r infantó que plorava. 
El Rey axeca la mà 
per pegarli bofetada. 

93 — No façau tal, senyor Rey, 

que jur pel nom del meu pare 
que vos mouria unes guerres 
que may foren acabades. 



XV 



DONA ELISABETH 



LA GELOSIA D'UNA REYNA 



•9 



I 



130 



CATALUNYA 



Banyoles (T. T.), — Barcelona, 
Camós, 

Dosquers (J. R. y B.), 
Folgaroles (J. V.), 
Gombreny, 
La Roca de Palanca, 
Puigcerdà (F. M.), 
Ribes, — Ripoll, 
Sabadell, — Sant Johan de les Abadesses, — Setca- 
ses (P. A.), 
Torelló (M. V. A.), 
Vilamajor (P. P.)- 



i 



— i3í 



38 



D 



^ONA Elisabet s' estava 
al palau ab sos infants; 
trau el cap à la finestra, 
los camps mira verdejar. 

5 Ja 'n veu al Rey que sortia 

à cavall à passejar 
ab los nobles y los patges 
que '1 solen acompanyar. 

9 Axí que 'Is perdé de vista 

veu venir de la ciutat 
uns quants cavallers que corren 
cavalcant en bons cavalls; 
1 3 les armes , selles y brides 

relluhen mes que un cristall; 
entr' ells veu à don Rodrigo, 
y axò fou mala senyal. 



— 132 — 

1 7 Mana tancarne les portes 

per mes segura quedar; 

lo portaler no fou prompte 

y los ha dexat passar. 
21 Quan se creya mes segura 

per la sala 'Is veu entrar; 

entran fent la cara trista 

y saludan menaçant. 
25 — Deu guart, dona Elisabet, 

Deu vos lliure de pecar. 

— Cavallers, en molt mal' hora, 

en molt mal' hora arribau. 
29 — ^Qu' es lo que teniu, senyora, 

que tan mal nos saludau? 

^ens conexeu tal vegada? 

^lo qu' hem de fer sospitau? | 

2^ — Be vos conech, cavallers, i 

be vos conech per mon mal; 1 

veig al germà de la Reyna 

que 'm es enemich mortal. 
37 — Sí, la Reyna ací 'ns envia 

per fervos tallar lo cap. 

— ^ Y qu' he fet jo à nostra Reyna 

perquè 'm vulga fer matar? 
41 —Diu que del Rey teniu fills 

y ella no 'n ha tingut may. 

— Si jo del Rey ne tinch fills 

Deu sab per què me 'Is ha dats; 



— 133 — 

45 si la Rey na no 'n té encara, 

sab Deu si 'n hi donarà... 

Be 'n sabeu vos, don Rodrigo, 

be 'n sabeu la veritat. 
49 Quan encara era una nina, 

poncelleta de pochs anys, 

demanà '1 Rey mes amors 

y no les hi volguí dar. 
53 Ne feu parlar à ma mare, 

la mare 's posà à plorar; 

ne pregà desprès al pare 

fent promeses als germans. 
'57 Tots li feren de resposta 

que 'm matarian abans. 

A un monestir me dugueren 

per poderme d' ell guardar; 
^6 1 i tanta por per la nostra honra 

y encara no va bastar! 

Com me va saber reclosa 

dins poch temps se va casar... 
Í65 Vos sabeu com me va traure 

per portarme en est palau 

hont set anys m' hi ha mantinguda 

contra de ma voluntat. 
169 — Calleu, dona Elisabet, 

dexauvos de tant parlar; 

r hora assenyalada arriba, 

lo sol à la posta va. 



— 134 — 

73 Ací teniu V Arquebisbe 

per si 'us voleu confessar; 

ací teniu lo notari 

si testament vos caldrà; 
yy ací '1 botxí vos espera 

que prest vos ha d' escapçar... 
Quan sentí axò, la mesquina, 

promptament va contestar: 
8 1 — Botxins, abans de matarme 

dexaume à la cambra entrar; 

los fills del meu cor vull veure, 

la despedida 'Is vull dar! 
85 Quan exia de la cambra 

feya pena de mirar; 

ne sortí tota endolada 

ab un Sancrist à la mà, 
89 punt per punt le 'n adorava: 

«i Ell es qui 'm ha de salvar!» 

Un íill duya à cada banda, 

lo majoret va al davant; 
93 r infantó que à sos pits cria 

lo portava à plech de braç. 

— No 'm dol la mort que 'm espera, 

mps fills me dol de dexar. 
97 No té '1 gran sis anys encara, 

quatre y tres los dos mijans, 

lo menut encara mama, 

^quí li donarà mamar? 



— 135 — 
loi Vos suplich, pel Rey son pare, 

que 'Is meus fills no prengan mal. 

— No mancarà qui los cuyde; 

confessauvos aviat. 
105 — Adéu, fills de la meua ànima, 

vostra mare han de matar; 

adéu , jardinet ombrívol 

que al Rey plau de conresar; 
109 adéu, cadira de braços 

hont el Rey ve à descansar. 

i Adéu , fills de la meua ànima, 

la mare 'us van à matar!... 
1 1 3 Asseguda à la cadira 

r infantó volgué mamar ; 

mentres que l' infant mamava 

lo botxí la va escapçar... 
117 Al Verger al mitg dels arbres 

la anaren à soterrar; 

com venian d' enterraria 

don Alonso va arribar. 
121 «^Ahont es 1' Elisabet 

que no 'm vinga à saludar? 

no r he vista à la miranda 

d' hont me sol atalayar. » 
125 Abans de pujar 1' escala 

tots sos fills ja sent plorar; 

ploran criats y criades, 

mal los han d' aconsolar. 



- 136 - 

129 Quan es à mijan escala 

se troba ab lo seu cunyat, 
— ^D' hont veniu vos, don Rodrigo, 
tan vermell y acalorat? 

133 — He jugat à la pilota 

y la passada he guanyat. 

— i Mentiu pel coll! ma Isabet 
veniu ara de matar. 

137 Se 'n arrenca de l' espasa 

y lo cap li 'n fa saltar. 

— No ploreu, fills de ma vida, 

^•vostra mare ahont està? 
141 — L' han colgada dins de terra, 

la 'n han vinguda à matar. 

— j Ay d' aquells que me 1' han morta 1 
j ay de qui la feu matar ! 

145 jay dels qui no 'u aturaren 

y ho pòdian aturar!... 

Prompte feu desenterraria 

y endolar tot lo palau. 
149 «No r he coronada en vida, 

morta 1' he de coronar. » 

Aquella mort celerada 
vint y nou ne va costar. 



XVI 
LA DONZELLA ROBADA 

Y 

LA MORT DEL ROBADOR 



- 138 - 



CATALUNYA 



Barcelona (P. P.) (B. R.), 

Erilavall, 

Gombreny, 

Ripoll, 

Vich (J. G. y T.) (J. S.). 



39 



29 



HHONT està la filla 
del comte don Denís? 
Robada, l' han robada 

La gran donzella, 
la dama Beatriu. 

la gran donzella- la fan dormir. 
D' ací se la 'n ha duyta 
lo comte don Garí, 
portàntsela cent lleugues, 

La gran donzella, 
cent lleugues lluny d' ací. 

la gran donzella -la fan dormir. 
A r ombreta d' un arbre 
llegia en lo jardí; 
un cavaller se 'n entra, 

La gran donzella, 
n' es lo comte Garí. 

la gran donzella- la fan dormir. 



— I40 — 

13 — ^ Voleu que 'ns casem ara, 

donzella Beatriu? 
— Axò no pot ser, Comte, 

La gran donzella, 
valdria mes morir. 

la gran donzella- la fan dormi 
ij Lo noble qui 'm demane, 

per pendre '1 per marit 
ha de plaure al meu pare 

La gran donzella, 
y agradarme à 'n à mi. 

la gran donzella -la fan dormir. 
21 Lo Comte cull floretes 

per feria'n adormir; 
quan ne fo adormideta 

La gran donzella, 
la 'n puja al seu rocí. 

la gran donzella -la fan dormir. 
25 Set Ueugues caminaren, 

paraula no va dir; 
al cap de les set Ueugues 

La gran donzella, 
ella 's va dexondir. 

la gran donzella -la fan dormir 
29 Quan ella se 'n desperta 

n' arrenca un gran suspir: 
— ^Ahont me portau ara, etc. 
ahont, pobre de mi? etc. 



I 



— 141 — 

33 Ja que m' haveu robada 

y m' emportau axí , 
preneume per esposa, 

La gran donzella. 
jo 'us pendré per marit. 

la gran donzella- la fan dormir, 
37 — Jo no 'us vull per esposa, 

que d' esposa ja'n tinch 
y mes bella y mes blanca, 

La gran donzella^ 
mes fresca y mes gentil. 

la gran donzella-la fan dormir. 
41 Vos filareu la llana 

y ella filarà '1 lli ; 
tallarà ella les robes 

La gran donzella, 
que haureu vos de cusir. 

la gran donzella-la fan dormir. 

45 — J^ ^^ ^^ ^^^^ llana 

ni tampoch filar lli ; 
no mes sé brodar sedes 

La gran donzella, 
y fer randes d' or fi. 

la gran donzella-la fan dormir. 
49 Quan al palau arriban 

negü 's veu per aUí. 
— Ací estareu ben ample, etc, 
donzella Beatriu ; etc. 



— r 142 — 

53 passejareu les cambres, 

les sales y jardins, 
tant de nit com de dia 

La gran do7izella. 
disposareu de mi... 

la g7'an donzella- la fan dormir, 
57 En cambra agenollada 

reclama à Jesucrist 
y à la Verge Maria 

La gran dojizella, 
la'n traguen de perill... 

la grayi donzella -la fan dormir. 
61 La dama està en finestra 

y n' arrenca un gran crit. 
Lo Comte 1' ha sentida. 

La gran donzella, 
' — Donzella, ;què teniu? 

la grafi donzella- la fan dormir. 
65 Se 'n entra dins la cambra 

y la troba que riu. 
— ^De què se 'n riu la dama? 

La gran donzella, 
^la dama de què 's riu? 

la gran donzella- la fan dormw 
69 ; Vos ne burlau , donzella, « 

vos ne burlau de mi? 
— No es hora ara de burles, ctc. 
qu' es hora de morir. etc. 



— 143 — 
73 — Ne veig venir mon pare, 

cavallers mes de mil; 
la bandera de guerra 

La gran donzella, 
ne portan que brodí. 

la gran donzella- la fan dormir. 
jj Al cap de la bandera 

hi canta un astorlich, 
hi canta y n' hi recanta: 

La gran donzella, 
«Don Garí, heu de morir.» 

la gran donzella- la fan dormir. 
8 1 — ^Ahont me amagaria, 

que no 'm troben ací? 
Quan truquen à la porta 

La gran donzella, 
los surtirèu à obrir. 

la gran donzella -la fan dormir. 
85 Si per mi vos preguntan 

direu que no 'm heu vist. 
Quan pujan per l' escala 
La gran donzella, 
se amaga don Garí. 

la gran donzella- la fan dormir. 
89 Ja trucan à la porta. 

Diu ella : i Qui hi ha ací? 

— ^Hauriau vist al comte, etc. 

lo comte don Garí? etc. 



— 144 — 

93 — No, los diu ab la boca, 

ab sos ulls los diu sí. 
Axecan les cortines, 

La gran donzella, 
lo troban sota '1 llit. 

la gran donzella- la fan dormir. 
97 N' arrencan les espases, ; 

lo cap li fan botir. 
Lo cap rodant per terra 

La gran donzella, 
tals paraules va dir : 

la gran donzella- la fan dormir. 
10 1 «Ara estareu contenta, \ 

donzella Beatriu, 
qu' heu vist com vostre pare ; 

La gran donzella, 
se 'n ha venjat de mi.» 

la gran donzella -la fan dormir. 



XVII 



LO TESTAMENT DE N' AMELIS 



L' INFANTA ENMETZINADA 



lO 



— 146 



CATALUNYA 

Alella, I 

Baget,-— Banyoles, — Barcelona (V. P. de A.), 

Galdetes (J. M. yT.), — Camprodon, 

Dosquers (J. R. y B.), 

Erilavall, 

Folgaroles (J. V.), f- 

Hostalrich, » 

Llivia, 'if 

Monistrol de Calders (F. C), 

Olot. 

Puigcerdà (F. M.), 

Reus(J.M.yF.), — Ripoll, 

Sant Culgat del Vallès,— Sant Johan Despí,— Sant 

Just Desvern, — Sant Quintí de Puigrodó, 
Tabèrnoles (J. C), —Tordera (J. R.), — Torelló 

(M. V. A.). 

BALEARS 

Palma, — Pollença, — Sóller. 
Ciutadella (J. M. Q.). 
Esvissa, — Formentera. 

VALENCIÀ 
Burriana, — Onda. 



— '47 



30 



(De Catalunya.) 



\i 



A filla cau malalta, 
la filla del bon Rey, 
dames la van à veure, 
comtes y noble gent, 

5 també la seva mare 

com no hi ha mes remey. 
— Filla, la meva filla, 
^de quin mal vos doleu? 

9 — Mare, la meva mare, 

prou que vos ho sabeu; 
metzines me 'n heu dades 
que 'm creman el cor meu, 

13 — Filla, la meva filla, 

d' axò 'us confessareu. 
— Ja me 'n so confessada 
y 'n deman perdó à Deu. 



— 148 — 

1 7 També m' han combregada 

y tinch fet testament. 

Lo meu testament, mare, 

aquí lo sentireu : 
21 Set castells tinch dins França, 

tots set al meu servey, 

tres han d' ésser per pobres, 

per pobres y romeus; 
25 els quatre per don Carlos, 

don Carlos, germà meu; 

y mes robes y joyes 

per la Mare de Deu. 
29 — Filla, la meva filla, 

y à mi i què 'm dexarèu? 

— Mare, la meva mare, 

à vos lo marit meu, 
33 que 'us el tingueu en cambra 

tot' hora que vulgueu. 

— Filla, la meva filla, 

d' axò no 'us perdonem... 

Tancades veig, tancades 
les portes del castell; 
I ay que 7 meu cor se 'm nua 
per un ram de clavells! 



— "49 — 

31 

(De Catalunya.) 

La mare y la filla 

renyiren greument, 

y va enmalaltirse 

la filla al poch temps. 
5 Metges la visitan, 

metges y barbers, 

y ab cap medecina 

li troban remey. 
9 Sovint van à vèurela, 

com lo fill del Rey, 

molts comtes, marquesos 

y grans cavallers. 
13 També hi va sa mare 

quan no hi ha remey ; 

se 'n entra à sa cambra 

ab cara rihent: 
17 — Ay filla, la filla, 

íde què gemegueu? , - 

^no diuen los metges 

quin mal haveu pres? 
21 — Lo mal que tinch, mare, 

be prou que '1 sabeu; 

metzines m' heu dades. 

que morta 'm voleu. 

— Ay filleta meva, 

^qu' es lo que 'm diheu? 

D' aquest pecat, filla, 

cal que 'us confesseu. 



— I50 — 

29 Confesseuvos ara, 

desprès combregueu, 
y en sent combregada 
fareu testament. 

33 — Ja 'm som confessada 

y he fet testament. 
Set castells dins França 
tinch à mon servey; 

37 dos ne dexo al pare, 

dos al germà meu, 
dos à ma germana 
quan la casareu, 

41 l' altre '1 dexo als pobres 

per r amor de Deu; 
y sedes y joyes 
les dexo à la Seu. 

45 — Ay filla, la filla, 

y à mi ^què 'm dexeu? 
— Per mala madrastra, 
lo mal que 'm voleu. 

49 Vos dexo la cambra 

que tant m' envegeu, 
lo llit en que dormo, 
r espòs que 'm heu pres; 

53 y davant la porta 

dexo 'Is tapins meus 
à fi que al entrarhi 
lo coll vos trenqueu. 



jMe mata laflayra 
d'un ram de clavells, 
d' un p077i de violes 
y de pensaments ! 



— 151 — 

32 

I 
(De Catalunya,) 

Mahalta n' està malalta, 
la filla del Rey francès, 
set doctors que la visitan 
y no saben quin mal té. 
5 Les dames la 'n van à veure, 

cavallers y gent de rey^ 
també hi ha pujat sa mare 
ab la companyia d' ells. 
9 Sa mare ja li pregunta, 

com aquell que no hi sab res: 
— ^Qu' es estat açò, ma filla, 
que tan malalta 'us trobeu? 

13 — Ay! lo mal que jo tinch, mare, 

prou fa estona que '1 sabeu, 
metzines m' haveu donades 
que s' aferran al cor meu. 

17 — Ay! mentiu pel coll, ma filla; 

ay, no m' ho perdoni Deuí 
açò es un mal testimoni 
que vos, filla, me poseu. 

21 Confessàuvosne, ma filla, 

y desprès combregareu; 
com estareu combregada 
fareu vostron testament. 

25 — Del testament que fas, mare, 

ben poch vos ne alegrareu : 
set castells ne tinch à França, 
tots set al servey del Rey; 



— 152 - 

29 los quatre 'Is deix à don Carlos, 

à don Carlos, germà meu, 

dos à la meva germana 

l' hora que la casareu ; 
33 lo darrer serà pels pobres, 

pels pobres y pels romeus; 

y '1 vestit que tinch de perles 

deix à la Mare de Deu. 
37 — Ay filla, la meva filla, 

y à'n à mi ^ què'm dexarèu? 

— Vos dexaré 'Is meus rosaris 

perquè sovint los passeu. 
41 — Ay filla, la meva filla, 

^y res mes no 'm dexarèu? 

— Vos que 'm sou mare madrastra, 

no haureu res de ço del meu. 
45 — i Açò es tot lo be, ma filla, 

açò es lo be que'm voleu? 

— Açò es lo be que 'us vull, mare, 

molt mes del que merexeu. 
49 Vos dexaré prou y massa, 

que 'us dexaré l' espòs meu, 

que 1 tingau tancat en cambra 

govemantlo com soleu. 
53 Corregiulon y reptaulo, 

que si no, los dos seureu 

à les cadires vermelles 

de les flames del infern. 
57 Per ell metzines m' heu dades 

perquè morta me voleu; x 

axí al devallar 1' escala 

la nou del coll vos trenqueu. 

/Ay que 7 meu cor se 'w trenca 
com un ram de clavells, 
com un pom de violes, 
roses y pensaments ! 



— 153 



(De Catalunya.) 

Si 'n es cayguda malalta 

la princesa Melisen, 

y diuen qu' està malalta, 

malalta de sentiment. 
5 Sos barons la van à veure, 

jutges, batlles y veguers; 

també hi va la seva mare 

quan sab que no té remey. 
9 — Ay filla, la meva filla, 

^vostron mal quin serà aquest? 

— Ay mare, la meva mare, 

temps ha que '1 meu mal sabeu; 
13 m'haveu donades metzines 

per metzinar lo cor meu. 

— Ay filla, la meva filla, 

no he tingut may tal intent. 
17 Confesseuse, y combregada 

n' haureu de fer testament. 

— El testament qu' he fet, mare) 

jo'l vos aniré dihent: 
21 En tinch set castells en França 

qu' estan tots al manar meu; 

ne jaquesch tres al meu pare, 

tres al Carlos, germà meu; 
25 r altre '1 jaquesch per almoynes 

à los pobres y als romeus; 

la creu, collar y manilles 

son per la Mare de Deu; 



— 154 — 

29 les altres joyes pels frares 

qu' enterraran lo cos meu, , 

y '1 vestit d' or y de plata, 

morta, à mi me '1 posareu. 
33 — Ay filla, la meva filla, 

la tomba ^ahont la voleu? 

— Davant de Santa Maria, 

sota la pluja y la neu. 
37 — Ay malaguanyada roba, 

que tota la podrireu. 

— Si's consum que 's consumesca, 

se podrirà ço del meu. 
41 Lo meu cos ha de podrirse, 

la roba faça '1 mateix; 

que se podrescan les pompes, 

r animeta vaja al cel. 
45 — Ay filla, la meva filla, 

^donchs à mi no 'm jaquiu res? 

— A vos la caputxa oldana, 

qu' encara no merexeu, 
49 perquè quan aneu à missa 

en vostra filla penseu. 

— Ay filla, la meva filla, 

^res mes à mi 'm jaquirèu? 
53 — A 'n à vos, mala mayrastra, 

à 'n à vos lo marit meu. 

Ara no vos faré nosa 

r hora que '1 abraçareu. 

57 — Axò es un fals testimoni 

que vos, filla, me poseu... 



/Ay les portes veig tancades, 
les portes del meu castell, 
per un pom de violetes 
tot voltat de pensaments ! 



- 155 — 

34 

(De les Balears.) 

Na Melis està malalta, 
na Melis, filla de Rey, 
la vesitan duchs y comtes 
y tota la real gent. 
5 Quan la mare F anà à veure : 

— Ma filla, ^quín mal haveu? 
— El mal que jo tench, ma mare, 
ja fa estona que '1 sabeu; 
9 d' aquell ou que 'm féreu beure 

metzinada me 'n haveu. 
— No digau aytal, ma filla, 
mirau que 'us condemnareu; 

13 confessau, la meua filla, 

y desprès combregareu, 
com estareu combregada 
testament arreglareu. 

17 — No vos agradarà gayre 

el testament que faré. 
Set castells tench jo dins França, 
tots set portan el nom meu; 

21 en deix quatre per don Carlos, 

don Carlos lo germà meu. 
— Y los altres tres, ma filla, 
^à 'n à qui los dexarèu? 

25 — Han de ser per mes cambreres, 

perquè les me acomodeu. 
— La cadena d' or, ma filla, 
^à'n à qui la dexarèu? 



- 156- 

29 — La cadena y la diadema, 

lo collar y lo clauer, 
com totes les altres joyes, 
son per la Mare de Deu. 

33 A vos, perquè sou ma mare, 

vos deix un dels mantos meus 
perquè quan aneu à missa 
de mi vos ne recordeu. 

37 — Ay filla, la meua filla, 

^tot axò me dexarèu? 
y de les robes brodades, 
filla meua, ^qué 'n fareu? 

41 — Les millors vull per mortalla, 

que adornaran lo cos meu- 
posaume '1 vestit de perles, 
coxinera y vel d' argent. 

45 — No faceu aytal, ma filla, 

que tot la tomba ho podreix. 
— En 'verho podrit la terra 
llevo, mare, ja'u pendrèu. 

49 — Ay filla, la meua filla, 

^axò 's lo que 'm dexarèu? 
— Ay mare, la meua mare, 
vos dçxaré 1' espòs meu; 

53 besaulon y abraçaulo 

axí com fa temps soleu... 
Son pare s' ho escoltava, 
ab un ministre de Deu: 

57 — Ay filla, la meua filla, 

^qu' es axò que vos diheu? 
— Ay pare, com seré morta 
en cartes ja ho trobareu. 

61 Al dir aquestes paraules 

se 'n hi entra 1 marit seu 
y acostantse à 'n el llit deya: 
«jPerdonaume, ma muller!» 



I 



XVIII 

LA VENJANÇA INNOBLE 
ò 

LO DESPIT D' UNA METZINERA 



- IS8- 



CATALUNYA 



Arties de la Vall d' Aran, 

Bruguera, 

Gombreny, 

Ripoll, 

Sant Quintí de Puigrodó. 



— 159 — 



35 



P; 



►ASSEJAVA pel jardí 
gelosa la Gudriana; 
si cuUia qualque flor, 
la cuUia y 1' esfullava. 
5 «^Serà cert lo que m' han dit? 

si fos cert 1' enmatzinava ; 
mes me plau de veurel mort 
que veurel casat ab altra. » 
9 Mentres té '1 mal pensament 

don Jordi à cavall passava. 
— Deu vos guart, lo cavaller. 
— Deu vos guart, la Gudriana. 
13 — Si m'han dit la veritat 

abans d' ahir vos casaren. 
— No 'us ha dit la veritat 
qui 'us ha duyta 1' embaxada, 



— i6o — 

17 Les bodes seran dijous, 

tíngueushi per convidada. 
— Descavalcau , y al pedríç 
un mos pendrèu y una taca. 

21 — Gudriana, no pot ser, 

que tinch llarga la jornada. 
— La beureu dalt del cavall, 
tal nova ha de refrescarse. 

25 Gudriana '1 va servir 

ab una copa daurada. 
— Gudriana, no beuré 
que vos no V hagueu tastada. 

29 Ella als Uabis la apropà 

y à sa gola res entrava. 
Quan don Jordi hagué begut 
veu la taca tota blava. 

33 — Gudriana, i què haveu fet ? 

be 'n sereu ben castigada, 
tota la sanch del meu cos 
me r haveu enmatzinada. 

37 Ja no ovir lo meu cavall, 

la vista tinch entelada, 
i Ay trista de ma muller, 
y mes trista de ma marel... 

41 Anant à descavalcar, 

mort à terra en sèch va caure. 

« Mes m' estim veureus axí 

qu' en braços d' un' altra dama.» 



— I6l — 



36 



«Un dia estant al jardí, 
al jardí de casa '1 pare, 
me vingué en el pensament: 
«^si don Jordi se casava?...» 
5 Si don Jordi se casas 

de segur l'enmetzinava.» 
Prompte mana à sos criats 
que vajan à convidarlo 
9 mentre ella cuUirà flors 

per donarli à l' arribada. 
Com les estava cullint 
lo cavaller arribava. 

13 — Gudriana, Deu vos guart, 

Deu vos guart, la bella dama. 
— Per vos un' altra ho es mes, 
y per açò heu volgut l' altra. 

17 Ella es mes blanca que jo 

(mal foch que l' hagués cremada), 
^Quín dia es el casament? 
^quàn féreu les esposalles? 

2 1 — Diumenge es el casament, 

donaushi per convidada. 

— Senteuse en aquest pedriç 
à r ombreta d' aquests arbres, 

25 que hi menjarem un bocí 

y n' hi beurem una taca. 

— Gudriana, es massa tart 
y tinch pressa per anarmen. 



102 — 

29 Gudriana ha tret el vi 

y à la copa l' abocava. 
Don Jordi, com es discret, 
ne fa beure à la Gudriana. 

33 La traydora no 'n beu pas, 

damunt la roba '1 vessava. 
Mentres que don Jordi beu 
la taca se toma blava. 

37 — Gudriana, ^què 'm heu dat? 

— Piment melat ab garnatxa. 
— No! que m' esmuça les dents 
y me crema les entranyes*, 

41 tinch los cabells eriçats 

y la pell tota morada, 
gelats tinch les mans y 'Is peus 
y al cor una fogarada... 

45 j Ay la mare y ay l' amor 

no 'm veuran tomar à casal 
No hi veig per escriure un mot, 
^quí les durà l' embaxada? 

49 j Pobre de la meva amor, 

viuda à r hora de casarse ! 
j Pobre mare quan sabrà 
qu' esta metzinera 'm matal 

53 Gudriana, has de morir 

cremada al mitg de la plaça. 
— M' estim mes morir del foch, 
cremant al mitg de la plaça, 

57 que no pas veureus casat 

y estimat d' un' altra dama... 
Don Jordi no parlà pus, 
r ànima à Deu entregava. 

$1 Quan se feya '1 funeral 

cremavan la Gudriana. 



XIX 

LOS DOS GERMANS 

ò 

ROSA-FLORIDA LA GENTIL CATIVA 



- i64 



CATALUNYA 



Alcover (M. C), „ , 

Baget, - Barcelona (P. C), - Berga, - Banyoles 

Galdetes (J. M. y F.), — Camprodon, — Garaips,— 

Castellar de Nuch, — Centelles (J. S.), 
Dosquers (J. R. y B.), j 

Erilavall, "j^ 

Fillols (Pirineus Orientals), | 

Gósol, 

Hostalrich, ^ 

Manresa,— Molló, — Monistrol de Calders (F. C), 

Oliana, — Olot, 

Prats de Llussanès , — Prats de Molló, — Puig- 
cerdà (F. M.) (J. M.^ T.), 

Ripoll, 

Sagàs,— Sant Feliu de Codines (I. P.), — Solsona, 
Tordera (J. R.) , - Tortellà (F. C. y A.), - Tossa, 
Verdú, — Vilaseca. 



BALEARS 



Mallorca. — Menorca. — Esvissa. — Formentera, 



- i65 



í3 



37 



(De Catalunya.) 



L•0 matí de Sant Joan 
matinada es d' alegria, 
totes les donzelles van 
à passeig à la marina. 
També hi ha volgut anar 
la filla del Comte Oliva 
y 'Is moros X han agafada, 
r han portada à Moreria. 
— Reyna mora, reyna mora, 
vos portam una cativa. 
— Tornaulan, moros traydors, 
d' aquí ahont treta 1' hauriau, 
que si '1 Rey la arriba à veure 
d' ella s' enamoraria, 
ella seria la Reyna 
y jo fora la cativa. 



— i66 — 

17 Ja respon una criada 

de les moltes que tenia: 
— Dauli feyna, mi senyora, 
dauli feyna cada dia; 

2 1 feula anà à rentar los panyos 

à la vora de marina, 
qu' entre '1 sol y la serena 
la blancó aviat perdria... 

25 Si bonica se 'n hi anava, 

mes bonica ne venia; 
com mes sol y mes serena 
mes vives colors tenia... 
-29 Un dia al anà à rentar 

mirant el sol com exia, 
veu venir un cavaller 
de la banda de Castilla; 

33 en r ayre de cavalcar 

son germà li parexia. 
— Deu la guart, la gentil dama. 
— Cavaller, ben vingut siga. 

37 — ^Voleu venir, cristiana, 

que 'us trauré de Moreria? 
— No pot ser, lo cavaller, 
fiadeta no hi seria. 

41 — Tan fiada hi sereu vos 

com una germana mia. 
Y per la creu de V espasa 
jura no la tocaria. 



-^ 167 -— 

45 ' — Cavaller, si be 'u compliu 

gran ditxa serà la mia. 
De les robes de la Reyna, 
trista de mi ^què 'n faria? 

49 — Les que sigan d' or ò plata 

el rocí les portaria, 
les de lli, seda ò cotó, 
vajan baix à la marina, 

53 De la sella ò de la gropa 

triau el lloch que 'us plauria. 
— A la gropa vull anar 
per mes honra vostra y mia. 

57 Quan la pujava à la gropa 

li fa un bes per cortesia; 
ella ja anava à saltar 
y '1 rocí corrent partia. 

61 — Cavaller, cal avisarvos 

que tinch mala malaltia, 
r home que à mi s' acostàs 
li costaria la vida. 

65 Fan set lleugues de can;í 

y paraula no se diuen, 
entrant à les vuyt la dama 
no pot deturarne '1 riure. 

69 — ^De què vos riheu, donzella? 

^què 'us dona tanta alegria? 
^vos riheu del cavaller 
ò de ma cavalleria, ^ 



i68 — 



73 ò vos burlau dels arreus 

ab que per vos l' he gomida? 
— No me 'n rich, no, del cavall, 
que 'n poch temps ha fet prou via; 
T7 jo me 'n rich del cavaller 

que fa la cara afligida, 
pot ser, perquè una donzella 
ab quatre mots lo vencia. 
^í — Atràs, atràs, cavall meu, 

ne cal recular, cativa, 
n' he perdut un esperó 
que tinch en molt gran estima. 
85 — Avant, avant, cavaller, 

que ara ja no 's trobaria; 
si r esperó era de plata 
prest d' or fi '1 vos calçaria. 
89 Ara ja som dins el terme 

de la noble Camp d'Oliva. 
— íY d' hont conexeu, donzella, 
aquesta ma noble vila.? 
93 — ^Còm no la tinch de conexer, 

cavaller, si jo 'n so filla, 
y hi so viscut fins à 1' hora 
en que m' hi feren cativa? 
97 — Digau, digaume, donzella, 

^•de quina casa sou filla? 
— Jo som la filla del Comte, 
del Comte de Camp d'Oliva. 



— i69 — 

loi — Si axò es veritat, donzella, 

los dos germans ne seriam. 
— Tant veritat es axò 
com la Verge 's diu Maria... 

105 — Deu la guart, la meva mare, 

vinch ab bona companyia. 
Jo vos porti una criada, 
de millor no 's trobaria, 

109 que com aquesta les mares 

no 'n parexen tots los dies. 
i Què'm dariau, mare meva, 
si 'n fos la Rosa -Florida, 

113 la vostra filla anyorada 

que plorau de nit y dia? 
— Tot son pes daria d' or, 
si no '1 tinch ja 'n empraria, 

117 y si donzelleta fos 

tres tants mes ne donaria. 
— Donzelleta ne som, mare, 
com quan me feren cativa. 

121 Set anys qu' he estat entre moros 

la Uey de Deu he seguida; 
lo rosari de la Verge 
jo '1 passava cascun dia. 

1 2 5 Com r abraçava, sa mare 

va caure en terra esmortida. 
— Mare, no vos duch tristor, 
sinó festa y alegria. 



— 170 



38 

(De les Balears.) 

El dia de Sant Juan, 
en temps de murta florida, 
los moros encativaren 
la gentil Rosa-Florida. 

5 Ella s' estava asseguda 

baix les rames d' una auzina, 
y à l' ombreta descansant 
va romandrey adormida. 

9 1 Quan els moros la trobaren 

y la veren tan polida, 
volgueren ferne un present 
à la Reyna del morisme. 

13 — Reyna mora, Reyna mora, 

ací 'us duym una cativa. 
La Reyna quan la va veure 
aquests mots los responia: 

17 — Entornàulanvos, bons moros, 

d' aquí hont presa T haviau, 
qu' ella n' es blanca y vermeya, 
y ab aquestes colors fines 

21 si '1 Rey, jove y bell, la veu, 

d' ella s' enamoraria, 
y llevo, trista de mi, 
me daria mala vida^ 

25 ella seria la Reyna, 

jo esclava seua seria. 
Va respondre una criada 
4e les dotze que tenia: 



— 171 — 

2g — Deixla estar, senyora Reyna, 

deixla fer, senyora mia, 
qu' entr' à servir ú. la cuyna, 
foch y fum 1' ennegriria; 

33 que vage à rentar los panyos 

dins r aygo de la marina, 
y ab el sol y la serena 
les colors tramudaria. 

37 Com mes va à rentar los panyos 

les colors té mes garrides, 
si al anar es un clavell, 
al tornar rosa-ílorida. 

41 Un dia mentres rentava 

sent petjades y se gira, 
y va veure un cavaller 
qu^ en un cavall blanch venia. 

45 — Moreta, bella moreta, 

^gustau de ma companyia? 
Si voleu venir ab mi 
à la sella 'us pujaria. 

49 — Sí per cert, lo cavaller, 

per sortada me 'n tendria. 
Digaume, bon cavaller, 
d' aquests panyos ^què 'n faria? 

53 — Los que son d' or ò de plata 

al cavall los posaria-, 
vos ne compondre un seti 
y demunt vos hi asseuria. 

57 Moreta, ^hont voleu colcar, 

à les anques ò à la silla? 
— A les anques, cavaller, 
que axí ho vol la cortesia. 

61 Ja de valia del cavall 

y la roba hi coifiponia. 
Quan V ha tenguda composta 
hi asseya la cativa. 



— 172 — 

65 Varen caminar set Uegos 

y paraula no se diuen; 
quan anauen per les vuyt 
descubrexen Camp d'Oliva. 

69 —I Camp d'Oliva del meu cor ! 

I Camp d'Oliva de ma vida I 
— Digaume, bella moreta, 
^d' hont conexeu Camp d'Oliva? 

73 — A Camp d'Oliva som nada 

y allà m' hi feren cativa. 
No 'm digau moreta, no, 
que jo 'm dich Rosa-Florida. 

77 — Si lo que me deys es ver 

sou propi germana mia. 
Ja se 'n daren un abraç 
que departir no 's podian... 

81 — (i Què pagariau, ma mare, 

de veure la vostra fiya? 
— Mil ducats si jo la ves, 
y altres tants si fos fadrina. 

85 — Daume 'Is mil ducats, ma mare, 

y veusaquí vostra fiya; 
ella vos dirà si 'u es 
y altres mil ne guanyaria. 



— 173 — 

( 

39 

(De Catalunya.) 

Diada de Sant Joan 
dia de gran alegria, 
fan festa los cristians, 
y 'Is moros de morena 
5 Uescan lo pa '1 dia abans 

per mellor colre aquell dia^ 
matinada com aquella 
altra en V any no 's trobaria. 
9 Tan alegre qu' es la festa 

y la donzella està trista; 
tristeta y no sab per què, 
tristeta com may solia. 

13 Son pare tant que la vol, 

sa mare tant que 1' estima, 
tots dos no saben què ferse 
per darli goig y alegria; 

17 y al matí de Sant Joan 

à cullir roses l' envian 
à 'n els roserars que tenen 
al jardí de la marina, 

21 que 'n hi ha de tres colors, 

rosa vera y satalía. 
Lo vestit d' or que portava 
valia mes de mil lliures, 

25 y l' alcandora d' Holanda 

tant com el vestit valia, 
que 'n era tota brodada 
y dins l' ambosta cabi^, 



I 



— 174 — 

29 La donzella se 'n va al hort 

à cullir les satalíes 
ab un cistellet al braç 
fet de fil de plata fina. 

33 Quan ne té lo cistell ple 

cap à la font s' encamina, 
y ab lo soroll de les aygues 
prop de la font s' adormia... 

37 Los caçadors del Rey moro 

caçan en terres d' Hungría, 
si han trobat daynes ò cérvoles, 
cap n' han morta ni ferida; 

41 mes si no han caçat cap dayna 

han agafat una nina, 
la mes bonica del mon, 
la mes bella que al mon sia. 

45 Saltaren dins una arbreda 

que granava y no floria; 
al bell mitg d' aquella arbreda 
un ginjoler hi havia, 

49 al costat del ginjoler 

brolla una font d' aygua viva, 
y à la vora de la font 
troban la nina adormida, 

53 ab un cistell ple de roses, 

fet de fil de plata fina; 
de la claror de sa cara 
lo ginjoler resplandia... 

57 Als tretze anys l' han cativada 

la gentil Rosa-Florida. 
I Còm la ploraran sos pares 
los Comtes de Camp d'Oliva 1 

61 Los caçadors que l' han presa: 

— i Què 'n farem d' aquesta nina? 
^anem à feme un present 
al Rey de la Moreria? 



— 175 — 

Ó5 En el pati del palau 

un moro vell los rebia, 
de la blancor de sa barba 
la cara li relluhia; 

69 tenia cent y dos anys, 

manava mes que obehia-, 

ja diu à los caçadors: 

— Entrau ab vostra cativa, 

73 lo bon Rey es à caçar, 

no tornarà dins tres dies; 
vos duré à veure la Reyna, 
tal vegada la voldria. 

77 — Reyna mora, reyna mora, 

vos portam una cativa; 
la 'us portam, per jove y bella, 
la mes bella que al mon sia. 

81 Com la Reyna la va veure 

va quedar tota afligida. 
— Prou dames tinch al palau, 
no he de mester cap cativa. 

85 Tomaula d' hont V haveu treta, 

tomauley tot de seguida, 
que si '1 Rey ve de caçar 
d' ella s' enamoraria; 

89 ella 'n fora 1' estimada 

y jo 'n fora 1' avorrida, 
me llançaria à ^n à mi 
per recaptar la cativa. 

93 Tomàulanvos, que si no, 

la faria cremar viva. 
Va respondre '1 moro vell 
que cent y dos anys tenia: 

97 — Axò, Reyna, no pot ser, 

primé hi perdria la vida; 
qui té perdiu per les ales . 
no la dexa escapar viva; 



— 176 — 

loi bon rescat cal esperarne, 

qu' esta es dama de valia. 
Ja 'n respon una cambrera 
de les set que la servian : 

105 — ^ Voleu un consell, senyora, 

dels pochs que donar podria? 
'Donauli feyna fexuga, 
que treballant puga viure. 

109 — ^ Quina feyna li darem, 

quin àrbitre li dariam 
si esta es una donzelleta 
que cap ofici tenia? 

113 — Que vage à rentar les robes 

à la vora de marina, 
ab los ayres de la mar 
moreneta tornaria, 

117 que sol, vent, pluja y serena 

prest la desfigurarian... 

Si era blanca quan hi anava, 
n' era mes quan ne venia; 

121 com mes anava y tomava, 

mes bonica parexia. 

Un dia la 'n fan llevar 
tres hores abans del dia, 

125 y tot rentant, tot rentant, 

un pensament li venia: 
«Si jo veya un cristià 
ab ell d' ací fugiria. » 

139 Quan el sol trenca la ralla 

alça 'Is ulls y lo cel mira, 
y un cavaller veu venir 
de les voltes de V Hungría. 

133 Venia en un cavall blanch 

per la vora de la riba, 
les senyals del guarniment 
çle cristià parexian. 



I 



— 177 — 

137 — Deu la guart, la gentil mora. 

— Cavaller, ben vingut sia, 
som cristiana y no mora, 
cristiana per la vida. 

141 — ^ Voleu venir, gentil dama, 

ab la meva companyia? 

— Si 'm pogués fiar de vos 
tan de bo que ja partissem. 

145 — Jur per la creu de m' espasa, 

dama, que no 'us tocaria, 

vos tractaré com si fosseu 

pròpia germana mia. 
M9 . — I Portaume à cristiandat, 

treysme de la moreria! 

Mes ay ! ^què 'n faré dels panyosr 

^d' aquests panyos què 'n faria? 
153 — Los que son de seda y plata 

tirarlos per la marina, 

los que son de seda y or 

la sella ne forraria. 
157 Donzella, ^hont voleu anar, 

ú. la gropa ò à la silla? 

— A la gropa, cavaller, 

per anà ab mes cortesia. 
161 L' agafa ab una abraçada 

y à la gropa l' ha jaquida. 
Camina, caminaràs, 

cap paraula no s' han dita; 
Í65 mes com foren bosch enllà 

lo cavaller, jove, oblida 

lo que ha jurat per 1' espasa, 

y d' amor la requeria. 
í 6 9 — i Qu' es axò, lo cavaller ? 

i no 'm toqueu pas per la vidal 

^un cavaller cristià 

sa paraula trencaria? 

*I2 



- 178 - 

173 I*^r ^^ f^ ^^^ '"^ ^^^ jurada 

vinch ab vostra companyia-, 
si '1 jurament me trencau 
la vostra vida perilla. 

177 Jo som ferida d' un mal 

que se 'us encomanaria, 
lo meu pare era Ilebrós 
y jo tinch la Ilebrosía. 

181 — Viscau molts anys, cristiana, 

r avís que 'm donau s' estima. 
Y sens dirne una paraula 
sortiren de Moreria. 
. 185 Quan han caminat set Ueugues 

gentil dama 's cala à riure. 
— ^De què vos riheu, la dama? 
^qu' es, dama, lo que 'us fa riure? 

189 ^ riheu de mi, del cavall, 

de la sella mal gomida? 
— No me 'n rich, no, de la sella 
que ab los panyos heu gomida; 

193 jo me rich del cavaller 

que tan poruch ne seria 
que ab unes quantes paraules 
una nina lo vencia. 

197 Quan sent axò '1 cavaller 

promptament lo cavall gira: 
— Ay que l' espasa he perduda 
y ací prop la trobaria. 

201 — No r haveu perduda, no, 

que al costat la duys cenyida, 
y si r haguesseu perduda, 
espasa no 'us mancaria-, 

205 si la portavau de plata 

d' or fi la vos donaria. 
Avant, avant, cavaller, 
que '1 dimoni 'us tentaria. 



— 179 — 

209 Avant, avant, que ja s' ouhen 

les campanes benehides^ 

j oh benehides campanes, 

set anys que no 'n he sentides ! 
213 — ^No 'm diriau, bella amor, 

de quina terra sou filla? 

— Ja s' ovira lo castell 

ahont som nada y nodrida; 
217 ja veig lo turó y l' arbreda 

aquí hont me feren cativa. 

jCamp d'Oliva, Camp d'Oliva, 

quant temps ha que no t' he vista I 
221 — ^No'm diriau, gentil dama, 

vostres pares què nomian? 

— Mon pare 's diu don Joan, 

ma mare dona Maria. 
225 — ^No teniau cap germà, 

cap germà mes hi havia? 

— Un germà que 's diu don Jaume, 

flor de la cavalleria; 
229 servia al Rey d' Aragó, 

. no sé si '1 conexeria. 

— iNo vos recordau, donzella, 

si una senyal ell tenia? 
233 — Al dit xich de la ma dreta 

una senyal hi tenia. 

— Veuvos aquí la senyal, 

vos sou la germana mia, 
237 vos sou la meva germana, 

la gentil Rosa-Florida I 

Axò es tanta veritat 

com el sol que 'ns il•lumina. 
241 Y 's daren tal abraçada 

que departir no 's podian; 

un tal abraç se donaren 

que ploravan d' alegria. 



— i8o — 

245 Tenint aquesta ventura 

davant el castell arriban. 

De cavall estant don Jaume 

ja un troç lluny als porters crida: 
249 — Obriu, obriune les portes, 

obriules ab alegria... 

^Què dariau, mare meva, 

per veure la vostra filla? 
253 — Donaria en florins d' or 

tant com ella pesaria, 

y 'n daria tres tants mes 

si poncelleta venia-, 
257 si no n' hi ha prou à la casa 

los que hi mancan empraria. 

— No 'us ne cal emprarne, mare, 

al tornar la vostra filla, 
261 que tan poncelleta toma 

com à l' hora que naxia. 

— Si axò, filla, es veritat 

una corona 'us faria. 
265 — No me r heu de fer à mi, 

feula à la Verge Maria 

que à tot' hora m' ha guardat, 

akí de nit com de dia. 

De Camp d'' Oliva, 
de Camp d'Oliva som filla, 
' ;ay la cativaï 



XX 



LO COMTE PELEGRÍ 



LO RESCAT DE SA MULLER 



1 82 -.. 



CATALUNYA 



Andorra (Les Escaldes), — Id. (Sant Julià), 
Bagà, — Baget, — Balaguer, — Barcelona (P 

(G. F.) (A. M. y C), — Besalú, 
Galdetes (J. M. y T.), — Camprodon , 
Gombreny, 
Hostalrich, 

La Presta del Vallespir (J. V.), 
Porté, —Puigcerdà (F. M.), 
Ripoll, 
Sant Feliu de Codines (I. P.), — Sant Johan Desp: 

(P. N.) , — Sant Johan les Abadesses , — Sani] 

Martí de Provençals,— St. Martí Sarroca (A. V.) 

— Sarroca de Bellera, 
Tordera (J. R.), 
Vilatorta (F. M.), — Vich (J. G. y T.) (J. S.). 



- iS3 - 



40 



PI 



►ETITETA r han casada 
la filla del Carmesí, 
de tan petiteta qu' era 
no sab filar ni cusir. 
5 Lo Comte la 'n ha dexada, 

de set anys no hi vol dormir, 
r ha dexada à ca sa mare 
perquè no le 'n sab servir. 
9 Son marit se 'n va à la guerra 

sol per dexarla engrandir; 
desde '1 dia de les noces 
set anys trigarà à venir... 
1 3 Al cap d' aquesta setena 

' ja ha tornat lo seu marit; 
pica tres truchs à la porta : 
— jCarmesina, baxa à obrir! 



- i84 - 

17 Sa mare tota plorosa 

à la finestra va exir. 
— ^Ahont es la Carmesina, 
mare, que no baxa à obrir? 

21 — ^Còm ha de baxar, la trista, 

si r han duyta lluny d' ací ? 
Lo Rey se la 'n ha enmenada, 
lo Rey moro sarrahí. 

25 — Cercaré la Carmesina 

anc que hi sàpiga morir; 
aniré de porta en porta 
com un pobre pelegrí. 

29 Mare, baxaume la capa 

y'l gambeto d' escotí, 
la capa negra, lo llibre 
y '1 bordó de pelegrí. 

33 Mare, aquí teniu ma roba 

y la faxa de setí, 
replegaume aquestes armes, 
r espasa la vull ab mi. 

37 Fins que 1' haja rescatada 

captaré del pa y del vi; 
tornaré ab la Carmesina 
ò may mes sabreu de mi. 

41 Arribant à Moreria 

demana'l mes dret camí, 
y'l primer castell que troba 
n' es lo del Rey sarrahí. 



~ 185 - 

45 Ja la veu la Carmesina 

asseguda en el jardí, 
ja la veu que 's pentinava 
y que se clenxava allí, 

49 la pinta n' era de plata 

y r escarpidor d' or fi ; 

^ los coxins d' or en que seya 

B son brodats de carmesí; 

^3 el tresor qu' ella portava 

tota la feya Uuhir, 
y mes que tot la cadena 
y '1 joyell que porta al pit. 

57 — ^Voldriau fer una almoyna 

à aquest pobre pelegrí? 

PFeulin caritat, mestressa, 
per r amor de Jesucrist ! 
61 — ^Còm voleu que vos ne faça 

si no som mestressa ací? 
si tornasseu demà vespre, 
ò passat demà al matí, 
ja estaran les noces fetes 
de lo Rey moro y de mi, 
y llavors seré mestressa 
de tot quant hi ha en ací. 

El Rey qu' entrava à la cambra, 
una estona, per dormir, 
quan fou darrera la porta 
la conversa va sentir. 



— i86 — 

73 — Carmesina, ^ab qui enrahonas? 

— Ab un pobre pelegrí 
que me demana V almoyna 
per r amor de Jesucrist. 

77 — íQ^^ '^ ^s ^^ 1^ ^^^ terra 

aquest pobre pelegrí? 

— No es pas de la meva terra 

ni tampoch del meu pahís; 
8 1 ni 'Is aucells que van per V ayre 

crech que no 'n saben venir. 

— Carmesina, fes almoyna, 

fes almoyna al pelegrí, 
85 pàrali la taula blanca 

del bon pa y del bon vi; 

dali beure ab una taca, 

ab una taca d' or fi, 
89 que ja sabs qu' est la mestressa 

de tot quant hi ha en ací. 
Carmesina para taula 

pera'l pobre pelegrí; 
93 mentres parava la taula 

ella arranca un gran suspir. 

— ^No me diriau, senyora, 

de què feu tan gran suspir? 
97 — Ab lo posat y en la cara 

m' apar que 'us havia vist; 

dels ulls y la barba rossa 

vos semblau al meu marit; 



- i87 - 

lOi fins 1' espasa que duys sembla 

la que li veya cenyir. 
Mentres 1' ayguamans li dona 
r anell li salta del dit. 
— ^Qu' es aquest anell, senyora, 
que vos ha saltat del dit? 
— Es r anell que me posareu 
del vostre à 'n el meu dit. 
— i Carmesina, Carmesina ! 
^vols venir ab ton marit? 
— Llarga me 'n es tota espera, 
voldria ja haver sortit, 
y sobre tot ésser fora 
del reyalme sarrahí. 
Dexaume veure '1 Rey, Comte, 
sabré si vol res de mi. 
— No vull res, no, Carmesina, 
sinó que 'm dexes dormir. 
— Cuyta, ves à 1' establia, 
tria 'Is dos millors rocins 
mentres que jo per les caxes 
triaré 'Is millors vestits 
y trauré de 1' arquimesa 
r or de que 'ns cal provehir. 

Carregaren d' or y sedes 
tant com el cor los va dir. 
Com tenen lo que volian 
se posaren en camí. 



— i88 — 

129 Axí que '1 castell dexavan 

el Rey moro 's dexondí, 
mes quan va saber la fuyta 
bon troç lluny n' eran d' allí. 

133 Lo Rey moro sa gent crida 

que 'Is vagen à aconseguir. 
Se 'n agafa ell de 1' espasa 
y també 'Is vol assolir. 

137 Quan traspassava pel pati, 

fent ensellar un rocí, 
veu qu' entravan les viandes 
per les noces de la nit. 

141 Uns criats portavan plates 

ab galls y capons rostits, 
altres ab coques maurades, 
y ab flahons y ab confits. 

145 Com el Rey moro 'Is va veure 

deya tot enfellonit : 
« I Malehida Carmesina ! 
i mal goig n' hajas, pelegrí! 

149 ara sí que me 1' heu feta, 

vos recordareu de mi!» 
y correntlos al darrera 
los segueix tot lo camí. 

153 Quan son prop d' una gran aygua 

lo Rey creu que 'Is va assolir; 
mes arriban à la vora 
y r aygua los fa camí; 



— i89 — 

1 5 7 fins que son à 1' altra banda 

lo riu no se torna à unir, 
dexant tot felló al Rey moro 
per no poderlos seguir. 

i6i — Ara sí que serà teva, 

gran traydor de pelegrí. 
Set anys que te 1' he nodrida 
del bon pa y del bon vi; 

165 set anys que te 1' he vestida 

de domàs y carmesí; 
set anys te l' he mantinguda 
sense podermen servir. 

169 Poncelleta te la 'n menas, 

encara es verge per mi, 
si ara te la 'n dus poncella 
no 'u fora demà '1 matí. 

173 De r altra banda de 1' aygua 

va respondre '1 pelegrí : 
— Axí jo me la 'n port verge 
com 1' arbre sech va à florir. 
Per mostrarho ab un miracle 
un arbre sech va florir. 
— Ara sí que conech, ara, 
qu' era per tu y no per mi. 

181 No 'm reca 1' or que se 'n porta, 

les alhages ni 'Is satins, 
sinó el joyell de ma mare 
que se 'n du penjat al pit. 



1 90 



41 



Petita r han casada 
r Arciseta gentil, 
petita 1' han casada, 
ni sol se sab vestir. 
5 Lo Comte va à la guerra 

per dexarla engrandir; 
set anys la seva mare 
be lay sabrà nodrir, 
9 Al cap de la setena 

arriba son marit; 
si li^n tusta à la porta: 
— I Arcisa, baxa à obrir! 

13 La trista de sa mare 

de prompte baxa à obrir. 
— i Què té donchs l' Arciseta 
que no ha baxat à obrir? 

17 — ^ Còm baxarà l' Arcisa, 

tant temps que no es ací? 
El Rey moro la guarda, 
Rey moro Xalandrí; 

21 ell se la 'n ha menada 

cent lleugues lluny d' ací. 
— Jo tinch d' anà à cercaria 
anc que hi sabés morir; 

25 n' iré de porta en porta 

captant del pa y del vi, 
demanaré V almoyna 
en nom de Jesucrist. 



- I9Ï — 

Mare, daume la capa 
y '1 barret de camí; 
vaig à cobrar l' Arcisa 
vestit de pelegrí. 

Entrant de Moreria 
ja la 'n veu al jardí 
del palau del Rey moro, 
Rey moro Xalandrí. 

j-y La veu assentadeta 

afanyada à cusir 
ab r agulla de plata 
y lo didal d' or fi. 

41 — ^Fariau una almoyna 

al pobre pelegrí 
que vos ve à demanaria 
en nom de Jesucrist? 
— Torneu demà, el bon pobre, 
tomeu demà al matí, 
que anit se fan les bodes 
del Rey moro y de mi; 
demà seré mestressa 
y 'us podré afavorir. 

El Rey se la escoltava 
passejant pel jardí: 
— ^Ab qui parlas, Arcisa? 
^enrahonas ab qui? 
— Enrahon ab un pobre, 
un pobre pelegrí, 
que me demana almoyna 
en nom de Jesucrist. 
— Arcisa, fes almoyna 
al pobre pelegrí; 

61 no dones una ofrena 

ni tampoch un ardit, 
pàrali taula blanca, 
feslo entrar tot se^it, 



— 192 — 

65 dalí menjar y beure 

del bon pa y del bon vi, 

feslo beure en la taca, 

la taca del or fi. 
69 Mentre '1 romeu bevia 

r Arcisa fa un suspir. 

— i Què suspirau, Arcisa? 

^me conexeu à mi? 
73 — i D' hont sab còm me nomenan 

lo pobre pelegrí? 

— Prou que m' ho diu, Arcisa, 

r anell que duys al dit. 
77 — i Ay Comte, lo bon Comte, 

vos sou lo meu marit I 

— ^ Voleu venir, Arcisa, 

voleu venir ab mi? 
Si — Ay Comte, lo bon Comte, 

ja fossem pel camí- 

anau à V establia, 

triau dos bons rocins. 
85 i Si un Deu del cel feya ara 

que '1 Rey estès dormint 1 

El Rey n' era à la cambra 

y res d' axò sentí. 
89 Lo Rey ix en finestra, 

de lluny los veu fugir, 

pren l' espasa y '1 darrera 

los en va aconseguir; 
93 mes ells passan una aygua 

y '1 pont se mitgpartí. 

— Ara sí que ja es teva, 

traydor de pelegrí; 
97 set anys que V he nodrida 

del bon pa y del bon vi, 

set anys qite V he nodrida 

sen& podermen servir. 



XXI 
DON GAYFEROS 

AL RESCATAR N' ELISENDA 



•13 



— 194 



BALEARS 



Esvissa, — Santa Eulària, — Sant Llorens, — For- 
mentera. 



CATALUNYA 



Monistrol de Calders (F. C), 
Olot. 



— 195 — 



42 



SI s' està jugant Gayferos 
à una cambra del palau, 
jugant està amb duchs y comtes, 
jugant ò mirant jugar. 
Té les cartes amanides, 
els daus d' or adins la ma; 
y al mateix punt que 'n Gayferos 
los daus anava à tirar 
se 'n hi entra '1 Rey son sogre, 
ab la corona real, 
y davant la companyia 
à la cara axí '1 reptà: 
—Molt catiu veig à 'n Gayferos, 
molt catiu en son jugar; 
ell tengués tan bona gràcia 
per les dames rescatar! 



— 196 — 

1 7 Temps y diners no 'n hi mancan 

per devertirse amb els daus 
y no 'n sab trobar per traure 
sa muller d' aquí hont s' està. 

21 Set anys que 'Is moros lay tenen, 

r hauran feta renegar ; 
jla muller en cativeri, 
y '1 marit s' està jugant! 

25 Com sent aquestes rahons 

en Gayferos se picà, 
y, cremat, els daus y cartes 
per terra los va arruxar. 

2g — Jo tornaré amb n' Elisenda 

ò 'Is moros m' han de matar. 
Y axecantse, d' una empenta 
lo taulell feu redolar... 

33 Se 'n va à casa del seu onclo: 

— Deu vos guart, onclo Roldà, 
jo vench à fervos un' empra 
que no me '1 heu de negar; 

37 vench à demanarvos armes, 

armes y també cavall. 
Vos sabeu que té les meues 
lo meu cosí Montalbà, 

41 que 'n es- fora del reyalme 

al torneig que 's va cridar; 
no 'm puch esperar x^ue 'n torn, 
tench d' exir à guerrejar. 



— 197 — 
Tench d' anà à cercar m' esposa, 
tench d' anarla à rescatar ; 
jo tornaré amb n' Elisenda 
ò 'Is moros m' han de matar. 

El seu onclo se '1 mirava; 
de primer axí '1 provà: 
— Com teniau cavall y armes 
no l' anàreu à cercar, 
y ara que tot axò 'us manca 
la voldriau rescatar: 
el cavall adomat tench 
y no '1 gos à desdomar; 
tench les armes ben provades, 
no les cal covardejar. 

Gayferos quan sent axò 
la ràbia lo va encegar ; 
tira de la seua espasa 
y à son onclo vol matar. 
Tota la gent que hi havia 
al mitg dels dos se posà. 
— A poch, poch, noble Gayferos, 
no siau tan arrogant, 
dexau anar la vostra ira, 
be mostrau ser de ma sanch. 
Per cobrar à n' Elisenda 
tot està à vostron manar, 
tant les millors de mes armes 
com el millor dels cavalls ; 



^ — 198 — 

73 també la meua persona 

si voleu que 'us acompany. 

— Mercès, mercès, senyor onclo, 

jo tot sol hi vuy anar, 
T'J no vuy companys ni tench patges, 

tot sol r he de rescatar. 

— Desventurat cavaller 

que tot sol vol batallar; 
81 si li cau un esperó 

^quí ley anirà à posar? 

si li esdevé qualque compte 

ningú no '1 porà comptar. 
85 — Si 'm succeheix algun compte 

tot sol l'hauré de comptar; 

y que '1 me call ò que '1 diga 

ningú 'm tendra per covart. 
89 Amb les armes del seu onclo 

don Gayferos ja se 'n va; 

tan ben armat surt de França 

que dava goig de mirar. 
93 Al entrant de Moreria 

demana '1 Rey hont s' està, 

y al arribar à sa vila 

troba un catiu cristià. 
97 — Catiuet, bon catiuet, 

lo catiuet cristià, 

axí Deu te don ventura 

per poderte llibertar, 



— 199 — 
^no me donarias noves 
de lo que vench à cercar, 
d' una gran dama de França 
que cativa ací n' està ? 
)5 ^ — Tan grans son les meues penes 
que no 'm puch d' altri cuydar; 
mes crech que 'us sabré dar noves 
de lo que me demanau. 

J09 En el palau del Rey moro 
moltes de dames hi ha, 
y especialment n' hi ha una 
qu' es de França natural, 
1 3 Elisenda V anomenan, 
n' es de llinatge reyal 
y muller de don Gayferos, 
neboda de don Roldà. 
17 Es cala la ma à la bossa 

y un florí d' or li donà. 
— Pren axò, bon catiuet, 
que tengas per refrescar. 

f2i — Grans mercès, bon cavaller, 
per la vostra caritat; 
de tals refreschs com aquest 
quisvuya en pot acceptar. 
— Ara me diràs, catiu, 
al palau per hont s' hi va? 
— Seguiu carré amunt que 's troba 
al fons la plaça real, 



— 200 — 



129 mirauvos be les finestres, 

mirau molt be 'Is finestrals ; 
un n' hi ha hont hi conversan 
les senyores mes galants. 

133 Gayferos se 'n hi anava, 

se 'n hi va tot passejant, 
dona una volta à la plaça 
y fa reculà '1 cavall; 

137 el cavall sempre recula 
a sota d' un finestral. 
La senyora n' es entesa, 
à la finestra guaytà; 

141 la bella en finestra estava, 
que dava goig de mirar. 
Quan va veure al cavaller 
^ el seu cor tot s' alegrà, 

145 y fentli mocadorades: 
— Cavaller, veniu ençà, 
que sou cavaller de França 
no m' ho podeu amagar; 

149 per quan à França torneu 
una carta 'us vuy donar 
que la deu à don Gayferos 
ò à mon onclo don Roldà. 

153 Set anys qu' estich entre moros, 
cercan ferme renegar; 
tres reys son qui me pretenen, 
reyna 'm volen coronar. 



157 J^ direu à don Gayferos 
que me venga à rescatar, 
que si prest no me rescata 
mora m' hauré de tornar. 

i6i — No 'us espanteu, noble dama, 
bon coratge heu d' agafar; 
per dar carta à don Gayferos 
à mi me 1' heu de donar; 

165 veniu, veniu, Elisenda, 

que vos vench à deslliurar. 

La dama que sent axò 
ja no 's pogué deturar, 

169 d' alegria que tenia 
per la finestra 's tirà. 
Gayferos axampla 'Is braços 
tot dret damunt del cavall, 

173 y en les ales de la capa 
à n' Elisenda amparà. 
Com la tengué dins els braços 
quin abraç se varen dar! 

177 «Ara es hora, cavallet, 
ara es hora de volar. » 

Un moro que los va veure 
ja s' ha posat à cridar: 

181 «Moros, moros, à les armes, 
que un cavaller cristià 
se 'n ha portat n' Elisenda, 
la 'n ha vengut à robar. 



— 202 — 

185 De prompte sonan trompetes, 

tamborinos y tabals, 

los set portals de la vila 

totduna varen tancar, 
189 y les banderes de guerra 

els torrers varen alçar. 
Donan la volta à la vila 

y per Uoch poden passar. 
193 — Elisenda, n' Elisenda, 

i per hont haurem d' escapar? 

— No desmayeu, don Gayferos, 

Deu del cel nos aydara: 
197 si '1 cavall fos tan valent 

com el del onclo Roldà, 

que 'n estreny erli la cingla 

y en afluxarli '1 pitral 
201 traspassava set murades 

y no 's feya dany ni mal! 

— Si aquell cavall les saltava, 

també aquest les saltarà. 
205 Aferraume per la cinta, 

jo 'us agafaré les mans; 

y clavant els esperons 

fins à rajarne la sanch, 
209 lo cavall pega una fua 

y la murada saltà. 
Els moros se 'n talayaren 

y 'Is seguexen camí avall, 



— 203 ~ 

2 1 3 baxan fent gran polsaguera 
tot corrent y tot cridant. 
Gayferos veu un boscatge 
y allí va à descavalcar. 

217 — Els moros veig que s' acostan, 
be n' hauré de batallar; 
ací romandreu segura 
fins que vos torn à cercar. 

221 Ja veuen un rellamp d' armes 

que à tots dos va enlluhernar. 
— No 'us espanteu, Elisenda, 
jo 'Is mostraré à batallar. 

225 Elisenda s' agenoya 

y se va posà à resar. 
Gayferos pren V envestida 
per los moros deturar, 

229 y aquest vuy, aquest no vuy 
feune tanta mortandat 
qu' en mitg de la gran estesa 
molts de ferits van cridant: 

233 « í Anrera, moros, anrera, 
qu' es un cavallé encantat ; 
es don Roldà, ò es Oliveros, 
ò es un diable infernal!» 

237 De tants de moros com eran 

un sol de viu ne quedà 
perquè digués à 'n els altres: 
«Gayferos sab batallar.» 



— 204 — 

241 N' Elisenda V esperava 

esclatantse de plorar. 

La trista le 'n veu venir 

que brollava tot de sanch. 
245 — Cavaller que axí bataya 

algunes nafres durà; 

digaumho, que faré benes 

de les teles del brial. 
249 — Jo no port ninguna nafra 

que haja de mester curar; 

facem via, facem via, 

que no hi haja de tornar. 
253 Caminant per ses jornades 

ja han vist armes llambrejar. 
■^ — Axò deuran esse 'Is moros 

y n' hauré de batallar. 
257 Els cavalls se conegueren, 

començaren à eguinar. 

— No, no, axò no son els moros, 

son els comtes mos companys 
261 que vos surten à camí, 

vos venen à galejar. 
Tots arribaren à França 

que davan goig de mirar. 
265 Les festes que à París feren 

no son per dir ni comptar 

al tornarne don Gayferos 

sa muller de rescatar. 



XXII 
DONZELLA QUI VA A LA GUERRA 



— 206 



CATALUNYA 



Bagà, 

Campdevànol, 

Gombreny, 

Puigcerdà (F. M.), 

Ripoll, 

Tortellà. 



— 207 



43 



H 



RMADA n' està la guerra, 
no hi ha pas remissió ; 
r han cridada tots dos regnes, 
el de França y '1 d' Aragó. 

5 «Ara cap à mes veyeses 

à la guerra hay d' anar jo 
que 'n tinch les forces perdudes 
per servir al meu senyor. 

9 L' orde ja n' es arribada, 

m' han fet llegir lo pregó 
y no tinch ningú que vaja 
à posarse en el meu lloch. 
13 Malehida la Comtesa 

ab sa generació, 
m' ha dexat ab quatre filles 
sens parirne fill baró. » 



— 208 — 

1 7 Les filles se '1 escoltavan, 

va respondre la major: 

— Donaume les armes, pare, 

que jo hi aniré per vos. 
21 — Massa te conexerian 

ab el cabey llarch y ros. 

— Ab uns quants cops d' estisores 

seran curts com los duys vos. 
25 — Tens les mans y peus de nina, 

foren prou conexedors. 

— Donaume les vostres botes, 

ja m' hi posaré cotó. 
29 — Tens el si de dona feta, 

seria conexedor. 

— L' amagarà la cuyraça 

y r estrenyerà '1 gipó. 
33 Dexaumhi anar à la guerra, 

que no 'n quedareu felló ; 

no tingau por que 'm conegan, 

que no 'm conexeràn, no. 
37 El cavall blanch ne voldria 

y 'Is gorniments brodats d' or, 

y una capa de viatge 

vorajada de galó. 
41 Gom té '1 cavall y la capa, 

bona sella y bon bridó: 

— ^ Sabeu què voldria, pare? 

vostra espasa, la millor. 



209 — 

Con ha tinguda 1' espasa : 
— La daga voldria jo. 

Y quan té totes les armes : 
— Ara 'm falta un altre do ; 
donaume un parey de patges 
que un faça '1 mut, 1' altre '1 sort, 
perquè, escoltant lo que 's diga, 
m' avisen a mi de tot. 

Y axí parteix à la guerra 
al devant del esquadró, 

y per tothom s' anomena 
Comte Carlos d' Aragó... 

Tres anys ha feta la guerra 
peleant sense temor, 
y té fama '1 jove Comte 
de valent guerrejador. 
El fill del Rey 1' acompanya, 
li ha posat molta d' amor 
y se '1 mira y se '1 remira 
d' un esguart tot amorós... 
— Mare Rey na, mare Rey na, 
jo n' estich morint d' amor; 
els ulls blaus que té don Carlos 
son de dama, d' home no. 
— jAy fill meu, quina follia! 
^ sereu fat per creure axò? 
no pot ser que '1 valent Comte 

sia dama y no baró. 

•14 



— 2IO 



73 — Mare Rey na, mare Reyna, 

no trayeix axí 1' amor; 
els ulls blaus que té don Carlos 
son de dama, d' home no. 

TJ — Un consell vos donaria, 

un consell ara vos do, 
y si don Carlos es dama 
be 'u farà conexedor: 

8 1 convidets, fill meu, al Comte 

à passejar pel nostr' ort, 
meneulo a veure les fexes 
de tota mena de flors, 

85 y com dames y donzelles 

les tenen afició, 
si '1 Comte Carlos es dona 
no mancarà à ferne un pom. 

89 Don Carlos se 1' ha pensada, 

cuy naronges y llimons 
per tirarne à les cambreres 
que guaytan del mirador. 

93 Trau la daga y d' un bell arbre 

se 'n ha tallat un plançó, 
y mentres que se passejan 
s' entreté à ferne un bastó. 

97 També hi ha baxat la Reyna 

a passejarse per 1' ort 
y ell pels caminals escampa 
murtra, roses y timó. 



— Mare Reyna, mare Reyna, 
no 'u ha fet conexedor; 
mes els ulls blaus de don Carlos 
son de dama, d' home no... 
fos — Altre consell vos daria, 
un altre consell vos do: 
convidets, fill meu, "al Comte 
perquè venga à dinà ab vos; 
[09 si seu en cadira baxa 
y dexa la de repòs, 
si no beu vi ni '1 pa llesca, 
si se fa lo vergonyós; 

13 si 's veu que dexa les molles 
per pendre de ran del òs, 
llavors, sí, creuré que '1 Comte 
sia dama y no baró. 

1 7 Don Carlos se l' ha pensada, 

pren cadira de repòs, 
y encara trobantla baxa 
s' hi fa coxí del capot ; 

2 1 llesca del pa com els homens, 
sovíïit s' acosta '1 porró, 
y de totes les viandes 
se posa '1 bocí millor. 

[25 — Mare Reyna, mare Reyna, 
no *u vol fer conexedor; 
mes els ulls blaus de don Carlos 
son de dama, d' home no. 



212 



129 Hem anat à la cacera 

y caça tan be com jo, 
hem jugat à la pilota 
y la juga molt millor. 

133 Y en tot y açò '1 Comte Carlos 

dama n' es y no baró ; 
y ay mare, la meva mare, 
jo 'n mori per ses amors... 

137 — Altre consell vos daria, 

un altre consell vos do : 
convidets, fill meu, al Comte 
un vespre à dormir tots dos; 

141 si don Carlos ne fos dama 

noy volra consentir, no; 
y si es cas hi consentia 
ja 'u conexeriau prou. 

145 Lendemà la mare Reyna 

troba son fill tot plorós. 
-Ay fill meu, ^qu' es lo que'us passa? 
equina nit heu tingut vos? 

149 — Mare Reyna, mare Reyna, 

jo n* estich morint d' amor, 
que 'Is ulls blaus que té don Carlos 
son de dama, d' home no. 

153 A nit entrant à la cambra 

va portar un guitarró, 
digué que may s' adormia 
si abans no 'I tocava un poch, 



— 213 ~ 

157 y s' entretingué à sonarlo 

fins que me reté la sòn. 
Con la claró 'm despertava 
r he vist ja vestit del tot.,. 

161 — Altre consell vos daria, 

un derrer consell vos do 
perquè dexeu tal fal-lera 
y conegau vostra error: 

165 convidets, fill meu, al Comte, 

de dia, à nadar els dos; 
si es dama, traurà una escusa 
per dexar d' anarhi ab vos, 

169 y si es cas que 'us acompanya 

ho sabreu per clar llavors. 
' — Mare Reyna, mare Reyna, 
tant si s escusa com no, 

173 els ulls blaus que té don Carlos 

son de dama, d' home no; 
y ay mare, la meva mare, 
jo 'n mori per ses amors!... 

177 — Hem d* anà à nadar, don Carlos, 

que fa molta de calor. 
— Dexaume cridar al patge 
que 'm done V axugadòr. 

181 Con foren à ran de 1' aygua, 

al rabeig del nadador, 
don Carlos ja se 'n despulla 
y 's descalça sens temor; 



— ài4 — 

1S5 ab calçotets y camisa 

se va axugant la suhor... 
Mentrestant que 's dessuhava 
n' arriba un seu servidor, 

189 cuytat li dona una carta 

y ell la llitg ab gran tristor. 

— Adéu, Príncep, adéu, Príncep, 

^• voleu res per Aragó? 

193 La guerra n' es acabada 

y à casa hi fas falta jo. 
Mes germanetes m' escriuen 
que mon pare està à la mort... 

197 El fill del Rey 1' acompanya, 

no '1 dexa pas partir sol. 
Con al seu castell arriban 
troban al pare sa y bo. 

201 — Per vos, pare, he fet la guerra 

perquè 'us manca fill baró; 
pels ulls blaus me va conèxer 
el Príncep mon companyó, 

205 si pels ulls m' ha coneguda, 

per cap altra cosa no; 
si vol res de vostra filla, 
ell que 'us diga lo que vol... 

209 No passaren gayres dies 

* casats ne foren els dos; 
de les festes de llurs noces 
se 'n parlà per tot lo mon. 



XXIII 
LA MALA NOVA 

ò 
LA MORT DEL CAVALLER 



2l6 



CATALUNYA 



Andorra , — Arties de la Vall d' Aran, 

Bagà, — Bruguera, 

Camprodon, — Caralps, — Collsacabra (J. C), 

Monistrol de Calders (F. C), — Monistrol de Mon- 

serrat. 
Prats de Molló, 
Ripoll, 
Sant Feliu Saserra, — Sant Johan de les Abadesses, 

— Sant Johan Despí, 
Taull,— Tordera CJ. R.), 
Vilaniajor^(P. P.). 



— 217 — 



44 



JA s' han fetes les crides, 
gran guerra hi té d' haver; 
Ay viva V amor, viva, 

viva V amor primer, 
el Rey mana quey vajan 

viva V amor y la rosa, 
comtes y cavallers. 

viva la rosa al roser. 
Si'y han d' anar los nobles, 
los qui no 'u son també; 
aquell quey farà falla 
escapçat n' ha de ser. 
El Comte de l' Aronge 
n' es capità primer, 
hi ha d' anar per força 
ab los soldats que té. 



Í3 Casat de nou ^còm dexa 

el Comte à sa muller? 
li 'n reca de dexarla 
de tan bonica qu' es. 

17 El Comte de l' Aronge, 

per mes que li 'n sab greu, 
un bon matí se lleva 
y fa cridar sa gent. 

21 Ne fa aubardar les mules 
pels moços bagatgers 

y al pati les carreguen 
de tot quant s' es mester. 

25 Fa apareyar ses armes 

millors al escuder, 
y ja ha manat als patges 
qu' ensellen son corcer. 

29 — Adéu, gentil Comtesa, 

gentil Comtesa, adéu; 
me 'n vaig ara à la guerra 
per obehir al Rey. 

22 — Ay Comte, lo boh Comte, 
ay Comte, no 'm dexeu ! 

ò si haveu de dexarme 
digau ^quàn tornareu? 
37 — Per la Pasqua florida, 

Comtesa, tornaré, 
y si no es per la Pasqua, 
per Sant Johan qui ve... 



41 Les Pasqües son passades 

y Sant Johan també, 
y '1 Comte de l' Aronge 
no ve, encara no ve. 

45 La dama cascun dia 

ses gales se vesteix, 
se 'n posa roba à rauja 
lligada sobrebé 

49 y se 'n puja à la torra 

mes alta del castell 
per veure si ve '1 Comte, 
y '1 bon Comte no ve... 

53 Ja veu venir sos patges, 

sos patges y escuder, 
vestits de dol ne venen, 
gramalles fins als peus. 

57 — Ay patges, los bons patges, 

^ quina nova'm portets? 
— Ay Comtesa, la nova 
no la vulgau saber; 

6 1 quan la vos haurem dita 

les robes mudareu, 
despullantvos les gales 
de dol vos vestireu. 

65 Entreusen à la cambra 

que ja 'us ho esplicarèm; 
senteuvos en cadira, 
tot vos ho comptarem. 



69 El Comte de l' Aronge 

mort y soterrat n' es... 
Con sent la trista nova • 

la dama s' esmorteix. 
73 Desprès plora y mes plora 

son mal sense remey, 

no pot aconsolarsen 

y torna à plorar mes. 
']'] — No ploreu tant, Comtesa, 

tan bona fi que ha fet; 

n' es mort à la batalla 

com capità valent. 
81 — Ay patges, los bons patges, 

^hont té r enterrament? 

— La tomba li 'n han feta 

al peu d' un alt xiprer. 
85 A la branca mes alta 

s' hi posa un esparver 

que diu en son llenguatge : 

«Deu perdó al cavaller.» 
89 A cada cap de tomba 

han plantat un roser 

Ay viva V amor, viva, 
viva V amor primer, 

hont canta la calandria 

viva r amor y la rosa, 

y '1 rossinyol també. 

viva la rosa al roser. 



— 221 — 



45 



El Rey n^ ha fetes crides, 

ò las ha fetes fer, 

que 'Is cavallers y comtes 

à la guerra han d' aner. 
5 Lo Príncep de Noronja 

diu que no hi vol aner, 

té la dona bonica, 

no la 'n gosa dexer. 
9 Lo Rey mana que hi vaja, 

sinó '1 farà escapcer. 

Per fi se 'n determina 

com no té mes remey. 
13 — Sogra, la bona sogra, 

guardaume ma muller; 

me 'n tinch d' anà à la guerra, 

que axí m' ho mana '1 Rey. 
17 Me 'n tinch d' anà à la guerra, 

no sè quan tomaré, 

si tornaré per Pasqua 

ò per la Trenité. 
21 — Adéu, esposa aymada, 

per Pasqua tomaré. 
La Pasqua ja es passada, 

la Trenitat també, 
25 y de la guerra encara 

no toma '1 cavaller. 

La dama 's fa en finestra 

veure '1 Príncep si ve. 



— 222 — 

2g Ne veu venir sos patges 

tots vestits de dolé. 

— Ay patges, los meus patges. 

^quines noves portets? 
33 — Les noves ne son tristes, 

no les vulgau saber; 

entreusen dins la cambra, 

vestiusen de dolé; 
37 el Príncep de Noronja 

n' es mort y subterré; 

n' es mort d' una llançada 

d' un altre cavaller. 
41 Tots los comtes y nobles 

gran enterro li han fet; 

la roba ab que '1 vestian 

millor no 's fa pel Rey; 
45 à cada punt d' aguya 

fil d' or ò perla hi té, 

à cada estisorada 

n' hi posan un clavell. 
49 — Digaume, los bons patges, 

la tomba ^ahont la té? 

— Li 'n han feta la fossa 

sota d' un naronger. 
53 A cada^ com de tomba 

hi ha nat un roser 

que fa les roses blanques 

y vermelles també. 
57 A cada roser canta 

de bon matí un aucell 

que diu en son llenguatge, 

com si '1 mort ho digués : 
6 1 « Viuda, gentil viudeta, 

tomeuse à marider, 

que r estament de viuda. 

Princesa, no convé. 



— 223 — 

65 Cent nobles hi ha ú, França, 

y à fora encara mes, 
que 'us volen per esposa, 
que 'us cercan per muller. » 

69 — Un any he estat casada, 

un any viuda estaré, 
coií r any de dol s' acabe 
per monja 'm tancaré. 



46 



A França, de bons pares, 

ha nat un bell infant, 

al cap de los tres dies 

lo 'n van à batiar. 
5 Lo Rector ja 'n demana 

^còm s' ha de anomenar? 

— Malbruch, los padrins diuen. 

— Malbruch donchs se dirà. 
9 Als cinch anys à r escola 

lo 'n fan estudiar; 

con los quinze anys complia 

un mestre n' era ja. 
13 Llavors totes les armes 

va apendre de jugar, 

y per valent, tan jove, 

cavallé '1 van armar. 
1 7 Con los vint anys complia 

lo parlan de casar 

ab una hermosa dama 

de grans habilitats. 



— 224 — 

21 Lo dia de les bodes 

una carta arribà, 

lo Rey ab esta carta 

r envia à demanar. 
25 Malbnich se 'n va à la guerra, 

no sab si tornarà 

per les festes de Pasqua 

ò per la Trinitat. 
29 Les festes son passades, 

Malbnich no ha pas tomat. 

La dama 's fa en finestra 

per veure si vindrà. 
33 Ja veu venir dos patges, 

vestits de dol ne van. 

— Ay patges, los meus patges, 

equina nova 'm portau? 
37 — Dama, la trista nova 

massa 'us farà plorar; 

Malbruch es mort en guerra, 

n' es mort y soterrat. 
41 Malmès d' un colp de llança 

lo vérem espirar. 

De flors tota voltada 

la seua tomba està; 
45 n' està en una pineda 

al peu d' un roquiçar. 

Un francolí tot dia 

demünt hi va à cantar; 
49 les ales té vermelles, 

lo bech sobredaurat 

y diu en son llenguatge : 

«Deu r haja perdonat.» 

Ay de mi, quina pena, 
ay de mi, quin esglayï 



XXIV 



LA DRUDA 



LA MORT DE LA MALA MULLER 



•15 



— 226 — 



CATALUNYA 



I 



Alcover (A. LI.), 

Barcelona, 

Camprodon, — Garalps, 

Dosquers (J. R. B.), 

Escaldes d'Andorra, 

Folgaroles (J. Y.)> 

Gósol, 

Hostalrich, 

Isona, 

Montargull, 

Oliana, 

Puigpardines, 

Ripoll, 

Sant Cugat del Vallès, — Sant Feliu de Codines 

(L P.),— Sant Johan Despí (P.N.),— Sarroca de 

Bellera, 
Tordera (J. R.), 

BALEARS 



Mallorca. — Menorca. — Esvissa. — Formentera. 



— 227 — 



47 



(De Catalunya.) 



S' 



I n' hi ha una galant dama 
que 'n té à fora '1 seu marit; 
se 'n es anat à la guerra, 
set anys trigarà à venir... 
5 Ja li pican à la porta 

à. dotze hores de la nit 
al temps que se despullava 
per anarsen à dormir. 
9 «Si fos don Francesch qui pica 

nueta aniria à obrir, 
mes si es mon marit que torna, 
primer m' hauré de vestir. » 
13 Tornan à picar y cridan: 

— Bona amor, baxau. à obrir. 

Ella guayta à la finestra 

y pregunta : — ^Quí hi ha ací? 



228 — 

17 íquí s' es en aquestes hores 

que la porta 'm vol fé obrir? 

— Don Francesch som, mi senyora, 

aquell que vos sol servir, 
21 aquell qui 'us servia à taula, 

à la taula y en el llit. 

— Si es don Francesch qui 'm demana 

baxaré sense vestir. 
2$ La clau ab 1' una ma agafa, 

pren ab 1' altra '1 candelich 

y devallant de 1' escala 

se H gira un dels tapins. 
29 Axis que obria la porta 

li apagan el candelich. 

— jVàlgam Deu, quina n' heu feta! 

no 'u soliau fer axí. 
33 — No 'us espanteu, vida mia, 

no es mester llum per dormir. 

Al carrer he mort un home, 

no 'm convé pas ésser vist. 
37 — No temau, no, que se 'n vinga 

la Justícia per ací ; 

cavaller, no hi ha que témer, 

so amiga del algutzir. 
41 La ma, don Francesch, donaume, 

no ençopegueu per ací. 

— Hi sé 'Is passos à les fosques, 

prou sabré trobà '1 camí. 



— 229 — 

45 Els dos per la ma s' agafan 

y se 'n van dret al jardí; 

si 1' un fa ramells de roses, 

r altre 'Is fa de Uessamí. 
49 En cadires d' or se seuen, 

li descalça 'Is borceguins, 

y, rentat, les carns li frega 

ab los rams que 'n han cuUit. 
53 Prompte mana à ses criades 

que paren el millor llit, 

quey posen llançols de seda, 

coxineres de satí, 
57 y per cobertor la vànova, 

vànova de carmesí, 

y tregan camisa blanca 

perquè puga ben dormir. 
6 1 A la cambra 'Is dos se 'n pujan 

per anarse à 'n el llit; 

al entrantne de la cambra 

cavaller llança un sospir. 
65 Passa un' hora, en passan dues, 

paraula no 's varen dir. 

Al començà à trencar l'auba 
■ ell torna à fé un gran sospir. 
69 — Don Francesch, ^ quina 'us en passa? 

no 'u soliau fer axí, 

soliau folgar y riure 

fins à r hora del matí. 



— 230 — 

73 ^ Teniu por de la Justícia? 

ací no hi ha pas perill. 

^ Teniu por de la maynada? 

tothom dorm en el seu llit. 
77 Mon marit es à la guerra, 

^tindreu por del meu marit? 

Trigarà à tornarne encara, 

ni may que 'n puga venir. 
8 1 ^ Temeu qualque malaltia 

ò estau cansat del camí } 

— No tinch por de malaltia 

ni 'n so cansat pel camí, 
85 sinó que pensant n' estava 

^ quins son els meus propis fills? 

— DonFrancesch, dos son ben vostres, 

lo mitjà y lo mes petit. 
89 — Y del hereu ^quí es son pare? 

la veritat m' heu de dir. 

^Del majoret n' es son pare 

lo traydor del meu marit. 
93 — Ara qu' heu parlat, senyora, 

be 'n merexeu un vestit, 

un vestit de llana blanca 

ab collar de carmesí; 
97 lo vestit darrer que 's porta, 

ben tallat y mal cosit, 

que 'us servesca de mortalla 

per anar al cementir. 



— 231 — 

I OI Ja escriuré à la vostra mare 

perquè '1 vos vinga à cosir, 

y faré que 1' aymant torne 

per aydarlon à vestir. 
105 — I Ay trista de mi, mesquina, 

ara he parlat per morir! 

— Callareu donchs pera sempre, 

ja que ho heu volgut axí. 
109 La confessió 'us cal dirne, 

y que Deu la 'us vulga ohir. 

La pren per la cabellera 

y la trau fora del llit. 
113 Li dona tres punyalades ; 

la primera fa un gran crit, 

la segona cau en terra, 

la tercera va morir. 

lAy dama, la galant dama, 
qui 'us ho havia de dir 
de morir à punyalades 
de ma de vostron marit I 



— 232 



48 

(De Catalunya.) 

Cavaller se 'n va à la guerra, 

à la guerra ja es partit, 

y quan n' es à mitjan costa 

torna atràs per dà un avís. 
5 A sa muller encomana 

que no gos la porta obrir ■ 

à cap cavaller qui hi truque 

ni de dia ni de nit... 
9 Pegan tres truchs à la porta 

al punt de la mitja nit. 

«^Quí serà aquest que ara truca 

y me priva de dormir? 
13 Jo sabés qu' es don Francisco 

despullada iria à obrir; 

si es un altre, que s' espere, 

me vuy calçar y vestir.» 
17 Trau el cap à la finestra: 

— Ola, ola, ^quí va ací? 

— Don Francisco, noble dama; 

r aymant qui vos sol servir. 
21 — Esperaume una estoneta, 

vuy encendre '1 candelich. 

— Ay ! no baxeu llum, senyora, 

ay no 'n baxeu, no, per mi. 
25 Crida una de ses criades 

que cuyte à baxar à obrir. 

Li 'n ha feta de resposta: 

— Mestressa, devallaus hi 



— 233 — 

29 no hi vull baxar à estes hores, 

que no son hores d' obrir. 
Ja 'n mana à un' altra criada 
que 's moga à obrir tot seguit. 

33 — Baxauhi vos, mi senyora, 

que per vos té de servir. 
— Ay mal hajan les criades 
que no vulgan obehir. 

37 — Ay mal hajan les mestresses 

que al esSer fora '1 marit 
tenen por de dormir soles 
y ab altre volen dormir... 
Tota nueta en camisa 
ella se 'n debaxa à obrir, 
y se 'n va à la lluquetera 
- primé à encendre '1 candelich. 

145 La llum se li es apagada 

al obrime lo portich. 
— Malehida la portella 
y '1 vent que fa aquesta nit. 

[49 — No flastomeu, galant dama, 

sé les pràtigues d' ací. 
No '1 tornasseu pas à encendre, 
la Justicia 'm va seguint; 

53 ^ la plaça he mort un home 

y m' encalça V algutzir. 
— No temau à la Justicia, 
la Justicia no ve ací; 

57 va pels hostals y tavernes 

ahont venen del bon vi. 
Ja la 'n pren per la ma blanca 
y se 'n entran cap à dins. 

61 Ja li renta peus y cames 

ab aygua de romaní, 
y ab la de roses los passa 
per podeme ben dormir. 



— 234 — 

65 Li 'n dona camisa blanca, 

blanca com un satalí, 

y se 'n pujan à la cambra 

per anarsen à dormir. 
69 Quan son adalt de la cambra 

lo llit torna à ben guarnir 

posanthi llançols de seda, 

conxa y coxins de satí. 
73 Quan el cavaller s' hi afica 

n' arrenca un amarch sospir. 

Tocan la una y les dues, 

don Francisco res vol dir. 
77 No sossega ni descansa, 

ni s' ha pogut condormir. 

Quan vingué à la matinada 

un suspir torna à sentir. 
81 — ^No 'm diriau, don Francisco, 

què teniu qu' estau tan trist? 

Fort enuig ò grossa pena 

m' apar que deveu tenir. 
85 L' home qu' heu mort à la plaça 

^ tal vegada 'us ha ferit? 

^ Temeu à la gent de casa? 

^ teniu cap recel de mi? 
89 --No tem el servey de casa 

ni recels ja puch tenir. 

Rumiant ara m' estava 

^quants de fills teniu de mi? 
ç2 — Be 'u sabeu prou, don Francisco, 

lo major y lo mes xich; 

lo mijanet no es pas vostre, 

ij' es del vil del meu marit. 
97 — No li digau vil, senyora, 

qu' ell vos podria sentir. 

— ^Còm aquell ho sentiria 

si es tres dies lluny d' ací? 



— 235 — 

loi — Be me 'n diriau, senyora, 

^ quant temps trigarà à venir? 
— Mon marit es à la guerra, 
ni may que 'n pogués exir^ 

105 si escapàs de les llançades 

quey donan els sarrahins, 
quan ne serà à la tomada 
mal llamp lo puga ferir. 

109 — No flastòmes, mala dona, 

que '1 teu marit es ací, 
pensas tenirlo à cent llegues 
y '1 tens dintre del teu llit. 

113 Posa los genolls en terra, 

te 'n regalaré un vestit, 
un vestit de llana negra 
ab lo coll d' un carmesí. 

117 Pots escriure à d on Francisco 

que 't porti lo dol per mi, 
ja que ses amors son causa 
de que ara vas à morir. 

121 — Ay marit, abans no 'm mates 

tres paraules déxam dir. 
. Trau el cap à la finestra 
y estes paraules va dir: 

125 «Fadrines, casades, viudes, 

preneu exemple de mi, 
quan vos truquen à la porta 
no baxeu soles à obrir; 

129 pensant que al aymant obria 

som obert al meu botxí...» 

Posà '1 cap à la pilona 
y ab s' espasa loy partí. 

Ay que mes ay! ay de mi. 



— 236 



49 

(De Catalunya.) 

— El temps que jo seré à fora 

cap home ha d' entrar ací; 

ni que tusten à la porta 

à ningú baxes à obrir. 
5 Cavaller se 'n va à la guerra, 

y quan es à mitg camí, 

sospitantse de sa dona 

gira en gropa lo rocí... 
9 Ja li 'n tustan à la porta 

à deshora de la nit. 

«Sàpigues qu' es don Francisco 

no 'm caldria pas vestir; 
13 si 'n es el marit que arriba 

me 'n aniria à vestir.» 

Surt del Uit à la íïnestra 

y demana: — ^Quí hi ha ací? 
17 ^quí tusta en aquestes hores, 

que no son hores d' obrir? 

— Don Francisco es, qui 'us suplica 

que li devalleu à obrir. 
21' — Si es don Francisco, en camisa 

y peu descalç vaig à obrir. 

Al obrir, el llum li apagan : 

— Vàlgam Deu, ^quí hi haurà ací? 
25 No tinch mes foch en tot casa 

per encendre '1 candelí. 

— No es mester llum, mi senyora, 

no cal encendran per mi. 



— 237 — 

29 Esta nit he mort un home, 

la Justícia 'm deu seguir. 

— No tingau por, don Francisco, 

no 'us cercaran per ací. 
33 Deume la ma, que à les fosques 

no entropeceu per ací. 

— Los passos d' aquesta casa 

prou los tinch ben resseguits. 
37 Tot pujantsen per V escala 

don Francisco fa un suspir. 

— No suspireu, don Francisco, 

cap por haveu de tenir; 
41 mon marit es à la guerra, 

les criades son al llit. 
Quan foren dalt de la cambra 

cadira d' or li serví 
45 per rentarli peus y cames 

ab aygua de Uessamí, 

y per axugarlo ab roses 

perquè puga ben dormir. 
49 Van estar tres ò quatre hores 

que paraula no 's van dir. 

Cavaller no dorm ni parla, 

mal à pler s' està en el llit. 
53 Quan ja '1 dia clarejava 

toma à fer altre suspir. 

— ^Estau malalt, don Francisco? 

No 'u soliau fer axí, 
57 soliau folgar y riure 

del vespre íïns al matí. 

^A què ve tanta tristesa? 

^ teniu cap enuig de mi? 
61 — Ara jo estava pensant 

^ quins dels tres son los meus fills? 

— Be 'u sabeu vos, don Francisco, 

m' apar que no 'us ho cal dir; 



-238^ 

65 don Francisco, tots son vostres, 

tots son vostres los meus fills, 
fora '1 mes grandet de tots 
qu' es del fals del meu marit. 

69 — ^ Quan tomarà de la guerra? 

^vindrà prest vostre marit? 
— Mala llançada de moro 
li puga '1 cor mitgpartir; 

73 cada dia res un credo 

perquè may puga venir. 
— Résal ara donchs, malvada, 
perquè ara vas à morir. 

77 Ella se '1 mira y remira 

y veu qu' es el seu marit. 
— Sé qu'he de morir d' aquesta, 
^sabs lo qu' has de fer de mi? 

81 n' agafas la teua espasa 

y la 'n passas dels meus pits. 
— Ho faré; abans que '1 sol isca 
portaràs un llarch vestit, 

85 un vestit de blanch y negre 

tot forrat de carmesí; 
pots cridar à les criades 
que te '1 ayden à cusir. 

89 Pots cridar à don Francisco 

que t' ajude à be morir... 

Si la 'n fa seure en cadira 
y '1 cor li va mitgpartir. 



— 239 — 

50 

(De les Balears.) 

Abans de trencar el dia, 
abans de sortir el sol 
li han enramades les portes 
y les finestres de flors. 
5 No r ha feta l' enramada 

cap pagès ni cap mosson, 
qui r ha feta es don Francisco, 
el fill del Emperador. 
9 Qui l' ha feta T enramada 

se 'n va abaix del seu balcó, 

y tocant una viola 

li canta aquesta cançó : 

13 «Rosa fresca, rosa bella, 

ramell de la bona olor, 
si sabesseu, vida mia, 
lo mal qu' es el mal d' amor, 

1 7 pensariau que jo n' era 

vostro primer aymador 
y que sempre sereu, sempre, 
la estimada del meu cor. 

21 Jo pogués dormir, senyora, 

una nit sense temor 
dins una cambra tancada, 
en un llit de flors amb vos...» 

25 — Si aquest gust teniu, gran jove, 

anit seria ocasió, 
que '1 marit es à la caça 
per les planes d' Aragó. 



— 240 — 

29 — Si'l marit es à la caça, 

mal lo cacen à ell els llops, 

y les àligues li mengen 

els seus cans y 'Is seus falcons-, 
33 ò, à lo bo de la cacera, 

mal li surtan malfactors 

y li peguen punyalades 

fins atravessarli '1 cor. 
37 Com deya aquestes paraules 

toca à la porta '1 senyor. 

— Devalla à obrir, estimada, 

al marit y servidor. 
41 — Baxauhi sens por, senyora, 

anau à obrir al traydor, 

j.o 'm amagaré pel porxo 

ò botaré pel balcó... 
45 —i Què tens, què tens, muller mia, 

que has mudada la color? 

^tens algun amich à casa 

y me vens amb falsa amor? 
49 ^Has feta pau amb el moro 

y vas de trahiciò? 

^ò has tastat del vi que dona 

als qui 'n beuen tremolor? 
53 — Jo no he fet pau amb el moro 

ni 'us vaig de trahiciò, 

sinó qu' he perdut les claus 

que tancan el dormidor. 
57 — No tremolis per les claus, 

^tremolaràs per axò? 

Si les claus eran de plata 

ja te les faré fer d' or. 
61 ^De qui s' es aquesta capa 

que veig en el penjador? 

—Vostra, vostra, que '1 meu pare 

r ha enviada vuy per vos. 



— 241 — 

65 — Dona gràcies à ton pare, 

digues qu' estim el favor, 
mes à mi no 'm mancan capes 
de tan bones ò millors. 

69 ^De qui es aquella espasa 

que veig en aquell reco? 
— Vostra, vostra, que '1 meu pare 
també V envia per vos. 

73 — ^Jo conech aquesta espasa, 

tu 'm vas à traició; 
r espasa es de don Francisco, 
el fill del Emperador. 

7 7 Con sentí axò don Francisco 

se va amollar pel balcó. 
Ella als peus se li agenoya 
y li demana perdó. 

81 — Jo vuy que ton pare venga, 

que veurà la teua mort... 

— Ací teniu vostra fiya 

que m' ha fet traició; 
85 he volgut que vos venguesseu 

per mataria davant vos. 

— Cavaller, no la deshonres, 

honrada la 't doní jo. 
89 — Axequèt idò, senyora, 

per aquest pich te perdon, 

però si un altre hi tornas 

no hi haurà remissió I... 



93 — Bondat, bondat, senyoreta, 

sopa prest, colguèt dejom, 
jo me 'n vaig à la caçada, 
fins demà vespre no tom... 

*i6 



— 242 — 

97 Ella ha sopat y se colga 

com ho mana el seu senyor, 
y al cap d' un poquet que geya 
à la porta sent tres tochs. 

loi — i Qui es qui toca à la porta 

y no me dexa dormir? 

— Senyora, som don Francisco 
que vos vench à devertir. 

105 — Vaya, vaya, don Francisco, 

que la nit es per dormir. 

— Si no devallau, senyora, 
me trobareu mort ací. 

109 — Ja cridaré à mes cambreres 

que vos baxaràn à obrir. 

— Jo no vuy, no, les cambreres, 

vos matexa heu de venir. 
113 De valia en camía blanca 

y çabateta tapí. 

Mentres que obria sa porta 

ell n' hi apaga el candelí. 
117 — Vaya, vaya, don Francisco, 

no'u soliau fer axí, 

sinó content y alegre 

les hores d' estar ab mi. 
121 — Callau, que ara he mort un homo 

y m' encalça 1' esgotzir; 

si la claror del llum veya 

sabria que som ací. 
125 — No tengau por, don Francisco, 

el temps qu' estareu amb mi. 

Ella se 'n puja à la cambra 

y ell darrera la seguí. 
129 Con va ésser dalt de la cambra 

li lleva los borceguins 

y li axurria les cames 

d' aygos fines d' alambichs. 



— 243 — 

133 Li dona camía blanca, 

li prepara '1 millor llit 

y sens dirse cap paraula 

els dos se 'n van à dormir. 
137 Tocan hores y mes hores, 

cap dels dos no pot dormir. 
Con el dia s' acostava 

don Francisco fa un suspir. 
141 — i Què suspirau, don Francisco? 

no'u soliau fer axí, 

sinó content y alegre 

les hores d' estar amb mi. 
145 — Pensava amb el cavaller 

que jo vaig matar anit; 

si deu ser al purgatori 

ò si al infern deu patir. 
149 — ^Còm ha nom el cavaller 

que haveu mort aquesta nit? 

— L' homo qui de dones fia 

de mort no pot defallir, 
153 ventarà dalt de la forca 

ò darà 1 cap al botxí. 

— Mala paga me donau, 

que no vos fiau de mi. 
157 — Ja que tant ho voleu sebre 

ara vos ho vaig à dir; 

les senyes del mort, senyora, 

son les de vostron marit. 
161 — Millor, millor, don Francisco, 

mes prest ne serem sortits. 
Con sent aquestes paraules 

don Francisco fa un suspir. 
165 — i Què suspirau, don Francisco? 

^de què suspirau axí? 

— Ara n' estava pensant 

^de qui son els vostros fiys? 



— 244 — 

169 — Vostros, vostros, don Francisco, 

del mes gran al mes petit ' 
Mentres diu estes paraules 

don Francisco fa un suspir. 
173 — i Què suspirau, don Francisco? 

^de què suspirau axí? 

— Ara n' estava pensant 

de fervos fer un vestit, 
177 una saboyana blanca 

forrada de carmesí. 
Con sent aquestes paraules 

se ^1 mira de fit à fit : 
181 — Ay no, axò no es don Francisco, 

es el traydor del marit. 

— Crida, crida à don Francisco, 

per ell vas ara à morir. 
185 Ell desembayna T espasa: 

— Agenoyèt à su aquí, 

ab la fuya d' esta espasa 

el cor te tench de partir. 
189 — Marit, abans de matarme 

quatre mots dexaume dir. 
Tragué '1 cap à la finestra 

y estes paraules va dir: 
193 «Escoltau, dones casades, 

preniu exemple de mi, 

con tendrèu el marit fora 

à ningú baxeu à obrir.» 

197 A la primera espasada 

son marit la malferí, 
la segona cau en terra 
y à sa derrera morí. 



\ 



XXV 



GERINEL-LO 



L' INFANTA Y 'L PATGE DEL REY 



— 246 — 



CATALUNYA 



Balaguer (R. M.), 

Lleyda, 

Organyà, 

Ripoll, 

Sant Pau de Seguries, 

Torelló (M. V. A.), 

Vich. 



— 247 



51 



S 



I s' estava en Gerinel-lo, 
lo patge que al Rey servia, 

netejant à la finestra 

les robes que 'I Rey vestia. 
5 L' Infanta se '1 aguaytava 

de sa finestra florida : 

«Fa mes planta en Gerinel-lo 

ab roba de cada dia 
9 que no pas lo Rey mon pare 

vestit d' or y pedreria; 

jsortada 'n serà la dona 

que tan gran jove enmaride I » 
13 No passa 1* espay d' un' hora 

que d' amor ja '1 requeria; 

r Infanta sense temença 

axí '1 cor li descubria: 



— 248 — 

1/ — Ets mes noble, Gerinel-lo, 

que r estel que porta '1 dia, 
^volsten venir à ma cambra 
per fermhi anit companyia? 

2 1 — No us burleu de mi, l' Infanta, 

no us en burleu per la vida; 
í perquè som un pobre patge 
de mi vos n' haveu de riure? 

25 — No me'n rich, no, Gerinel-lo, 

que de veres ho volria. 
— Digaume, donchs, mi senyora, 
^à quin' hora jo hi puch vindré? 

29 — Entre les onze y les dotze, 

quan el Rey ja dormiria. 

Tocan onze, tocan dotze, 
Gerinel-lo no venia. 

33 Quan el Rey se hagué adormit 

Gerinel-lo se vestia. 
Borceguins de seda 's posa 
perquè '1 trepitg no sentissen; 

37 per no sorollar cap moble 

la capa als braços tenia. 
A la cel-la de l' Infanta 
à la una tocada arriba; 

41 troba la porta tancada 

y Gerinel-lo sospira. 
— ^Quín es aquest cavaller, 
que tan gosat y ardit sia, 



— 249 — 

45 que à les dues de la nit 

ronda ma cel-la y sospira ? 

— Gerinel-lo som, senyora, 

que à lo convingut venia. 
49 — Perdónam, bell Gerinel-lo, 

pel sospir no 't conexia. 
Se agafan per les mans blanques 

y se 'n entran cap adintre. 
53 Tota la nit festejaren 

fins que la son los rendia, 

y com marit y muller 

à trench d' alba s' adormian... 
57 Lo bon Rey quan se desperta 

crida al patge per vestirse : 

« i Gerinel-lo \... \ Gerinel-lo ! . . . » 

Gerinel-lo no venia. 
6 1 Tres vegades 1' ha cridat 

y nengú li responia. 

— jVàlgam Deu, què serà axòl 

^Gerinel-lo 'm trahiria? 
65 ò me roba lo castell 

ò me deshonra la filial... 
Lo bon Rey felló se lleva 

à saber lo que 'n seria; 
69 va seguint de cambra en cambra 

per veure d' hont exiria. 

De la cel-la de 1' Infanta 

la porta en secret obria 



— 250 — 

73 y atançats, sense temença, 

los troba al llit que dormian. 

Se 'n arrenca de 1' espasa 

pensant còm los mataria; 
T'J si abans serà Gerinel-lo 

ò primer la seua filla. 

«Si ara jo mat à l' Infanta 

lo reyalme ne perdria; 
8 1 si jo mat à Gerinel-lo 

vaig à deshonrar ma filla; 

si jo los mat à tots dos 

pert la millor companyia; 
85 valdrà mes casarlos vuy 

al toch de 1' Ave Maria. » 
L' espasa desembaynada 

entremitg dels dos afica 
89 perquè 'n sia testimoni 

à r hora de la justícia. 

Ab la fredor de 1' espasa 

r Infanta s' es dexondida : 
93 — Despertat, bell Gerinel-lo, 

llevat, llevat, qu' es gran dia. 
Gerinel-lo se desperta; 

ne coneix 1' espasa fina 
97 que '1 Rey sempre al costat duya, 

y tremolant se la mira. 

— No tremoles, Gerinel-lo, 

ves à aydà al Rey à vestirse. 



— 251 — 

10 1 — Infanta, no 'u faré pas, 

que '1 Rey me 'n escapçaria. 

—Aquí hont tu prenguesses mort 

jo també igual lay penria; 
105 si '1 pare 'ns volgués matar 

estona ha que morts seriam. 

Ves à la cambra del Rey, 

ves à darli lo bon dia. 
109 — Infanta, no pot ésser, 

^còm iré à darli '1 bon dia? 

— Veshi, veshi, Gerinel-lo, 

jo hi vindré tot de seguida. 
113 Al entrantne de la cel-la 

ja li dona lo bon dia: 

— Deu vos guart lo senyor Rey 

ab sa reyal companyia. 
117 — ^No 'm dirias, Gerinel-lo, 

d' hont vens ara tan gran dia? 

— Vinch d' un jardí, lo bon Rey, 

de regar les satalíes. 
121 — i No 'm diries, Gerinel-lo, 

de quines colors n' hi havia ? 

— Senyor Rey, n' hi ha de blanques, 

de blanques y carmesines, 
125 y sobre totes n' hi ha una 

com altra no 's trobaria, 

mes ílayrosa que la rosa, 

rosa vera alexandrina. 



252 — 

1 29 i Ditxós qui la cullirà, 

ditxós qui podrà cullirlal 

— Tu r has cullida, traydor, 

à la cel-la de ma filla; 
133 si jo tenia 1' espasa 

promptament t' escapçaria. 
Mentres deya estes paraules 

r Infanta à la cambra arriba. 
137 — Deu vos guart, mon pare '1 Rey 

de vos, pare, un do 'n voldria. 

— ^Quín do vens à demanarme.? 

^qu' es que vols, Infanta filla? 
141 — Gerinel-lo, vostre patge, 

per marit meu lo volria. 

— i Què he de fer sinó donarte 

lo que tu abans ja 't prenies?... 
145 ]^ que 'm he dexat 1' espasa, 

casauvos ab alegria. 
Y aquell dia se casaren 

al tocar 1' Ave Maria. 



XXVI 



LOS TRES ESTUDIANTS 



LES TRES NINETES TRAYDORES 



254 



CATALUNYA 



Amer, — Anglès, 

Bagà, —Balaguer, — Barcelona (G. B.) (P. G.),— 
Bruguera, 

Gamprodon, — Gervera (A. de B.), 

Erilavall, — Escaldes d'Andorra, 

Hostalricli, 

La Garriga, — La Ral, — La Seu d'Urgell (G. A.), 

Manresa, — Molló, 

Olot (J. M. y T.), 

Palamós (V. P. de A.),— Puigcerdà (F. M.) (J. M. T.), 

Ripoll, 

Sagàs, — Sant Cugat del Vallès, — Sant Feliu Sa- 
serra, — Sant Johan de les Abadesses, — Sant 
Johan Despí (P. N.), — Sant Martí de Proven- 
çals, — Sant Pere de Ribes, 

Tagamanent, — Tordera (J. R.), — Torroella de 
Montgrí, 

Vich (J. G. y T.), —Vilamajor (P. P.). 



I 



255 - 



52 



H 



la vila de Tolosa 



que seguexen els estudis 
per esserne capellans. 
5 Un dia tot passejantse 

voreta del camí ral 
ja n' encontran tres ninetes, 
tres ninetes molt galants. 
9 Ells les en tiran pedretes, 

pedretes los van tornant; 
les en tiran de molt grosses 
y 'n tocaren la mes gran. 
13 Les ninetes son sentides 

y 'Is en han posat en mal. 
Van à trobar Jutge y Batlle, 
justícia van reclan^ant, 



— 256 - 

17 La justícia que 'n demanan, 

pendre 'Is tres estudiants. 
Jutge y Batlle les n' escoltan, 
de tot les van escoltant. 

21 No triga r espay d' un' hora 

Jutge y Batlle 'Is fan cercar; 
ja 'Is en prenen y 'Is en lligan 
y à la presó 'Is van menant. 

?5 A la presó que 'Is tingueren 

lo mes xich n' està plorant, 
lo major Ien aconsola: 
— Germà meu, no plores tant, 

29 que tenim un oncle à França, 

cavaller del Rey Duran. 
Demanaré papé y ploma 
per escríureli al instant. 

33 Axí que 'n sabrà la nova 

lo tindrem ací volant; 
matarà jutges y batlles 
y també à llurs escrivans. 

37 El Jutge s' ho escoltava 

per un finestró que hi ha. 
— Calleu, calleu, ardits presos, 
que d' ací ja 'us en trauran. 

41 Ací teniu papé y ploma 

per escriure à qui 'us vulgau. 

Al cap de vint y quatre hores 
ja 'Is hi cbna paper blanch. 



— 257 — 

45 Al cap d' altres vint y quatre 

à la forca 'Is van portant. 

Quan son al peu de la forca 

llur oncle arriba al portal. 
49 Ja 'n pregunta al portaler: 

— ^ Tanta gent allí què hi fan? 

— Allí endogalan y penjan 

tres pobrets estudiants 
53 que 'n seguian els estudis 

per esserne capellans. 

— Calleu, calleu, portaler, 

que 'n soii de la meva sanch. 
57 Descavalca de la mula 

y n' embrida '1 cavall blanch. 

— ^No 'm diriau, portaler, 

per hont hi seria abans? 
6 1 — Preneu la costa solana 

y seguiu ribera avall. 
De tant que '1 cavall corria 

les pedres van foguejant. 
65 Quan es al peu de la forca 

n' han fet lo derrer badall. 

Ja 'n destira de 1' espasa 

y 'Is en trenca los dogals, 
69 Los fa un bes à cada galta: 

« jDeu vos haja perdonat!» 
Se 'n gira al Batlle y al Jutge 

que 'Is havian sentenciat: 

*i7 



— 258 — 

73 — iNo 'm diriau, Jutge y Batlle, 

per qu' heu mort als estudiants? 

— Cavaller, dexaune 'Is morts; 

ja no patexen cap dany; 
"j^j n' eran burladors de nines, 

robadors de camins rals. 

— Mentiu pel coll, los mals jutges, 

mos nebots no'u íoren may. 
8 1 Per llur mort les vostres testes 

penjaran sobre 'Is portals. 

j Ay Deu 1 vila de Tolosa, 

be te 'n veuràs de trebaysl 
85 Aparteus, dones prenyades, ^m 

decanteu vostres infants, "^ 

perquè també hi reberian 

los que no merexen mal. 
89 Ay tu, vila de Tolosa, 

de mi te 'n recordaràs; 

persones, cases y places 

han d' anar à foch y à sanch. 
93 De les testes dels teus homens 

murades se 'n formaran, 

y en la sanch de tes donzelles 

los cavalls hi nadaràn. 



259 — 



A la vila de Tortosa 
n' hi ha tres estodiants 
que 'n segiiexen els estudis 
pera seme capellans; 
5 per esse' advocats ò metges, 

metges ò cirurgians. 
Los estudis qu' ells seguexen 
los seguexen festejant. 
9 Tot lo dia se passejan 

rambla amunt y rambla avall 
y ab les ninetes que troban 
ells hi van conversejant. 

13 Un jorn à les passejades 

tres donzelles han trobat, 
tres donzelletes boniques 
de la flor del diamant. 

17 Tots tres les engalantejan, 

les ne van galantejant; 
ells les ne tiran pedretes, 
pedretes los van tornant. 

2 1 Les pedretes qu' ells ne tiran 

no son pedres de fer mal, 
les pedretes qu' elles toman 
son per encendre la sanch. 

25 Amoretes van y venen, 

ells ja hi allargan les mans... 
— Ab nosaltres, elles diuen, 
be 'us hi haureu de casar. 



26o — -iJ 



29 Ells les ne fan de resposta: 

. — Volem esse' estodiants. 
Les ninetes son traydores, 

al Jutge van à trobar: 
33 — Veniu, veniu, senyor Jutge, 

à agafar tres estodiants. 

— ^Còm agafarlos, senyores, 

si no 'n tenen culpa gran? 
37 — Que 'Is aprenguen y agarroten, 

que ja 'n tenen la bastant. 
Ja 'Is agafan y los lligan 

■y à la presó 'Is van portant... 
41 El petit s' anuja y plora, 

el mitjancer ja no tant, 

el mes gran els ne consola: 

— No ploreu, los meus germans, 
45 • que 'n tenim lo germà à França, 

à la guerra ab don Roldan; 

tan bon punt com ell ho sàpia 

se 'n vindrà per desUiurans; 
49 farà matar lo mal Jutge 

y à tots los seus escrivans. 
Traydor del Jutge V escolta, 

tot axò ne va escoltant: 
23 — No tingau quimera, 'Is presos, 

ja 'us traurem d' ací aviat. 
No trigà r espay d' un' hora 

que 'Is hi 'n portan paper blanch. 
57 No passan vint y quatre hores 

que al suplici 'Is van portant. 

A les dues de la tarde 

à tots tres los van penjant. 
61 A les dues de la tarde 

llur germà ja va arribant. 

Axí qu' es prop de la vila 

s' ouen tabals destemprats. 



— 201 — 

65 ^-^Què hi fa, als portalers demana, 

tanta gent en aquell camp? 

— Es quey penjan y despenjan 

tres jolius estodiants. 
69 — I Ay pobrets d' ells y de mi I 

^pot ser son los meus germans? 

— Per les fayçons de llurs cares 

me 'n apar que 'us son semblants. 
73 — iDesventurat del mal Jutge 

si ^n fossen los meus germans 1 

Digau, digau, portalers, 

^si som à temps à salva'ls? 
7 7 — Per aquella dressereta 

hi arribareu abans; 

mes ay! ja es tart, cavaller, 

encara que aneu volant. 
81 Descavalca '1 cavall negre 

y cavalca '1 cavall blanch; 

se 'n desembeyna 1' espasa 

y pica esperó al cavall; 
85 de tan rebent que 'n anava 

les pedres van flamejant, 

de tant que 1 cavall corria 

les potes li rajan sanch. 
89 Abans d' arribà à les forques 

los tres havian finat. 

Ja n' encontra al senyor Jutge 

que venia de penja'ls. 
93 — i Ay què haveu fet, senyor Jutge, 

dels pobres estodiants? 

— ^Què 'n heu de fer, cavaller? 

no vos eran pas germans. 
97 — Sí per cert, Jutge, mal Jutge, 

tots tres me 'n eran germans. 

— N' han enganyades donzelles, 

tres donzelletes galants. 



— à62 — 

tol — Mentiu, mentiu per la barba, 

nó 'u han fet los meus germans. 
De la vostra sanch, mal Jutge, 
me 'n he de rentar les mans. 

105 Arriba al peu de les forques, 

veu penjats sos tres germans. 
Ab la punta de s' espasa 
ell los talla sos dogals. 

109 Plorant los besa les galtes: 

«jA Deu siau, mos germans, 
si no 'ns hem vist à la terra, 
à la Glòria nos vejaml» 

113 « Ay la vila de Tortosa, 

»n' has d' ésser à foch y à sanch. 
»Jo me 'n torn ara à la guerra 
»à servir à don Roldan^ 

117 »quan tornaré à esta vila 

» vindré ab trenta mil cavalls. 
» Retireu, dones casades, 
»retireu vostres infants^ 

121 »de la sanch de les donzelles 

»los carrers ne brollaran, 
»y de les cames dels homens 
»ne faran petges als banchs. 

125 » i Ay la vila de Tortosa, 

»no t' hagués conegut may, 

»per tres falses donzelletes 

»me 'n han mort mos tres germans 1» 

Mirau si '« causan les nines, 
viirau si '« causan de mals, 
mirau si 'n causan les nines 
de penes y de trebaysï 



I 



XXVII 



LA GENTIL PORQUEROLA 



SA MALA SOGRA 



204 — ■ 



CATALUNYA 



i» 



Anglès,— Ayguafreda (J. M. y A.), 

Baget, — Barcelona, s 

Camprodon (J. M. y A.), — Cardona, — Centelles 

(J. S.), — Corbins (P. A.),- Cubells, 
Hostalrich, 
Llanàs, — Lleyda, 
Molló, — Monclar (P. A.) , — Monistrol de Calders 

(F. C), 
Ribes, — Ripoll, 
Sant Cugat del Vallès, — Sant Feliu Saserra, — 

Sant Hipòlit de Voltregà,— Sant Jaume de Noya, 

— Sant Johan de les Abadesses , — Sant Just 

Desvern (P. A.), — Sant Martí Sarroca (A. V.), 

Solsona, 
Tordera (J. R.), — Torrelameu (P. A.), — Tortellà 

(F. C y A.), 
Vallespir (J. V.) — Vich (J. G. y T.),— Vilallonga. 



BALEARS 

Mallorca. — Bunyola , — Lluchmajor , — Palma 
(T. F.) (J. P.), — Pollença (R. P. y C), — Puig- 
punyent (T. A.), Sencelles, — Sóller. 

Menorca. — Esvissa. — Formentera. 



1 



i 



— 205 



54 



(De Catalunya.) 



€■ 



L Rey per tot lo reyalme 
unes crides n' ha fet fer 
(La viromdondeta) 
en que demana à la guerra 
à comtes y cavallers. 

(La viromdondé.) 
5 iCòm ho farà per anarhi 

el cavaller don Guillem 
si 'n té la dona bonica 
que no la 'n gosa dexer? 
9 Ja r encomana à sa mare, 

ja la hi encomana be : 
— No li faceu fer cap feyna 
qu' ella no la vulga fer, 
13 ni tampoch pastar ni cendre 

ni dur lo pa à cal flequer. 
Feuli filar seda fina 
ò del lli pentinat be. 



— 266 — 

17 Posauli '1 coxí à la falda, 

que de puntes ne sab fer, 

com sab brodar or y plata 

y perles si es menester. 
21 Jo me 'n vaig; als set anys, mare, 

à la fe que tornaré. 
Quan don Guillem va ésser fora 

porquerola la 'n fa ser: 
25 — Dónam els vestits de seda, 

posat aquest de burell; 

pren el fus y la íilosa, 

set fusades n' has de fer, 
29 y encara que aplegues vespre 

un feix de llenya també. 

— Los garrins que 'm feu guardar 

I per hont los aviaré ? 
33 — Als alzinars de la serra 

bons aglans hi sol haver. 
Lendemà à la matinada 

va partir ab sos porcells. 
37 Quan va ésser dins les boscuries 

no feya mes que plorer... 
Acabada la setena, 

ja 'n arriba don Guillem. 
41 N' encontra una pastoreta 

que guarda un ramat d' anyells : 

— Deu te guart, la pastorel•la. 

— Deu lo guart, lo cavaller. 



45 — ^No 'm dirias, pastorella, 

lo bestiar de qui s' es? 
— Del amo d' est bestiar 
set anys fa no se 'n sab res; 

49 partí à la guerra de França, 

y à la guerra mort deu ser. 
No 'm reca la seua mort, 
sinó la seva muller; 

53 la traydora de sa sogra 

porquerola la 'n fa ser. 
— ^No 'm dirias, pastorella, 
dona Maria ahont es? 

57 — Per aquelles serralades 

cada dia hi sol ésser, 
que 'n pastura ella soleta 
prop de doscents porcellets. 

6 1 Ell camina que camina, 

y al esse' à mijan coster 
ja 'n sent à la porquerola 
que apellava als nodricers. 

65 Ell camina que camina 

fins à tant que la vegé 
assegudeta à la soca, 
la soca d' un oliver. 

69 — Deu la guart, la porquerola. 

— Ben arribat, cavaller. 
— ^ No 'm darias, porquerola, 
queucom del berenar teu? 



— 268 — 

73 — La berena que jo porto 

no es menjar de cavallers; 
un vuytener de pa d' ordi 
que d' arestes està ple, 

j^j uns aglans per companatge 

y aygua fresca del torrent. 

Lo cavaller de s' alforja 
una coca n' hi tragué. 

8 1 Porquerola es vergonyosa: 

— Deseula, no la penré. 
— ^No 'm dirias, porquerola, 
quin hostal hi ha proper? 

85 — A casa la meva sogra 

m' apar qu' estariau be. 
— i No 'm dirias, porquerola, 
quina vida hi solen fer? 

89 — Hi ha capons y gaUines 

y coloms al colomer. 
— Anem, anem, porquerola, 
que jo t' hi acompanyaré. 

93 — No puch anà à casa encara, 

tres fusades tinch de fer, 
y, lo pijó, un feix de llenya 
qu' en el bosch encara creix. 

97 — Mentres acabas la tasca 

jo '1 feix de llenya faré. 

Se 'n arrenca de 1' espasa 
y '1 feix de llenya U feu. 



— 269 — 

I OI Ab la fressa de la rama 

n' ha perdut un nodricer. 

jAy de mi si u sab la sogra! 

esta nit en moriré. 
105 — No t' espantis, porquerola, 

que jo ja f ajudaré. 
•« Al anarsen cap à casa 

va al devant lo cavaller, 
109 mentres que la porquerola 

tanca à la cort los porcells. 

— Hostalera, 1' hostalera, 

^ quin sopà avuy trobaré ? 
113 — Tenim capons y gallines 

y pollastres si 'n voleu. 

— Hostalera, 1' hostalera, 

equina vindrà ab mi à soper? 
117 — Quey vinguin les meves filles 

que 'us faran grans compliments. 
Mentres que '1 cavaller sopa 

la porquerola vingué; 
i2i s' atura al cap de 1' escala, 

que no gosa pas entrer. 

— Vina à sopar, porquerola, 

del meu plat te 'n donaré. 
125 — Ja no hi estich avesada 

à menjar ab cavallers; 

dençà que '1 marit es fora 

que à taula no he sopat mes, 



— 270 — 

129 sinó al replà de 1' escala 

com si fos un ca llebrer. 
Lo millor bocí que talla 
per la porquerola n' es. 
^33 —Hostalera, 1' hostalera, 

^quí fa llum al cavaller? 
— No serà cap de mes filles, . 
que jo no 'u comportaré. 
137 ~ Hostalera, la hostalera, 

quina vindrà ab mi à cotxer? 
— Que hi vaja la porquerola 
que avorrida de tots n' es. 
141 — Ay sogra, la meva sogra, - 

d' axò jo me 'n guardaré; 
mes aviat d' una finestra 
dalt abaix me tiraré. 
145 Set anys n' he servada 1' honra 

y altres set la servaré; 
set anys que no jach en llit, 
y anit tampoch hi jaure, 
149 sinó al escon de la cuyna 

com si fos un gat cenré. 

Lo cavaller li 'n fa un signe, 
porquerola 1' entengué; 
153 ja li 'n mostra un reliquiari 

y al Comte reconegué. 
En braços de son marit 
ella en basca n' hi caygué... 



— 271 — 

157 — ^ Què has fet dels vestits de seda 

y les robes que 't vaig fer? 
— Son als bauls de la sogra, 
no 'Is he tornat veure mes. 

i6i — ^Què has fet de tantes de joyes 

que 't vaig dar pel casament? 
— La sogra les té tancades, 
may mes portades les he... 

165 Londemà encara no es dia 

la sogra ja la 'n cridé : 
— Llevat, llevat, porquerola, 
qu' es hora d' anà à engeguer. 
169 — Callau, callau, mala sogra, 

que jo jach ab ma muller; 
quey vajan les vostres filles, 
que à ella no la governeu. 
173 Si no 'm fosseu mare pròpia 

vos ne faria escapcer. 

(La viromdomdeta) 
Com sa mare sentí axò 
morta en terra ja 'n caygué. 
(La viromdomdé.) 



— 272 — 

55 

(De Catalunya.) 

— ^Per què no 'us casau, don Jaume? 

^per què no cercau muller? 

(Tom, tom,filoseta) 

Jo 'us en sabria prou una, 

filla d' un gran cavaller. 

(Flor de taronger.) 
5 Casause ab dona Maria 

que pare y mare no 'n té; 

si petiteta es encara, 

n' es la dona que 'us convé. 
9 El dissapte se 'n parlava, 

el diumenge s' han promès, 

el dilluns feren les noces 

y à casa se la 'n dugué. 
13 Lo dimars ja 'n fan la crida 

, que comtes y cavallers 

han de anarsen à la guerra 

per acompanyarhi al Rey. 
17 Tots los cavallers y comtes 

han de dexar ses mullers. 

^Hont la dexarà don Jaume, 

novençana que la té? 
21 La encomanarà à sa mare 

perquè lay governe be. 

— A Deu siau, mare mia, 

vos encoman ma muller; 
25 teniula en cambra tancada 

perquè me la crieu be; 

no li façau pas fer feynes 

qu' ella no las puga fer; 



— 273 — 

29 no la 'n façau anà à 1' aygua 

ni de mans al pastaner. 

Assegudeta en cadira 

à filar li mostrareu, 
S3 ab la filosa endaurada 

y lo fus d' or y d' argent; 

y si '1 filar no li agrada 

ni la mitja V entreté, 
37 que brode V or y la seda 

com filla de cavaller. 

Si '1 brodar tampoch li agrada 

no li façau fer pas re, 
41 sinó que se 'n vaja à missa 

per encomanarse à Deu. 
Al cap d' un mes qu' era à fora 

començà à dirne la gent 
45 que à la primera batalla 

n' era mort lo cavaller. 

Quan han sabuda la nova 

porqueyrola la 'n fan ser. 
49 — Llevat y pren la filosa, 

ves aviar los porcells. 

— Axò sí, la meva sogra, 

axò sí que no 'u sé fer, 
53 ni es la feyna que d on Jaume 

vol per la sua muller. 

— Apa, cuyta, porqueyrola, 

que ja te 'n ensenyaré. 
5 7 Ara que don Jaume es fora 

faràs lo que 't manaré; 

set fusades cada dia 

y un feix de llenya has de fer; 
6 1 vesten à la coma fosca, 

que s' hi fan bons aglaners. 

— I Ay trista de mi, mesquina! 

ay trista, ^còm ho faré? 

*i8 



— 274 — 

65 per aquells boschs y montanyes 

tota soleta 'm perdré... 
Set anys adins les boscuries 

n' ha pasturat los porcells; 
69 cada dia lo rosari 

passava pel marit seu. 
Una vegada cantava, 

ço que may solia fer; 
73 de bon troç lluny sa veu dolça 

va sentir un cavaller: 

— Camineu, camineu, patges, 

camineu, camineu be, 
77 que 'n sent una veu pels ayres, 

sembla la de ma muller. 

— La veu que sentiu, don Jaume, 

no es la de vostra muller, 
81 n' es la d' una porqueyrola 

que guarda sos Uodriguers. 
Al cap d' una altra estoneta 

sent mes clara aquella veu. 
85 — Arrera, arrera, mos patges, 

sent cantar à ma muller. 

Ell ne pega esperonada 

y ab quatre salts hi va ésser. 
89 — Deu te guart, la porqueyrola. 

— Ben vingut, lo cavaller. 
, — ^Me convidas, porqueyrola, 

à berenar del que tens? 
93 — La meva trista berena 

no es per tan gran cavaller, 

que 'Is aglans y lo pa d' ordi 

n' es tot lo meu aliment. 
97 — Pel cavall serà '1 pa d' ordi, 

de millor te 'n donaré. 

Se 'n arrenca de 1' auforja 

y del pa blanch li ofereix. 



— 275 — 

TO I — Cavaller, se vos estima, 

r avesarmhi no 'm convé. 
— Menja pa blanch, porqueyrola, 
no te 'n mancarà may mes. 

105 ^No 'm dirias, porqueyrola, 

est boscatge de qui s' es? 
— Est boscatge es de don Jaume, 
Deu lo guart aquí ahont es, 

109 partí à la guerra de França 

y may mes n' hem sabut res. 

— ^No 'm dirias, porqueyrola, 
el millor hostal hont es? 

113 — A casa la meva sogra 

hostejan als cavallers... 
— Ja n' es hora, porqueyrola, 
d' anà à embarrar los porcells. 

117 — Per tota altra seria hora, 

mes per mi encara no n' es; 
no mes tinch quatre fusades, 
encara me 'n mancan tres; 

121 tinch à fer un feix de llenya, 

lo que 'm pesa mes que res, 
per fer bullir la perola 
del menjar pels llodriguers. 

125 — Fesne tu les tres fusades, 

jo '1 feix de llenya 't faré. 
Se 'n destira de 1' espasa 
y 'n fa petà un vellaner; 

129 ab lo soroll de les branques 

n' ha esbarat els llodriguers. 

— jAy trista de mi, mesquina! 
^què haveu fet, bon cavaller? 

133 si la sogra se 'n adona 

jo batuda ne seré. 
— No farà tal, porqueyrola, 
que jo ja la 'n guardaré. 



— 276 — 

137 Mentres enfexan la llenya 

han tornat els llodriguers. 
— Ves à tancar, porqueyrola, 
que la fosca ja se 'n ve. 

141 Fins que son prop de la vila 

à la gropa la dugué; 
els patges van al darrera^ 
que 'n menan els llodriguers. 

145 Allí al entrant de la vila 

ella diu al cavaller: 
— Passau devant ò darrera, 
no dem que dir à la gent. 

149 Les cunyades en finestra 

atalayan el carrer; 
diuen à la sua mare : 
— La porqueyrola ja ve. 

153 — Ja 'm sentirà quan arribe, 

mes que may la renyaré. 
— No li digau pas res, mare, 
que acompanya un cavaller. 

157 L' hostesa devalla à obrirli: 

— Ben arribat, cavaller. 
— Hostesa, la bona hostesa, 
^esta nit m' allotjareu? 

161 — Sí per cert, y ab molta d' honra, 

y als vostres companys també. 
— Hostesa, la bona hostesa, 
^quín sopar nos donareu? 

1Ó5 — Vos daré perdius y guatlles 

y capons si es menester. 
— ^ Quina ha de venir, hostesa, 
à sopar al costat meu? 

169 — Que hi sope la meva filla 

si es à gust del cavaller. 
— La que vindrà ab mi à la taula 
ha de vindré al llit també. 



— 277 — 

173 — QuG hi va ja la porqueyrola, 

ma filla la 'n guardaré. 
— Açò no, la meva sogra, 
açò no que no 'u faré. 

177 Set anys que no menjo en taula, 

vuy tampoch m' entaularé 
set anys ha que guardo V honra, 
esta nit no la perdré. 

181 — Vina à sopar, porqueyrola. 

— No pot ser, lo cavaller. 
Lo primer bocí de taula 
per la porqueyrola n' es. 

185 L' hostesa, que se 'n adona, 

el plat dels dits li tragué. 
— Tornauli lo plat, hostesa, 
sinó jo no 'n menjaré. 

189 La sogra y cunyades deyen: 

«Tal bocí ja 1' escanyés.» 
Lo cavaller va respondre : 
«Bon profit li 'n puga fer.» 

193 L' agafa per ses mans blanques 

y al seu costat 1' assegué. 
— ^No me diriau, hostesa, 
dins ma cambra à qui tindré? 

197 — Que hi vaja la porqueyrola, 

que ningú la 'n té per res. 

Per les mans ell 1' ha agafada 
y à la cambra la dugué. 

201 Allí al entrant de la cambra 

un gran crit ella 'n va fer: 
— Cavaller, dexaume estar; 
dexaume estar, cavaller I 

205 que jo r honra de don Jaume 

sencera la guardaré. 
Si 'm tancau, per la finestra 
esta nit m' estimbaré. 



— 278 — 

209 —No t' espantis, porqueyrola, 

tu n' ets la mia muller. 
i No 't recordas de cap signe 
que lo teu marit tingue's? 

213 —Un senyal tenia al muscle 

rodonet com un diner. 
Ell li va ensenyar lo muscle 
y à les hores ho cregué... 

217 Lendemà al matí la sogra 

truca à la porta rebent : 
— Axécat tu, porqueyrola, 
ves à pasturà 'Is porcells. 

221 —Que hi vajan les vostres filles 

com hi ha anat ma muller. 
Si 'm fosseu sogra y no mare 
no se' què 'us faria fer; 

(Tom, tom,filoseta) 

225 moriau à cops de pedra, 

rossegada pels carrers. 

(Flor de taronger,) 



I 



f 



— 279 - 

56 

(De les Balears,) 



El Rey n' ha fetes fer crides, 
(Ay viva V amor I 
que crides n' ha fetes fer 
que viva, viva, 
que à n' els cavallers mes nobles 
à la guerra 'Is ha mester 
que viva la flor 
del taronger.) 
5 — Jo qu^ tench la muller jove 

^à 'n à qui la dexaré? 
La dexaré à ca ma mare 
que me la guardarà be. 
9 — Ma mare, la mia mare, 

jo vos entrech ma muller; 
no li faceu fer cap feyna 
sinó cosir y broyder; 
13 si de valia à cercar aygo 

dauli '1 poal mes lleuger, 
aquell poalet de plata, 
que per ella 1' he fet fer. 
17 — Vetèn, mon fill, à la guerra 

com pertoca à cavaller; 
vetèn, vetèn descansat, 
que molt be la 't gordaré. 
.21 Al cap de les set setmanes 

porquerola la va fer... 
Y del cap de los set anys 
veu venir un cavaller. 



— 28o — 

25 —Deu vos guart, la porquerola. 

— Deu mantenga al cavaller. 
— ^No 'm diriau, porquerola, 
de qui s' es aquest terrer? 
29 —De don Juan del Vilatge, 

Deu lo duga si convé. 
— ^Voldriau dir, porquerola, 
de qui n' es aquest porquer? 

33 —De don Juan del Vilatge, 

jo som la seua muller. 
— ^Voleume dir, porquerola, 
què vos donan per manger? 

37 —Un bocinet de pa d' ordi, 

no tant com n' he de mester. 
— ^Voleume dir, porquerola, 
de quin' aygo vos beveu? 

41 — Als coconets d' aygo tèrbola 

vaig à beure cont tench set. 
— ^Voleume dir, porquerola, 
quina feyna vos fan fer? 

45 — Set fuades tench de tasca 

y un feix de llenya que fer. 
— Aspiau les set fuades, 
jo '1 feix de llenya 'us faré 

49 y à les anques del cavall 

à la casa '1 vos duré. 
Ab la punta de 1' espasa 
el feix de llenya li feu. 

53 — ^Voleume dir, porquerola, 

quin hostal hi ha avinent? 
— A casa la mia sogra 
trobareu tot lo mester. 

57 Quan foren prop del vilatge, 

— Donaume '1 feix, cavaller, 
que per res del mon voldria 
que rallàs de mi la gent. 



p ~ ''' - 

6 1 — Deu vos guart, bona hostalera. 

— Deu mantenga al cavaller. 

— ^No 'm diriau, hostalera, 

quin sopà anit trobaré? 
65 — Tench capons y tench gallines, 

qu' es sopar de cavallers. 

— ^No 'm diriau, hostalera, 

anit ab qui soparé? 
69 — Soparà ab la meua filla, 

aquesta honra li ha de fer. 

— ^Voleume dir, hostalera, 

anit amb à qui jaure? 
,73 — No jaurà ab la meua filla, 

que la 'n guardaré molt be; 

pot jaure ab la porquerola, 

no sé si la hi ginyaré... 
77 Porquerola, porquerola, 

^vols dormí amb el cavallé? 

— Si don Juan vos sentia 

vos ne gordariau be. 
81 Set anys ha que no tench homo, 

anit tampoch ne tendre; 

jaure al replà de 1' escala 

com la cuca y '1 ca llebre, 
S^ esperant que '1 marit venga 

qui 'm volia tant de be. 
L' agafa per la mà blanca 

y à la cambra la dugué. 
89 — Ja que no m' has conegut ^ 

ara jo 'm descubriré: 

jCatalina, Catalina, 

tu n' ets la meua muller! 
93 La porquerola en sos braços 

tan alegre romangué 

que no s' pot dir 1' alegria, 

r alegria que tengué, 



^ _ 282 — 

97 ni r abraç que se donaren 

com à marit y muller. 
— Treute '1 vestit de porquera, 
que jo no '1 veja may mes^ 

10 1 ^ahont son les robes bones 

que tu tenias primer? 
— Vostra mare les m' ha preses, 
vostra germana les té. 

105 — ^Ahont tens, Catalineta, 

la cinta d' or que 't vaig fer? 
— Demanaula à vostra mare 
que per sa filla la té... 

109 — Ala, axequèt, porquerola, 

que 'Is porchs ja van pel carrer; 
axequèt, dona vellaca, 
que dorms amb un foraster. 
113 —Que s' axèch la vostra filla, 

que jo jech amb ma muller; 
si no fosseu mare mia 

(Ay viva V amor! 
de vos faria un cenré 

que viva, viva, 
y la cenra ventaria 
en el puig mes alt que sé. 
^ que viva la fior 

del taronger.) 



XXVIII 



METZINERA 



DESCARADA 



— 284 — 



CATALUNYA 



Alpens, — Arbúcies, 1 

Banyoles,— Barcelona, 1 

Galdetes (J. M. y T.), I 

Folgaroles (J. V.), ^ 

Olot, 

Ripoll, . 

Sagàs, — Sant Cugat del Vallès, — Sant Hilari Sa- 
calm, 
Tordera (J. R.), 
Vich. 



— 285 — 



57 



/7Tl Comte està malalt 
ij^en terres de Valencià; 
(Oydàl 
ja 'n quedarà viudeta) 
malalt y ben malalt, 
no n' exirà d* aquesta. 
(Oydàl 
viudeta 'n quedarà.) 
Estols de cavallers 
sovint le 'n van à veure ; 
no hi van pel Comte, no, 
tampoch per les sirventes; 
no hi son per 1' amor d' ell, 
quey son per la Comtessa 
que n' es jove y galant 
y dona molt presenta. 



— 286 — 

13 Quan le 'n han combregat 

ella à la cambra n' entra 
y iV espona del llit 
li 'n diu a cau d' orella: 

17 — Comte, quan seràs mort, 

cquín marit vols que prenga, 
el del barret burell, 
el de la cota verda, 

21 el del gambeto blau 

que n té tantes d' hisendes, 

ò aquell barbeta ros 

que à mi 'm tira amoretes? 

25 . — Ay mireu, cavallers, 

quina dona es la meva, 
té encara '1 marit viu 
y un altre ja se 'n cerca. 

29 Calla, calla, muller, 

déxam sortir d' aquesta, 
I quin abraç te 'n faré 
quan posi 'Is peus à terra! 

33 Agafaré un boscall 

ò '1 cap de la corretja, 
y à colps t' he de trencar 
la biga de 1' esquena. 

37 — i^ què 'n faràs de mi 

quan tu m' hauràs malmesa? 
— Et tiraré à 'n el pou 
ò al clot de la riera. 



— 287 — 

41 — Calla, calla, marit, 

no tingues tal quimera, 
sort que no n' exiràs, 
no n' exiras d' aquesta. 

45 N' has pres un parell d' ous 

cuyts à la gironesca; 
n' has pres un brou de pa 
ab les pólvores verdes. 

49 Metzines tens al cos, 

no arribaràs al vespre. 
Esta nit, si à Deu plau, 
ja 'n quedaré viudeta. 

53 Ne cridaré als parents 

que vengan al enterro, 
Frares y capellans 
te duran a 1' església, 
amortallat de blanch, 
la cara descuberta, 
cascü ab un ciri groch, 
sinó ab una candela. 
Jo t' hi acompanyaré 
vestideta de negre; 
abrigada ab manteu 
y 'Is ulls baxos à terra. 
Comtes y cavallers 
diran axí que 'm vejan: 
«Ay la viuda galant, 
ay la galant viudeta. » 



— 288 — 

6g Jo n' ajupiré '1 cap, 

la cara ben alegre, 
per sota del manteu 
faré la rialleta. 
73 Al cap d' un dia ò dos 

jo ja 'n seré promesa, 
fOydà! 
ja 'n quedarà viudeta) 
y al cap d' un mes ò dos 
ja m' hauran casadeta. 
(Oydàl 
viudeta 'n quedarà.) 



XXIX 
LA PRINCESA ROSAFLORIDA 

Y 

MONTESSINOS 



19 



290 — 



CATALUNYA 



Campdevànol, 

Dosquers (J. R. y B.), 

Ripoll, 

Sagàs, — Sant Hilari Sacalm. 



— 291 



58 



H 



B tant de temps de jugar 
ni guanyava ni perdia, 
si n' ha guanyat un castell 
també ha perdut una vila. 
5 Castell com el que ha guanyat 

altre no se 'n trobaria 
ni à Castella ni à Aragó, 
à França ni à Llombardia. 
9 En el pati del castell 

brolla una font d' aygua viva; 
dalt les cambres del castell 
si se 'n hi ombreja una nina, 
13 una princesa gentil 

que se 'n diu Rosaflorida; 
ab la mata del cabell 
- cubreix tota la font viva. 



— 292 — 

1/ Dotze comtes la 'n festejan, 

tots dotze de gran valia, 
tots dotze r han demanada, 
tots dotze be la 'n servian, 

21 mes ella està enamorada, 

enamorada de vista, 
d' aquell valent cavaller 
el comte de Montessinos. 

25 Los intents qu' ella portava 

ningú no los hi sabia 
sinó es un seu escuder 
que ha set anys que la 'n servia. 

29 — Escuder, bon escuder, 

escuder meu, ^no 'm dirias 
si '1 qui mor de mal d' amor 
la sua ànima perdria? 

33 — No la perdria, senyora, 

lo cel abans guanyaria. 
— Si la glòria no es perduda 
faças la glòria complida. 

37 Escuder, bon escuder, 

quanta de mercè 'm farias 
si 'm portasses esta carta 
al qui lo meu cor estima. 

41 Li diràs que 'm vinga à veure 

aquesta Pasqua florida, 
que jo li *n pagaré 'Is passos 
tot lo millor que sabria. 



— 293 — 

45 Per cada peu de xivall 

cent escuts li 'n donaria, 
y à la sella del xivall 
mil planxes d' or hi hauria. 

49 Si d' açò no se contenta 

altres coses li daria: \ 

li vestiré los seus patges 
de seda, or y plata fina. 

53 Si d' açò no se aconorta 

mes encara li daria: 
li 'n donaré tres galeres 
que per ell s' esmerçarian; 

57 totes tres ja estan pagades 

per un any y per un dia. 
Li 'n donaré dos castells 
que tinch vora de marina; 

6 1 à cada cap de castell 

cent soldats hi trobaria 
que també n' estan pagats 
per un any y per un dia. 

65 Si d' açò no 's contentes 

jo matexa m* hi daria; 
li daria ma persona, 
la mes bella que al mon sia. 

69 La mes bella nou som pas, 

queu es la meva cosina, 
una cosina germana, 
mal foch que 1' hagués brusida. 



» 



— 294 — 
73 Jo la guany en gentilesa, 

ella 'm guanya en galania; 

jo so r estrella de 1' auba, J 

ella es el sol de mitgdia... | 

TJ Jo la tinch de fer matar 

anch à mi 'm coste la vida!... 

Esperava al cavaller 
dia de Pasqua florida, 
8i y '1 dissapte à mitja nit 

la mataren d' adormida... 

Matinada de la Pasqua 

el cavaller hi arriba. 
85 — ^Hont es, hont es la Princesa, 

la que '1 meu cor tant estima? 

— El Rey moro 1' ha robada, 

la 'n ha duyta à Moreria. 
89 Ja se 'n desbeyna la espasa, 

t,ot lo castell resseguia; 

SI la 'n ha trobada morta 

al detràs d' unes cortines. 
93 Li 'n passa la mà à la cara : 

— jAy adéu, Rosafloridal 

si jo sabés qui t' ha morta . 

de mi se 'n recordaria! 



XXX 



LA FILLA DEL MARXANT 



— 296 — 



CATALUNYA 



Ager, 

Baget, — Barcelona (G. B.) (G. F.) (P. P.), 

Camprodon (J. M. y A.), — Caralps, 

Hostalrich, 

La Ametlla, — La Seu d' Urgell (Gr. A.), 

Manresa, — Molló, 

Oliana, — Olot, 

Puigcerdà, 

Reus, 

Sant Hilari Sacalm , — Sant Johan les Abadesses. 

— Sarroca de Bellera, 
Tordera (J. R.),— Tossa, 
Vich (F. G. y T.). 



BALEARS 



Palma (G. R. y R.). 



— 297 — 



59 



L•A filla del marxant 
diuen qu' es la mes bella; 
no es la mes bella, no, 
que altres n' hi ha sens ella. 
La virondon ! 
La virondon quina donzella I 
La virondon I 
Quan ella va à sarau 
se posa boniqueta, 
lo faldellí vermell 
enrivetat de negre. 
La 'n trau en à ballar 
à la dança primera, 
y '1 seu galant li diu : 
— Amor, vos sou prenyela. 



I 



— 298 — 

13 — ^-En què m' ho conexeu? 

— Be es prou de bon conèxer; 
la cintura vos creix 

y '1 devantal s' axeca, m 

17 lo faldellí vermell | 

d' un pam nous toca à terra. 
^Voleu venir, amor, 
sereu desUiuradeta? 
21 Allí en els prats del Rey 

hi ha una fontanella, 
tota nina que hi beu 
de rosa 's fa poncella. 
25 — Anemhi, don Joan, 

que jo hi voldria beure. 

Quan foren à la font, 
la font axuta n' era; 
29 de sentiment que 'n té 

r infant li cau à terra. 
— Culliuho, don Joan, 
tireuho à la ribera. 
33 — La bella, nou faré, 

que no son coses meves. 

L' agafa d' un bracet, 
le 'n tira à la ribera. 
37 Quan le 'n hagut tirat 

r aygua torna vermella. 
— Ay la bella, ^qu' heu fet? 
j sereu castigadetal 



— 299 ~ 
Los pescadors del Rey 
son mes avall que pescan; 
ja 'n trauen un infant 
bonich com una estrella, 
de tan bonich que 'n es 
lo portan à la Reyna. 
Les guardes ho han vist, 
r han feta presonera. 
A la presó del Rey 
lligada està ab cadenes; 
set anys hi té d' estar 
sens veure cel ni terra... 

Al cap de los set anys 
ja 'n obren una rexa, 
derrera del rexat 
la dama 's fa en finestra. 
— i Quan hi podré tornar 
jayl à la meva terral... 

La veu un passejant 
qu* està enamorat d' ella. 
— Dexaume, carceller, 
parlà' à la presonera. 
— Torneu demà al matí, 
qu' exirà à la carrera... 

A lendemà al matí 
la 'n trauen ab bandera, 
la creu hi va al devant, 
lo butxí va al derrera, 



— 300 — 

69 dos frares al costat 

cantant el Miserere; 
sa mare la segueix 
feta una Magdalena. 

Tl Quan va passar devant, 

devant de casa seva, 
ja n arrenca un gran crit: 
— iVàlgam Deu, mare mçya, 

77 si m' haguesseu casat 

al cap de la quinzena 
no hauria jo caygut 
en aquesta baxesal 

La virondonï 

La virondon quina donzella! 

La virondon i 



I 



i 



30I — 



60 



La filla del marxant 
diuen que n' es tan bella, 
no n' es tan bella, no, 
com la gent la pondera. 
I La virondom 
fC era donzella, 
la virondom 
y ara nou som! 

S' ha cercat aymador 
à la faysó novella, 
n' ha donat les amors 
al peu d' una olivera. 
Ningú del mon nou sab, 
sos pares ni s' ho pensan, 
nou sab sinó un garçó, 
Joan Petit Monfreyre. 

Ella se 'n va à sarau 
diada de les Vèrgens, 
porta faldilló blanch, 
mitgetes d' or y seda. 
Si r han treta à ballar 
à la dança primera. 
Lo ballador li diu, 
lo ballador li deya, 
lo ballador li diu: 
— Nina, no sou sencera. 
— ^Còm ho conexeu vos? 
^còm ho podeu conèxer? 



— '302 — 

25 — Be es prou conexedor, 

be fa de bon conèxer, 
posau els peus mes plans, 
ja no dançau lleugera, 

29 les pometes del pit 

de ^n Kora en hora 'us crexen, 
el cinturó nous clou 
y '1 faldilló 'us curteja. 

33 i Què 'm donariau vos 

per tornà à sa manera? 
— Galant, si 's feya açò 
vos vestiré de seda, 

37 vos compraré un barret 

ab plomes à 1' aurella, 
vos donaré un cavall 
guarnit à la francesa, 

41 un cavall blanch, valent 

que 'n volarà la terra, 
pagantvos tot 1' ormeig 
per anar à la guerra. 

45 — Veniu, Elianor, 

ja 'n quedareu primeta. 

A dintre 1' hort del Rey 

n' hi ha una font molt fresca, 

49 tota nina quey beu 

de prenys toma donzella. 
— Anémonhi, galant, 
anémonhi ara à beure. 

53 Axí qu' es à la font 

ja 'n beu de 1' aygua fresca. 
Se gira açà y allà 
guaytant si algú la veya. 

57 Sota d' un taronger 

se 'n ha deslliurada ella. 
— Jove, aplegau açò, 
llançauho à la riera. 



— 303 — 

— Deu me 'n guart, Lianor, 
culliuho vos matexa. 

Ella de terra '1 cull, 
lo tira à la riera. 
D' aquell pecat tan gran 
r aygua baxa vermella. 
— ^Qu' heu fet, Elianor? 
jay qu' heu fet, mesquinetal 

Pensant que ningú ho veu, 
el senyor Rey ho veya, 
que ab altres cavallers 
venia de cacera. 
— Prou que la pagarà 
la sua malifeta, 
cremada mereix ser 
y ventada la cenra. 
Pujaula à 'n el castell 
à la presó feresta, 
en set anys no ha d' exir 
en forat ni en finestra. 

Al cap de los set anys 
n' obren la finestrella, 
veu venir un baylet 
qu' es de les seves terres: 
— Baylet, lo bon baylet, 
^què passa en nostra terra? 
— Dençà que vos no hi sou 
se 'n ha alçada gran guerra, 
los vaxells van per mar 
ab banderes vermelles, 
ab banderes de sanch 
per aufegar la terra. 
— No hi tornaré pas mes 
jay I à la meva terral 
Prest me veuran baxar 
aquí baix à la riera, 



— 304 — 

97 un Sancrist à les mans 

y ab lo butxí darrera. 

Lo fill del Rey ho sab, 
la 'n vol anar à veure. 
loi — Ja la 'n veureu demà 

passant per la carrera, 
vestideta de blanch, 
resant el Miserere... 

105 Les nines del seu temps 

se 'n van corrents à vèurela. 

— jAy nines de Lyó, 
de mi preneu exemple I 

109 Mares, no dexeu may 

les filles que festejan... 

Quan baix de la forca es 
ella 'n demana beure. 
113 Lo batlle y lo veguer 

n' omplen una escudella: 

— Beveu, Elianor, 
aquesta es la darrera. 

iLa virondom 
fC era donzella, 
la virondom 
y ara nou som! 



f 



XXXI 



LO COMTE CLAROS DE MONTALVA 



L' INFANTA CLARANINA 



— 3o6 — 



BALEARS 



Esvissa. — Santa Eulària. — Formentera. 



3°? — 



61 



miTjA nit era y passava, 
els galls ja havian cantat, 
Comte Claros no dormia 
ni podia reposar; 
r amor que té à Claranina 
no '1 dexava sossegar. 
Passejantse per la cambra 
esperà que clarejàs 
y axí que trencava '1 dia 
va cridar los seus criats : 
— Treys me los vestits mellors, 
treys me lo mellor calçat. 
Li duen calces de seda, 
çabates d' un cordovà, 
y lo gipó de setí 
tot forrat de tafetà. 



— 3o8 — 

17 També promptament los mana 

que li ormetgen lo cavall. 

Lo cavall que li ensellaren 

be valia una ciutat; 
21 duya trescents cascavells 

de part à part del pitrall; 

n* hi havia cent de plata, 

altres cent com un coral 
25 y 'Is altres cent eran d' or 

per mes el sò concordar. 
Ja se 'n va lo Comte Clares 

cap à 'n el palau reyal 
29 à cercar la Claranina, 

que Deu la vulla guardar. 
L' ha trobada que baxava 

per anar à passejar, 
33 gonella de seda verda 

y 'Is tapinets platetjats... 



— A burlarvos de les dames 
jau teniu acostumat. 

37 — Avesat estich, Senyora, 

amb els moros pelear; 
per tenirvos tota sola 
una estona al meu manar, 

41 pelearia ab cent moros 

y 'Is havia de matar. 



— 309 — 

— Si axò es veritat, lo Comte, 
men aniré à pendre un bany, 

45 y com surta de banyarme 

estaré à vostron manar. 
— ^Ja sabeu vos, Claranina, 
que som caçador reyal; 

49 caça qu' està à punt de pendre 

no la deix escapolar. 
L' agafa per la mà blanca 
y no lay vol amollar. 

53 Comte Claros y V Infanta 

se 'n van à 1' orta reyal, 
debaix d' una llimonera 
al mitg d' un tarongerar; 

57 r un hi va estendre la capa, 

r altra hi estengué '1 brial... 



Un caçador en mal'hora, 
en mal'hora va passar. 

6 1 — Caçador, bon caçador, 

axí Deu te guart de mal 
y te dó mellor ventura 
de la que vas à cercar; 

65 de lo que ara 'Is teus uys veuen 

à ningú n' has de parlar. 
Vaig à donarte cent dobles 
que dins la percinta guart; 



— 3IO — 

6g te donaré per esposa 

a ma germana carnal, 
que te durà per adot 
la vila de Montalvà, 
73 y r Infanta de part seua 

molt mes te podrà donar. 
Lo caçador sens ventura 
res d' axò volgué escoltar, 
jj perquè diu qu' estes noticies 

à 'n el Rey deuen anar. 
— Me 'n vaig à dirho à 'n el Rey 
qu' ell molt mes me donarà. 
8 1 Ja se 'n va à cal senyor Rey, 

d' arrambada l^y comptà. 
— Bon dia tenga '1 bon Rey, 
que Deu lo vulga guardar. 
85 Esta corona que porta 

ja se la pot arrancar, 
que no li cal dur corona 
ni 'Is esperons d' or calçar, 
89 ni conversar amb la Reyna 

si axò volgués comportar. 
Allà té la seua Infanta 
à r orta de sa Reyal 
93 debaix d' una llimonera, 

al mitg del tarongerar, 
folgant amb el comte Claros 
que burlant se d' ella està. 



- 311 — 
97 Unes noves tan pesades 

a 'n els Reys no 's poden dar... 
— Vaja el caçadó à la forca, 
vuy mateix V han de penjar. 
lOi Anau me à cercar el Comte, 

qu' en lloch se puga amagar; 
duys lo à cavall d' una mula, 
que amb mes afronta anirà, 
105 y pel coll una cadena 

que al manco pes un quintà; 
tancau lo dalt de la torre 
ab grillons de cama y mà, 
109 y quan tancareu la porta 

veniu à dur me les claus. 

Les claus d' aquella presó 
el Rey les vol manejar, 
113 que no siga amb orde seua 

à ningú hi dexa pujar. 
Un patge que '1 Rey tenia 
les hi gosa demanar: 
117 — Dexau me anà à veure al Comte 

per sebre lo que allí fa, 
ara que ja està en capella 
à punt de dur lo à penjar... 
121 — Per r amor d' una donzella 

mirau, Comte, com estau. 
— Si jo tenia mes vides 
be les hi voldria dar. 



— 312 — 
125 Ves me, patge, lo bon patge, 

ahont Claranina està, 

axí Deu te dó ventura 

quan 1' hora te arribarà. 
129 Digali tu de part meua 

que jo à ella m* encomàn; 

que ja 'm tenen en capella 

amb sentencia de penjar; 
133 davant me 1' han publicada 

y '1 bon Rey firmada 1' ha; 

si al morir jo la puch veure 

moriré sense penar. 
137 El patge com sent axò 

ell ja es partit com un llamp; 

ell no va anar per V escala, 

per sa finestra *s tirà. 
141 El patge arriba à la cambra 

ahont Claranina està. 

— ^Quines noves me dus, patge, 

que no me les gosas dar? 
145 — Les noves que duch, Senyora, 

no les hi voldria dar. 

D' aquí un hora '1 Comte Claros 

en les forques ventarà. 
149 Si no se 'n hi va totduna 

ja no '1 podrà defensar; 

diu que si 'Is seus uys la veuen 

morirà sense penar. 



— 313 — 

L' Infanta 's cala un mantell, 
el primer que va trobar. 
— Comteses y dames riques, 
veniu men à acompanyar. 

Com varen essè à la plaça 
hont r Ravian de penjar, 
ja hi troban molta gent d' armes 
que no les dexan passar. 
— Apartau mos cavallers, 
à mi dexau me passar; 
dexau passar à l' Infanta, 
que no es hora de tardar, 
sinó 'Is uns van à galeres 
y 'Is altres faré penjar. 

La veren tan rigorosa, 
tots la dexaren passar. 
Arriba als peus de la forca 
y al Comte va fé amollar. 
Com tocà de peus en terra 
el Comte se va smayar. 
— Nous hi cal esmayar, Comte, 
Comte, nous cal esmayar, 
en que jo la vida perda 
la vostra se salvarà. 
Si s' es mester moure guerra 
à mon pare, se mourà, 
que à mi no 'm manca gent d'armes 
ni diners pera pagar... 



— 314 — 
l8i Al Rey envian un propi 

per dir ]i lo que ha passat, 
que r Infanta hi es anada 
y al Comte ha fet amollar... 

185 — Poch m' agrada, Claranina, 

poch m' agrada 1 teu obrar, 
que lo que '1^ Rey sentencia 
tu ho vengués à capgirar. 

189 — Que me castich, Rey mon pare, 

à mi ja 'm pot castigar, 
mes à 'n el meu aymador 
no me 1' ha de maltractar. 

193 — i Per vida de ma corona 1 

que mes alt no puch votar, 
si jo tengués hereter 
per lo meu Regne heretar, 

197 en que sigues filla meua 

t' havia de fer cremar... 

Mitja nit era passada, 
los galls anavan cantant. 



XXXII 
LO DESLLIURAMENT DE L'INFANTA 



QUE 



ESTAVA ENCARCERADA 



3i6 



CATALUNYA 



Anglès, — Arbúcies, 

Bagà, — Baget, — Berga, — Bruguera , 

Caldes de Montbuy, — Camprodon, 

Gombreny, 

Manresa, 

Olot, 

Ripoll, , 

Santa Coloma de Farnés, — Sant Hilari Sacalm, 

Sant Johan Despí, 
Torelló (M. V. A.), — Tortellà (F. C. y A.). 



BALEARS 



Pollença (R.P.yC). 



— 317 



62 



K 



LLÍ en el palau del Rey 
si n' hi ha una font molt clara, 
totes les nines quey beuen, 
totes hi cauen malaltes. 
5 La filla del senyor Rey, 

bonica con una plata, 
també de 1' aygua ha begut 
n' ha quedada reinflada... 
9 Un dia per ses fortunes 

son pare se la mirava. 
— ^De què 'm mira, pare Rey, 
de què 'm mira, Rey mon pare? 
1 3 — T' estich mirant, filla meua, 

per saber si estàs malalta; 
les colors tan sanitoses 
que tenias veig mudades. 



~ 318 - 

17 Les faldilles te son curtes, 

la cintura ja no 't basta, 
I què malament dus la roba ! 
Iper què vas tan mal cossada? 

21 El sastre que 't fa 'Is vestits 

mereix una punyalada; 
qualsevol que 't veja axí 
se creurà qu' estàs prenyada. 

25 — No diga axò, pare Rey, 

les aygues m' han reinflada; 
lo que tinch es mal de melsa, 
un mal de melsa que 'm mata. 

29 — Si es mal de melsa, ma filla, 

promptament seràs curada. 
Vengan metges y barbers 
per curar la meua Infanta. 

33 Al punt de la mitja nit, 

per ser hora retirada, 
al punt de la mitja nit 
els metges pujan 1' escala. 

37 — Deu lo guart al senyor Rey 

y també à tot son reyalme; 
aquí 'ns té à son manament 
per vesitar à l' Infanta. 

4 1 Els uns H prenen els polsos, 

altres li miran les aygues, 
y lo mes vellet de tots, 
que U tremola la barba, 



— 319 — 

45 la niira de fit à fit, 

sembla que li guayta 1' ànima. 
Com prou T han mirada à 'n ella, 
sense dirne cap paraula, 

49 tots se miran ells ab ells 

y 'n fan la mitja rialla: 
— Quan haja passat lo temps 
d' aquest mal serà curada. 

53 Tots son d' un mateix parer, 

que l' Infanta està prenyada, 
prenyadeta de set mesos, 
à 'n els vuyt no hi es entrada. 

57 — Mes per no enujar al Rey 

U direm qu' està malalta 
y que convé pel seu mal 
que 'n estiga retirada. 

6 1 — {Mentiu pel coll, los barbers, 

mentiu, vos dich à les barbes I 

El senyor Rey, sospitós, 
à la porta ho escoltava, 

65 se 'n hi entra tot felló 

y li venta bufetada : 
— Malehida n' es la filla 

^ que deshonra lo seu pare. 

69 Promptament mana als criats 

que se 'n vagen à tancaria : 
— Tancaula als sols de la torre, 
de les torres la mes alta; 



— 320 — 

73 aygua fins à la cintura 

perquè 's pudresca dins 1' aygua, 
y de cintura en amunt 
que 'n estiga encadenada. 
^^ Que no veja sol ni lluna 

lo temps qu' estarà tancada, 
mentres se fa la sentencia 
de brusirla al mitg de plaça. 
8 1 De la cintura en amunt 

de ferros 1' han carregada, 
de la cintura en avall 
la cubrexen d' aygua clara... 
85 Com té escrita la sentencia 

ja es permès de vesitarla. 
Cavallers la 'n van à veure, 
cavallers y nobles dames. 
89 També se 'n hi van les monges, 

les monges de Santa Clara. 
— Ay monges, les bones monges, 
^quines noves corren ara? 
93 — Infanta, penseu en Deu, 

penseu en Deu, no en cap altre; 
diuen que d' ací à tres dies 
haureu de morir cremada. 
97 — A mi no 'm reca 1 morir 

ni tampoch d' ésser cremada, 
me reca la criatura 
qu' es filla de tan bon pare, 



— 321 — 

loi Si tengués paper y ploma 

jo n' escriuria una carta, 
que r anessen à portar 
à 'n el castell de don Carles. 

105 Les monges son piadoses, 

paper y ploma li davan : 
— Paper y ploma tenim, 
de tinta no n' hem portada. 

109 Ab sanch de les sues venes 

ella n' escriu una carta. 
Quan la carta va ésser feta 
no saben per qui enviaria. 

^^3 — íQ^í tingués un bon correu 

que anés volant à entregarla 
y una anada de tres dies 
la fes en una jornada I 

1 1 7 Mentre està dient axò 

un petit vaylet entrava, 
vol ésser patge del Rey 
y fa tot lo que li manan. 

1 2 1 — Jo lay portaré, Senyora, 

jo lay portaré la carta. 
— No la mostres à ningú, 
à ses mans has d' entregarla. 

125 Ja ha trobat un bon cavall, 

ja r ensella y 1' embridava. 
Venta esperons al cavall, 
que la terra tremolava; 

*2I 



— 322 — 

129 com passava pels carrers 

les pedres ne foguejaven. 
El camí, llarch de tres dies, 
r ha fet en una jornada. 

133 Axí que arriba al castell 

va à trobar al Comte Carles. 

— Comte, Deu lo guart molts anys; 

veja, veja aquesta carta. 

137 — ^Quines noves de la terra, 

quines noves dus, bon patge? 
— De la terra bones noves, 
mes de 1' Infanta no gayre. 

141 Quan va veure '1 sobrescrit 

se 'n hi escapa una rialla; 
mentres la carta llegia 
les colors ne trasmudava. 

145 Quan ha acabat de llegiria 

don Carles va caure en basca. 
— ^No 's desmaye, senyor Comte, 
no té de que desmayarse; 

149 encara '1 foch no està encès 

que ha de cremar à l' Infanta. 
— Que la cremen ò 1' enforquen, 
ella no es pas ma germana. 

153 Bon patge, noy puch respondre, 

tinch la mare tan malalta 
que n' està en els ulls de Deu 
confessada y combregada. 



— 323 — 
— Jo 'n renech del cavaller 
que no esmena '1 mal que causa. 
Sa mare, del llit estant, 
va respondre estes paraules : 
— Jo 'n renech de les donzelles 
que no saben defensarse; 
mes veshi, veshi, fill meu, 
que qui trenca 'I vidre '1 paga... 

El patge ix per un portal, 
don Carles surt per un altre. 
Vol anarse à consellar 
còm podrà salvar 1' Infanta; 
y se 'n va à veure una vella, 
una velleta arrugada. 
Lo consell qu' ella li dona, 
que se 'n vestesca de frare - 
y que se 'n vaja al palau 
escuses de confessaria. 
Promptament pren la drecera 
per anà al convent dels frares 
mentre 'Is dos cavalls millors 
ha manat que U ensellassen. 
— Deu lo guart, pare Prior, 
vinch perquè m dexe dos hàbits. 
— Els hàbits li jaquiré 
y tot quant al convent hi hage; 
^mes no me diria. Comte, 
què n vol fer d' aquestos hàbits? 



— 324 — 

1 85 — Son per entrar al palau, 

vaig à deslliurar l' Infanta. 
— Vage, vage, en nom de Deu, 
qu' estan à punt de cremaria. 

1 89 Aquí té 'Is hàbits que vulla 

y alguns frares per companya; 
si se 'n hi anés tot sol 
no creurian que fos frare. 

193 La un hàbit ell se '1 posa, 

r altre '1 guarda per l' Infanta 
y ab un frare per company 
dret al palau se 'n anavan. 

197 Los seus cavalls no corrian, 

no corrian, que volavan; 
de tan de pressa que corren 
la brumera 'Is sanguejava. 

201 Allí al entrant de la vila 

ja 'n demanan de 1' Infanta; 
els uns diuen que 1' han morta, 
altres diuen que no encara. 

205 Per tot arreu sonan trompes 

y timbales descordades. 
Davant el palau del Rey 
hi ha un rodal de gent d' armes; 

209 al bell mitg de aquell rodal 

una brasera abrandada 
y al entorn de la foguera 
hi seuen mes de cent dames. 



— 325 — 
213 A r entrada del palau 

troban portalers y guardes. 

— Deu vos guart, los portalers. 

— Ben arribats, los bons frares. 
2 1 7 Quan son à dins del palau 

lo senyor Rey encontravan. 

— Deu lo guart, lo senyor Rey, 

ab son ceptre y ab s' espasa. 
221 — Benvinguts siau, germans, 

^què veniu à cercar ara? 

— Un remey si 's trobaria 

perquè perdonés l' Infanta. 
225 — No pot ser, no, bons frarets, 

no puch fer lo que 'm demanan. 

— Senyor Rey, ^me don llicencia 

per anar à confessaria? 
229 — Ara ja 'n es massa tart, 

r Infanta s' es confessada. 

— Déxmela anà à confessar 

per la darrera vegada; 
233 r he confessada set anys, 

be la puch confessar ara. 

Si ara ab mi no se confessa 

pot ser siga condemnada. 
237 — Cuyteu, donchs, lo bon fraret, 

que la vida se li acaba, 

s' espera molta de gent 

y la foguera ja branda. 



— 326 ^ 

241 Per la llicencia del Rey 

r han entrada à un' altra cambra. 

— Deu la guart, l 'Infanta Iselda. 

— Y à vos d' una tal desgracia. 
245 — Ací vinch de part de Deu, 

ací vinch per confessaria; 

diga la confessió 

com sol dir altres vegades. 
249 En el sisè manament 

don Carles ja li demana: 

-^^Me dirà, la penitenta, 

ab quants homens caygué 'n falta? 
253 — No he pecat sinó ab un 

que 'n es el Comte don Carles. 

— Infanta, ^'1 conexeria 

si ara ací se presentava? 
257 — ^-Còm r havia de conèxer 

si tinch la vista entelada? 
El fillet que duya al ventre 
^ ' se sentia com plorava. 
201 — Infanta, ^la mort U reca? 

— La mort no me reca gayre, 

me reca la criatura 

qu' es filla de tan bon pare. 
265 — Si axò es veritat. Senyora, 

del foch serà deslliurada; 

me darà per penitencia 

à la boca una besada. 



I 
I 



— 327 — 

269 — Fugim, frare, del davant, 

fora frare, fora frare, 
boca que '1 Comte besà 
cap mes home pot besaria. 

273 Ab r estreta que li dona 

ja ha conegut qu' es don Carles. 
— jAy don Carles de ma vida! 
jay Carles de la meva animal 

277 — Axécat, Infanta Iselda, 

axécat, desventurada; 
llevat la roba que portas 
y vestexte ab aquest hàbit. 

281 Per venir me posí 1' un, 

per fugir posat tu 1' altre; 
partirem cap al castell, 
cap al castell de muntanya, 

285 ahont seràs ben rebuda 

de mos germans y mos pares. 
— Anem, anem, lo bon Comte, 
pel camí ja fossem ara. 

289 — Com passes devant del Rey 

saluda* baxant la cara, 
mes si te pregunta res 
no responguis cap paraula. 

293 — No li faré acatament 

perquè voUa cremarme. 
— D' acatament n' has de fer 
solament perquè es ton pare. 



- 328 - 

297 Com passa devant del Rey 

r Infanta baxa la cara. 
— ^Quí es aquell bon fraret 
que fa acatament y calla? 
301 — Un pobre noviciet 

que no ha professat encara; 
el Prior li té manat 
que no diga cap paraula. 
305 Se admiran los portalers 

de que surtan tants de frares, 
y mes tart la gent ne diu : 
^•Què se 'n es fet de l' Infanta? 
309 i Qui pot havèrsela enduyta 

sinó '1 traydor de Don Carles ? 

Quan son fora del palau 
fa pujà à cavall l' Infanta. 
313 — No t' assuste la foguera, 

ara ja no ha de assustarte, 
que '1 primer que à mi s' acoste 
r atra vessaré ab ma espasa... 
3^7 Al arribar al castell 

Dona Iselda deslliurava; 
n' ha parit un bell infant, 
un infant com una plata. 
321 Envian à dir al Rey 

si volia ésser compare. 

Quan el Rey ho ha sabut 
ab gran festa ho celebrava. 



XXXIII 
LA DESPOSADA AB UN MORT 

QUI 'l 
GUARDA SET ANYS 



— 330 — 



CATALUNYA 



Amer, 

Dosquers (J. R. y B.), 

Gerri,^ 

Llanàs, 

Olot, 

Puigcerdà (F. M.), 

Ripoll, 

Sant Feliu de Codines (I. P.),— Sant Feliu Saserra, 

— Sant Johan Despí, 
Taull, 
Yich. 



-- 331 



63 



FESTES de Pasqua florida, 
festes de Pasqua granada, 
com mes grossa n' es la festa 
n' estich mes desconsolada. 
Per ésser filla de Rey 
be som prou desgraciada, 
del primer festejador 
vaig quedarne enamorada. 
Qualque nit venia a veurem, 
d' amagat ací pujava 
y una nit tot festejant 
lo meu aymador finava. 
A una cambra lo tanquí 
hont no entras persona nada; 
set anys le 'n he tingut mort 
guardat à dintre una caxa. 



— 332 — 

1 7 Cada dia dematí, 

cada dia '1 visitava 

y com si encara fos viu 

tot quant feya li comptava. 
21 Ab vinblanch y aygua de roses 

jo li rentava la cara, 

y ab flors fresques cada dia, 

cada dia jo '1 tapava. 
25 Totes les festes del any 

la roba li som mudada, 

pentinantli los cabells 

y renovantli les gales. 
29 Quan ve '1 dia del armeig 

ò qualque guerra soptada, 

com à valent cavaller li 

jo les armes li posava; > 

33 a la cinta '1 punyal d' or, 

en el braç 1' escut de plata, 

y r espasa en el costat ^. 

à punt d' entrar en batalla. m 

37 Un dia per mes fortunes J 

viu que tot se desnuava, * 

desnossantse tots els óssos 

de ses carns un temps tan blanques. 4 
41 Ses mans saltaren dels braços 

y à les meves mans quedaren. 

En tocarlo se 'n va en pols, 

pols fina que se 'n du 1' ayre. 



~ 333 — 

45 jAy què faré, mesquineta, 

per soterrar est calabre? 
Siu dich à mon pare '1 Rey, 
es home pera matarme. 

49 Si la meua mare ho sab 

sempre mes viurà ab gran ànsia 
y sempre dirà de mi: 
I ay filla desgraciada ! 

53 Siu dich à 'n els meus germans, 

me tindran per deshonrada 
y devant les germanetes 
aniran à bescantarme. 

57 Si se 'n adona '1 Veguer 

es capaç per agafarme, 
y devant de tot lo mon 
los meus pecats se declaran. 

6 1 Mes val que no diga res 

y que sufresca per ara. 
Deu do mes sort que à 'n à mi 
à qui viu enamorada!... 

65 Estant en tal pensament 

à sa finestra guaytava, 
veu passar un pelegrí 
que anava al sant romiatge. 

69 — Pelegrí, bon pelegrí, 

escoltaume una paraula, 
^ voleu soterrar un mort, 
que 'n tindreu molt bona paga.^ 



— 334 — 

73 — Ja r enterraré, Senyora, 

siga ab paga ò sense paga; 
à quin' hora puch pujar 
que siga hora retirada? 

^^ — A les dues ò les tres, 

una horeta abans de 1' auba. 

Com hi pujà '1 pelegrí 
llàgrimes de sanch plorava. 

8 1 — No fos pel dir del castell 

jo aniria à acompanyarte. 

Al baxarne 'Is primers graus 
ja li 'n dona una abraçada. 

85 Com va ésser en el replà 

va dir aquestes paraules: 
— No trigaré gayre temps - 
que ab tu no estiga enterrada. 

89 ]Adeu, espill de ma vida, 

adéu, cor de la meva ànima!... 

En el darré escaliró 
cau morta la desditxada. 



^ 



NOTES 



I 



DON JOAN Y DON RAMON 

ò 
LES 29 LLANÇADES 



/>omencí aposta ab aquest romanç perquè la de- 

V>^vantera li pertoca; fou lo primer cant verament 

popular en llengua materna, que la estampa donà 

à conexer fa mes de mitja centúria. Sortí en lo 

quadern penúltim de La Palma, Semanario de 

Historia y Literatura, que se publicà en la capital 

de les Balears, desde '1 4 d' Octubre de 1840 al 25 

d' Abril de 1' any següent. Son jove director Don 

J. M. Quadrado (qui hi guanyà sens aprenentatge 

lo maestrat literari, regonegut de bon principi y 

refermat y enaltit sempre mes en cascun de sos 

í nombrosos llibres) T inclogué al final d' un article 

I titolat Poetas mallorquines, acompanyantlo ab 

I les següents ralles : « La rapidez del dialogo, lo 

\ misterioso del suceso, lo lúgubre y al par homérico 

\^de los incidentes , forman de esta corta pieza una 

i excelente producción que ningwi genio pudiera des- 

\ denar; y no creemos que nada de su mérito le quite su 

popularidad, ni los vulgar es labios que lo repiten...-» 

*22 



- 338 - 

La monotonia de la tonada fa servir aquest 
romanç de cant de breçol, un temps el mes usual 
en les ylles. En ma infantesa los Reys de Nadal no 
regalavan als nens eix devassall de joguines estran- 
geres que ara'ls duen. Per entretenirlos , péxerlos 
y ferlos dormir se tenia sempre avinent el reper- 
tori casolà de rondalles y cançons que may se aca- 
bava ni 's feya malbé. Los cants de breçolar repe- 
tits per tot arreu se aprenían de cor mes fàcilment 
que les oracions. Les mares y les avies , les dides 
y les minyones de servey arribavan à encantar à 
llur voler la imaginació de la maynada, imitant ò 
escarnint lo poder de aquelles matexes fades quals 
maravelloses fetes recomptavan. 

Encomanada ab la llet aquexa afició, no se 
m' espassà en la adolescència, y avesat à datar les 
planes del cartipaç en que aprenia d' escriure, guart 
en la vintena de volums de cançons tradicionals 
que ab temps y paciència arribí ajustar, qualcuna 
copiada ja en 1835. Ma dida madò A. C. (que jat- 
sían sos 86 anys fa poch que encara me inclogué 
gloses populars en carta de sa mà) ha tingut per 
açò una memòria privilegiadissima, y de sa boca 
reculli en T. Aguiló, redactor de La Palma, la ver- 
sió que en Quadrado hi publicà. 

No es per dir la joyosa sorpresa de veure es- 
tampat, en el primer llibre que assaboria ab vera 
fruició, un cant que m' era tan familiar, eix romanç 
que sens recort d' haverlo may après, he sabut 
sempre. No me 'n podia avenir de que la entonada 
poesia artistica hagués gosat fer tan bella rebuda à 
la popular, que fins llavors encobeia empeguintme 
à estones d' una inclinació que creya filla de ma 
ignorància. Tan curta com fou la vida de La Pal- 
ma, la sortida d' eix modest setmanari constarà en 
los anals de Mallorca com lo retorn d' un dels mes 



— 339 — 

trascendents cometes, com la benèfica aparició de 
la poesia, ensemps ab 1' amor à la terra y al desitg 
d' estudiarne sa oblidada historia. 

Caygut en la tentació de versejar, esplay que '1 
romanticisme feu de moda entre jovens estudiants de 
la primera volada, aní solitari à amagarme en el 
camp perdut de la llengua materna, seguint els 
nostres glosadors pagesos qui sense saber de llegir 
me abellían ab llurs codolades. En est retret podia 
dir tot lo que sentia sens por de les indiscrecions 
de la prempsa ni perill de escandalisar à la retòrica. 
Nostre dialecte estava exiliat de les bones lletres 
segles feya, y mes llavors que acabava de rebre '1 
colp de gràcia d' una excomunió perpetual en 1' ar- 
ticle: De los dialectes considerados con relación d 
la literatura, escrit per 1' autorisada ploma del Dr. 
D. Jaume Pujol, secretari de la Diputació provincial. 
La Palma, tan excel-lent patrícia com era, ni 'Is 
setmanaris que la seguiren havían publicat may cap 
composició moderna ab la llengua que tothom par- 
lava, per la rahó senzilla de que, tret de reestamparne 
qualque plegueta ò fulla religiosa, ningú hi escrivia, 
si no era per mossegar ò per fer riure. Les derreres 
manifestacions públiques de la musa mallorquina 
pot ben dirse que havian desaparescut ab 1' Alicorn 
de bronzo, obra artística del catorzèn segle, que per 
la festa de Sant Thomàs treyan à la porteria gòtica 
del convent de Sant Domingo, rodejantlo de dèci- 
mes y d' epigrames manuscrits y de geroglífichs 
pintats, sovint tan barrochs com els versos. La oda 
A LA Pàtria de n' Aribau y les Poesies del Gayter 
del Llobregat no havían arribat encara à la ylla ; y 
com pel viarany desacompanyat que inespert seguia, 
no s' hi veyan mes petjades que les de la poesia po- 
pular, d' aquí r afany crexent de replegaria, no sols 
per la amor infantivola que li duya, sinó perquè 



— 340 — 

n' era la única guia que llavors pogués trobar per 
1' estudi del llenguatge. 

Aviat tinguí '1 goig de saber que no era sol à 
recullir semblants cançons; Micer J. A. Prohèns, 
catedràtich de la Universitat instaurada de poch, 
m' havia guanyat per mà. Transcrich sa carta circu- 
lar (*) estampada en 184 1, que ell me dugué al saber 
mes aficions, ja que en Bover no la cita en sa Bi- 
blioteca DE ESCRITORES BALEARES , y perqUC CS UU 

testimoni mes de la devoció primerenca à la decay- 
guda llengua y à la poesia del poble, que començava 
à reviscolar espontàneament à Mallorca. 



(*) Palma... de... 184.. 

•> Sr. D. 

cMolt senyor meu y amic si vostè vol, 
Pas à molestarlo ab esta carta 
Demanantli un favor si '1 me pot fer, 
Per el cual ja desd' are li don gracias. 
Es el cas qu' ha tretz' anys que vaix enprende 
Formar un bon replec de codoladas, 
De comedias, d' entremesos, de romances, 
De versos mallorquins de tota casta, 
En que sian del temps de la Conquista, 
O fets desd' aquell' època fins are. 
Ja per poetas cultos ò de lletras 
O bé per glosadors de bufas amplas, 
Qui son poetas rústics en nom propi 

Y p' es Pla ni ha hagut sempre y per Muntanya: 
Tant si s' han ocupat d' assuntos sèrios 

Com místics, amorosos ò de sàtira, 
O bé de punts històrics, ò ridículs 

Y de tot per diro en b' una paraula; 
Sens perdonar una canso ò una glosa 
D'aquellas que se cantan en ses casas. 
En es camps , en ses eras y tafonas, 






— 341 — 

No podia sospitar, per capdany de 1844, Çiue 
aquell manoll de còpies de cançons que al sortir 
per primera volta de la ylla me 'n duya « per ferne 
la guerra al mal d' anyorança,» havían de tenir la 
inesperada sort de estar al mes següent en mans 
del conexedor mes entussiasta de nostra poesia po- 
pular, en poder del príncep dels escriptors barcelo- 
nins, per qui sentia singular admiració com à pQeta 
y com à prosista abans d' estimarlo com amich... 

En Piferrer, autor dels Recuerdos y Belle- 
ZAS DE EsPANA, obra destinada para dar d conocer 
sus monumentos, antigiiedades , paisajeSy efc.y en là- 



Cüant segan, cuant vereman y cuant Hauran. 

Que cantan ses atlotes cuant xarcolan, 

Cuant cuyen , cuant pellucan , cuant repassan, 

Y també cuant s' en tornan à la vila 

Com venen de los camps els horabaxes: 

Igualment com fan feyna dins cas' seua, 

Cuan agranan y escuran ses criadas: 

Ses cotbles que galetjan ses senyores, 

Ses fletxes qu' els galans tiran cuant passan, 

Ses glosas que se fan à ses novías, 

Ses qu' en musica es cantan ses vetladas, 

O el dissapte del sant de que fan festa, 

Per las Verges ò el vespr' en que se casan, 

Ses que fan es glosadors en desafíos 

Cuant de picats ò amics son foc esplayan, 

Ja sia en se taverna ò dins se cuyna, 

O aplegantse un dia de matansas. 

Tot esto y mes qu' ey haje jò voldria 

De versos mallorquins de tota casta 

Replegar, si es possible, dins breus días, 

Per fe una colecció ben ordenada, 

Escullint de lo bò lo qui te mèrit 

O merex conservarse imprès en pàginas: 

Demostrant que se nostra Uengo es rica, 



— 342 — 

minas dibujadas del natural y litografiadas por 
F.J. Farcerisa, començats en 1839 ab lo volum 
titolat Principado de Cataluna que comprende las 
cuatro provincias de Barcelona, Ger ona, Tarragona 
y Lértda, visità dos anys després Mallorca y no 
acabà de publicar son viatge fins à principis del 45. 
En sa derrera plana evoca, al peu de la Creu que 
remembra la Batalla de Lluchmajor, la ombra san- 
gonosa del desventurat Rey Jaume terç y la cavalle- 
resca del feel cronista en Ramon Muntaner, qui 
r amparà d' infant, y no trobà mes digne corona- 
ment per aquella obra, tan poètica y tan històrica à 
la vegada, que '1 romanç popular, que tradueix axí: 



Y es presta tant ò més que ningun' altre 
A tot' obra, à tot vers que ferse vulga, 

Y que per tot objecte té abundància. 
Com també per mostrar qu' el gran Apolo 

Y ses mussas , qui sempre 1' acompanyan, 
Constants han habitat en aquest' illa 
Encare que petita y poc nombrada. 

Qu' en ella han abundat aguts ingenis 
Qui en tot temps han cantat emb tanta gràcia 
Com es poetas millors qu' em conegut 
Tant de dins com fora nostr' Espanya: 

Y crec que per certs cants y per cert vers 
Se lira mallorquina té ventatje. 

Axí pues , si V. em pot procurar 
Poesías de las classes espressadas, 
Per poder en un moment fer m' una còpia, 
Si no las me remet ja copiadas; 
Promet que. li seré molt agrait 

Y pront' à servirlo de bona gana, 

Y serà son molt afecte servidor 

El qui firma y està aquí per lo que mana. 

Jaume Antoni Prohens. 



■'»■; 



— 343 — 

Ya D on Juan y D on Ramon 
regresaban de la caza; 
Don Ramon cae del caballo, 
però Don Juan cabalgaba. 
Su madre lo ve venir 
por un campo que verdeaba, 
para curar sus heridas 
violas cogiendo y malvas. 
— ^ Qué teneis , Ramon y mi hijo? 
la color traeis mudada. 
— jAy madre! sa?tgrado me hé, 
la sangría ha sido errada. 
— lO mal haya atal barbero 
que aquesta sangría os dabaï 
— lAy madre I no blasfemeis, 
que esta es la postrer vegada. 
Entre mi caballo y yo 
traemos veinte lanzadas: 
el caballo trae nueve, 
y yo todas las que faltan. 
El caballo hoy morirà, 
y yo por la madrugada: 
el caballo lo enterrad 
en lo mejor de la cuadra; 
d mi emperò me dareis 
sepultura en Santa Eulàlia; 
sobre la tumba poned 
una espada atr avesada; 
si demandan quién me ha muerto, 
que (íDonJuan el de la caza.-í) (*) 



(*) La versió que traduhí acaba : 

Y si diuen qui m' ha mort 
c Don Joan de la caçada.» 



~ 344 — 

En lo tercer apèndix, pi. 336, acompanya 1' ori- 
ginal tret de La Palma ab les següents observa- 
cions: <(. Canción popular mallorquina. — La obscu- 
ridad, que en es te sublhne romanç e reina, no per?nite 
comprender si su asunto es un fratricidio, ó sí solo 
un asesinato de un amigo cometido por otro amigo. 
. Tal vez se remonta d la època terrible en que estalla- 
ron en la isla los bandos que circunscritos al princi- 
pio d la nobleza y ddndose después los nombres de 
Canamunts j/ Canavalls, trascetidieron vids tarde al 
pueblo y por distintas veces turbaron la tranquilidad 
de Mallorca é hicieron necesaria la intervención del 
poder. (í^'Serd como otras canciones 7nallorquinas co- 
pia de una catalana? -^ El uso de los articulo s Ely 
La en vez de Es y Saprueba que debe de ascender al 
siglo XVI. Fero esa misma obscuridad es otra de sus 
bellezaSy por que favoreciéndose de la rapidez libre 
del didlogo y de sus palabras y giros tan sifnples 
como poéticosy entranables, hinche el dnimo del lector 
de una conmoción que d la vez participa de terror y 
de una lúgubre tristeza. Este afgumento del héroe 
moribundo,ya herido en combaté alevoso,ya en bata- 
lla, que encarga d su madre ó d sus amigos las dis- 
posiciones de su entierro, se encue?itra en otros ca^itos 
popular es del Norte de Europa.-» 

L' únich volum d' aquest ram que 'n Piferrer 
tenia, era el dels Chants populaires du Nord, tra- 
duhits per en Marmier; llibre que després del romanç 
de Don Joan y Don Ramon li despertà el volander 
progecte de fer un recull de la poesia del poble ca- 
talà, donant especial importància à les tonades dej 
que estava enamoradíssim. Dotat de una memori 
musical maravellosa, d' una veu dolça y penetn 
y d' un sentiment exquisit, cantava ò taral-lejaví 
les que aprengué en sa jovenesa en 1' obrador 
veler de son pare, y sens alterar llurs notes, feya 



— 345 — 

estremir les ales del cor y entelar els ulls de llà- 
grimes. 

La recolecció del text de les cançons tradicio- 
nals, per lo esbocinat que sol presentarse, es una 
tasca inacabable, una fexuga creu mes aviat que 
una glòria ; per çò no crech fraudar gens la de 'n 
Piferrer, sempre enfeynat en coses mes altes, al veu- 
rem precisat à manifestar que personalment ne re- 
plegà poquíssimes ; manco de les que 'm creya al 
estamparse les contingudes en el present volum. 
Les versions que van en nom seu desde la plana 82, 
escrites totes de sa lletra ^ he vist mes tart que no 
foren recuUides per ell ; son còpies tretes mot per 
mot de cincl•i fulls que contenen 26 cançons, que 1 
Dr. Don J. Giró y Torà de Vich li trameté en carta 
de 10 d' Abril de 1845 ; d' escriptura tan dificultosa 
de llegir, que 'n Piferrer s' entretingué à desxifraria, 
separant cada romanç en una fulla solta, per facili- 
tar axí un futur coteig, que desgraciadament no 
havia de fer. 

Ab doble y dolorosíssima racança me veig 
obligat à ocuparme de les cançons que 'n Piferrer 
reculli directament de la tradició, com si 's tractàs 
de regatejarnhi el nombre. Si aquell malaguanyat 
artista no n' hagués copiada cap, axí mateix tindria 
la honrosa iniciativa en tots los cançoners populars 
que surten à Catalunya. L' arquitector que fantasia 
lo primer un bell edifici, y se prepara à bastirlo, no 
necessita suar ab los manobres qui hi traginan los 
carreus. Un colp aplegat V esplet no tothom s' atura 
à recomptar lo que cada colector haja portat al ma- 
gatzem ahont se estoja la cullita. Les menuderíes 
personals per tot fan nosa, y sobre tot en un recull 
popular de composicions essencialment anònimes 
com el present. Açò no obstant dech violentar mos 
sentiments y vèncer ma impossibilitat d' escriure, 



— 346 — 

per repel•lir una imputació... referent à la replega 
dels materials d' est Romancer... 

Anys després de publicada la Historia crítica 
DE Cataluna, haguí d' enterarme, per motius de ma 
carrera, de lo que s' hi diu sobre la introducció de 
la Estampa à Barcelona... Poch pensava trobarmhi 
en la matexa plana ahont comença à parlarne (la 553 
del volum sisè) la nota que n' omple sa major part. 
En ella 1' autor dexa de colp el quinzèn segle, y 
salta d' una gambada al nostre, frissós de revelar 
un seu secret à la posteritat; el nom del qui suposa 
ésser el vertader colector de les presents cançons. 

No cal reproduhir un escrit que tan fàcilment 
pot trobarse, basta recomanar sa lectura. En ell se 
fa trescar à en Piferrer y seguir Catalunya per tots 
els vents, y aturarse aposta en tots los endrets per 
escoltar y recullir arreu los cants del poble fins à 
feme un gran acopi, etc, etc, y tot açò durant la 
guerra dels Set anys... Llàstima que V autor de la 
nota susdita no conegués un troç inoblidable de 
vera eloqüència del iniciador de los Recuerdos 
Y Bellezas, lo primer apartat de la introducció al 
volum segon en que descriu ses esciusions artísti- 
ques pel Principat en 1' únich viatge que hi feu. 
Parla en Piferrer: 

«Si la pasada excursion por el Prmcipado no te 
fué. enojosa ni nuestra compaMa desapacible; bien 
recordaràs , lector, con cudnta buena voluntad y no 
sin riesgo procuramos guiarte en el examen de los 
sitios y monument os mas notables, «únic os que las cir- 
cunstancias de entonces nos permitieron visitar.'» El 
humo de las descargas aun se cernía tristemente so- 
bre las azuladas cop as de los pinós; los ríos refleja- 
ban el brillo siniestro de las armas y los scjnblantes 
de los combatientes , y sobre las ruinas de nuestros 
monumentos mds antiguos ddbasey recibíase la muer" 



— 347 — 

te con valor y fer ocidad grandes. f^En vano aplicamos 
de lejos el oído para recoger un eco de los cantares 
montaneses : ninguna voz humana realzaba la armo- 
nia de la naturaleza , ni venia d perderse entre los 
murmurios del espacio; no sonaban dulcemente en las 
alturas la flauta ni la gaita; y el toque aborrecido 
de las tronipetas sobrepujaba todos los demés sonidos, 
d la manera con que una tinta de sangre vence d las 
demés de un cuadro apacible. » Asi nuestra excursión 
fué ^parcial y no sujeta d un plan coordinado y de 
ant emano resuelto; y con gran pesar nues tro te dimos 
una noticia incompleta y truncada de los principales 
puntos de la historia catalana, y hubimos de privar te 
del examen de no pocos sitios y fébricas ricos en re- 
cuerdos import ant es d la anticuaria,y como datos d 
los anales del Arte. Visitamos con lentitud las ciu- 
dades prÍ7neras de Cataluna, «.mas no pusimos el pie 
en el interior ;>-> y si alguna vez nos atrevimos d córrer 
alguna comarca lejana, la celeridad con que hubimos 
de hacerlo y las circunstancias fueron tales , que no 
pudimos ni llevar d cabo nuestros proyectos con la 
madur ez y perfección que desedramos , ni dejar de 
retraernos de aquelpropósito. Mas aunque suspen- 
dimos el viajejamds nos abandono el intento de con- 
duir lo para cuando la condicion de los tiempos con- 
sintiese mayor seguridad y detenimiento ; y bien te lo 
indicamos, recuérdalo, con aquella somera explicacion 
de los monumentos y bellezas que aun quedaban por 
admirar en Catalufia...'» 

Per desgracia de la historia pàtria, la mort vin- 
gué à interrompre'l seu treball, sens que F artista 
hagués pogut tornar à sortir de les murades de Bar- 
celona, per recórrer lo molt que li mancava cone- 
xer de sa terra benvolguda. Nostra maravellosa ba- 
sílica de la Sèu, que acabava de descriure ab tanta 
d' amor al enllitarse per à morir, li serví de mística 



- 348 - 

y celestial porxada per entrar à la Eternitat, ahont 
Deu lo tinga en glòria. 

Mes si '1 testimoni d' aquella ànima noble , es- 
tampat en exa plana immortal, no hagués vingut à 
respondre per endevant à la imputació susdita , ro- 
mandrían encara una pila de induccions y de proves 
públiques per mostrar tot lo que té de fantàstica. 
^Còm explicar^ si no, que aquell qui escoltava toda 
voz fenienil, etc, etc, no hagués may ohit la primera 
cançó d' est Romancer ^ la mes general, ò almenys 
una de les poques que per tot arreu se troban? (*) 



(*) Estampades les cançons del present volum, gosí 
encara^ aprofitant una avinentesa, travessar ab penes y tre- 
balls el territori mancat de camins que va de Berga à Car- 
dona. L' oblit en que han dexat estar la extensa encontrada 
que separa aquelles dues poblacions tan conegudes, espe- 
roneja à cercarhi els recorts antichs de la poesia tradicio- 
nal. Desgraciadament no entrí à cap poble aglevat, aturant- 
me no mes un dia à un mas de Montmajor, ahont, faltat 
de forces y de temps per empendre la cacera, vaig recullir 
sols els cants que 'm vingueren à mà. Un delís fou el ro- 
manç de ques tracta, dictat per Ventura Pey, natural de 
Vilalta de Castelltort, jovensana del molí de La Tor en el 
terme de Monclar; que imprimesch tal com lo cantà: 

I Un dia tot passejant 

per un camp que verdejava 
vaig veure venir mon fill, 
el meu fill de la batalla. 
De tan lluny com me vegé 
i Mare mía! me cridava. 

— ^Çòm ho passas, lo meu fill? 
les colors tens tresmudades. 

— Mare mía, m' han sangrat, 
les sangríes m' han errades. 
Entre jo y lo meu xivall 



— 349 — 

^Còm se conjuminà que: el sefíor Mild, el coinven- 
tor de la poesia popular catalana,... el companero fiel 
en la patriòtica idea de Piferrer, al escriuren la bio- 
grafia en Juny de 1849, després d' examinar tots sos 
papers, se oblidàs de donar compte de la copiosa 
replega de cançons tradicionals que la nota atri- 
bueix al seu amich, al malaguanyat inventor de 
tan útil descubrimiento? En Milà guardà dos anys 
el pròlech que va al front de les Composiciones 
POÉTiCAS DE D. Pablo Piferrer, etc, Barcelo- 
na 185 1, ahont, no content d' enaltir totes ses obres 



I 



portam vint y nou Uançadçs; 
mon xivall porta les nou , 
trist de mi , totes les altres. 
— Ja mal haja tal barber 
qui tals sangríes te dava! 

— Mare, nous despacienteu , 
que vos matexa 'n son causa. 
No teniu sinó un fill 
1' heu fet anar en batalla. 

f A les batalles del Rey 

molts hi van , no 'n tornan gayres ; 

no 'n tornan sinó 'Is hereus 

y càbales de grans cases. 

Jo hi so anat, jo 'n so tornat , 

no 'u diran axí molts d' altres. 

— Puja, puja, lo meu fill, 
puja à dalt fins à la cambra, 
que 'n trobaràs ta muller 
entre senyores y dames; 
n' ha tengut un infantó. 
Deu nostre Senyor li salve! 
— Mare, no'l veuré jo gran 
portar ni jugar les armes. 
Moriré à la mitja nit, 
mon xivall à punta d' alba. 



— 350 — 

publicades, consigna sos progectes literaris: «No 
llenaríamos completamente nuestro propósito (diu en 
la pi. XIII ), si no diésemos noticia de los planes de 
Piferrer que han llegado d la nuestra, y entre ells 
ni una paraula s' hi troba referent à les afiçions à la 
poesia popular del qui 'n fou tan gran aymador. 

Per no fer us d' altres proves que de les estam- 
pades pels dos benvolguts escriptors citats, copiaré 
les paraules den Milà, tretes de la plana x del prò- 
lech de la segona edició del Romancerillo, sa 
obra derrera: «JSn 1842... cuando ya el eminent e 



An à mi m' enterrareu 
à la tomba del meu pare, 
mon xivall l'enterrareu 
à la porta de l'estable. 
Mare, axí que seré mort 
feune tocaries campanes, 
la gent dirà : Deu perdó 
als qui han mort à la batalla. 

Aquesta cançó estava y està escampada per tots los 
endreís de la nacionalitat catalana. La trobí distintes vol- 
tes à Valencià, sots la desfreça d' una paròdia, que mostra 
la popularitat , que hi tingué , com la comprovan , respecte 
als romances de Castella, las glosas en disparates ab que 
s' hi escarniren alguns dels mes antichs. De les versions 
d' exa cançó burlesca ne prench la copia treta en 1859 per 
mon coral amich en V. W. Querol , à qui ploran les lle- 
tres castellanes y catalanes ensemps. L"' altíssim poeta no 's 
desdenyà de baxarse à cullir de terra aquest brot vulgar, 
tal com segueix : . 

Men aní a servir al Rey % 

en r espasa rovellada, w 

en un cabaç de bacores 
y una coca de cebada... 



I 



— 351 



Quadrado habia publicado el bello romance Don 
Joan y Don Ramon, me decidí d publicar una 
colección exclusiva de canciones , èl inolvidable Pi- 
ferrer se considero naturalmente asociado d la em- 
presa y f orino por su lado una colección que no creo 
llegase d ser muy numerosa. » 

La decisió den Milà per publicar el Cançoner 
no fou en un principi gayre eficaç, puig que ell ma- 
teix confessa, en la plana citada, que dexà passar 
deu anys sens recullir cap mes cançó. Fins à 1852 
( data memorable per la historia de la poesia popu- 



Don Johan el Guitarró 
vé en un caball que volaba, 
son pare que sel veu vindré 
per un camp que verdejaba: 

— Ben vingut sigues, mon fill. 

— Ben trobat, lo senyor pare. 

— Y d' hont vens, fill meu, d' hont vens? 

— D' hont vol que vinga, mon pare, 
de pelear en los moros 

y m' han mort à punyalaes. 
— Fill meu, no digues açò ; 
putja per eixes escales 
y voràs à ta muller 
parida de tres infantes. 
— Yo no fas cas de muller 
ni tampoc de les infantes; 
que m' aparéu un llitet 
per quel meu cos hi descanse. 
Si me mtíyc per lo matí 
soterreume en Sen Martí, 
si me múyc per la desprada 
soterreume en Santa Clara, 
si me múyc à mitja nit 
soterreume als peus del llit. 
Si '1 meu caball se me mor 



— 352 — 

lar en que París donà el ) Sus 1 ) no escrigué «les 
que va ohir d' una bona dona de la Espluga de 
Francolí ( à quals aygues acompanyà, à sa esposa 
malaltiça) y en Vich (1853) à una criada de Vall- 
fogona de Ribes.» 

Que tant en Piferrer com en Milà sentiren en 
alt grau 1' encís de la poesia popular totduna que 
entraren en plena vida literària, ho mostran clara- 
ment llurs obres. El primer en la Necrologia del 
jove pianista bergadà en Miquel Ribera, escrita en 
5 de Març de 1843 y publicada el 8 en el diari La 
Corona, fa notar que les millors composicions de 
aquell malaguanyat artista « respiran ese gusto como 



soterreulo al mitx del ort. 
Totes les armes que tinga 
penj aules en les muralles 
pa que diga el qui les veja : 
^de qui son tan bones armes? 
De don Johan el Guitarró, 
aquell qui morí en batalla. 

Valencià ya esta perduda, 
les monges ya portan dol,... etc. 

La exploració de la vella poesia popular cavalleresca 
en el regne de Valencià , que comencí ab poca sort ja en 
1854, està encara per fer, y des que la amor y '1 conreu de 
de la llengua materna va estenen tshi ab tanta glòria, seria 
molt mes factible, ajudada y profitosa que quan 1' emprenguí. 
Lo menyspreu y 1' oblit ofegan com les ones de la mar, 
mes dels naufraigs qualque cosa 'n sura. Una investigació 
minuciosa pels pobles mes arreconats y solitaris d' aquelles 
tres provincies recompensaria els afanys dels qui tinguessen 
prou abnegació per dedicarse à eix pacient recull. M' ho fa 
creure axi lo gran nombre de cants religiosos, de amor y 
de costums que en la pàtria d' en Timoneda s' hi conser- 
van, no ja consemblants sinó iguals als de Catalunya. 



I 



— 353 — 

alemdn... que parece eco de los Canto s del Norte. 
Però ese gusto, ese tinte melancólico, perte7iece al país 
que le vió nacer: y en los cantares con que el montanés 
cataldn hace resonar las hondonadas y las concavi- 
dades de sus dsperas cumbres, en las baladas con 
que nues tr as madres nos conciliar on en la infància 
el sueno de la inocencia, hdllanse aquella ternura 
melancólica , aquella trist e alegria, aquella gravedad 
solemne, aquel sentimiento que enardece el corazón y 
humedece los ojos, bien como si fuese eco de una vida 
pasada ó si explanase d nuestra alma el presenti- 
miento de una idea hasta entonces obscura; hdllanse 
aquella elevación de las notas y trdnsito d la cuarta, 
que es como un elevamiento y expansión del espíritu; 
aquella sencillez del periodo, aquel c errar lo con un 
mismo refrdn, aquella monotonia aparente,quetanto 
se aviene con los grandes espacios y las grandes pers- 
pectivas de la naturaleza , y que poco d poco invade 
todo, nuestro ser d la manera co7i que la 7iiebla, su- 
biendo del valle, lentamenie to do lo cubre; aquel aca- 
bar en tercera que prolongando el sonido deja la con- 
clusión como incierta y per dida entre el susurrar de 
los pinós , el murmullo del viento y los rumor es de la 
mofLtana...'ò 

Al cap d' un any en son article Música reli- 
giosa^ parlant per incidència de la popular, diu: 
•{•por esto todos los pueblos del mundo conservan 
esos cantares tradicionales , que así llevan el sello del 
país como el de un sentimiento profundo é intimo que 
remueve las generaciones , las sobrevive y enlaza.f> 
Y à final del mateix any recorda en son viatge à 
Mallorca, plana 299, devant de la capella de Sant 
Ramon de Penyafort que hi ha en el port de Sóller, 
en memòria del miraculós passatge, la coneguda 
cançó del «Confessor de reys y de papes» y la 
estampa al costat de la de Don Joan y Don Ramon. 

*23 



— 354 - 

Una sola vegada manifestà en Piferrer son 
propòsit de publicar les cançons de la terra y ho 
feu en el primer nombre del setmanari La Lira 
espahola (i8 d' octubre de 1846), ahont, rees- 
tampantshi la Necrología abans citada , hi afegí la 
promesa següent: En otro lugar y con la copia de 
datos indispensables procuraremos evidenciar qice el 
genio poético también se plugo desde 7?iuy antiguo en 
visitar las comarcas catalanas,y que la poesia popu- 
lar, purísimo depósito de candor y de sentimiento , ha 
esmaltado espo?itdneamente 7iuestras llanuras y nues- 
tras montanas con las variadas flores que con vivo 
afecto de ternura y veneración hemos ido recogiendo. 

Mes en Milà no anà gayre à la reçaga den 
Piferrer en mostrar, palesa y maestrivolment, la amor 
especial que la poesia popular li inspirava. Enca- 
rregat de regentar la càtedra de Literatura é Histo- 
ria d' aquesta Universitat, des del i/ de Desem- 
bre de 1844, publicà lo substanciós Compendio del 
Arte poètica que du aquella data; y en aquest 
llibre ahont ja s' hi dibuxa clarament tota la fesomia 
del autor, diu, al parlar De los romances : « La 
poesia popular de Portugueses y Catalanes forma solo 
dos ramificaciones particulares de la espanola: afe- 
ginthi per via de nota les singulars ralles següents: 
« Vamos d poner como muestra un romance cataldn 
verdaderamente embelesador. Alguno habrd sin duda 
que extrane que demos aquí cabida d una poesia de 
talnaturaleza; le contestaremos que aun esperantos 
àj por mejor decir, (ítemejnos f> ver el dia en que la 
moda que to do lo invade y todo lo devora se apodere 
también de la inocente poesia de nuestros abuelos.>> Lo 
romanç que temorejant hi donà à conexer es el que 
comença: 

« A Aragó n' hi ha una dama 
Qu' es bonica com un sol, » etc. 



f 



- 355 - 

No cal entrar en mes detalls; ab lo transcrit 
n' hi ha prou per testimoniejar la devoció y escalf 
quels dos amichs sentiren per la poesia popular. Per 
concloure est llibre (que té anys hà estampats los 
fulls precedents) dech parlar encara d' un altre sabi 
literat y crítich eminent, del' erudit col•lector del 
RoMANCERO GENERAL anterior al segle xviii. La 
amistat y la regonexença m' ho demanan y la nota 
abans citada forçadament m' hi empeny, ja que 
vulgues no vulgues, he hagut de convertir aquest 
enujós apendiç en pacient defensa pròpia, contra 
d' una asseveració mancada de fonaments; de que 
no faria cabal per notòriament injusta y per estantiça 
si no romangués entaforada en el sagrat de la his- 
toria, que nostres antichs cronistes volían fos la 
pública veritat del Reyalme... Tal volta es per 
demés seguir la impugnació de la nota abans citada, 
ja que les persones matexes que en ella s' hi figura 
vindicar han sortit é, contradirla ab les declaracions 
consignades en llurs obres; mes com encara hi 
queda un fet que 1' autor capgira à sa faysó, vull 
contarlo tal com passà, mogut pel respecte ques 
merexen los literats eximis de qui 's parla. 

*** 

Pròxim à termenar la revisió dels MSS catalans 
de la Biblioteca Nacional, à la entrada de V estiu 
de 1853, se acostà à la taula ahont treballava un 
vellet per mi desconegut y me preguntà de quina 
provincià era que tant temps feya registrava les obres 
llemosmes d' aquell establiment. No entengué ma res- 
posta per motiu de sa sordesa y me pregà de acom- 
panyarlo à son despaig. Era don Agusti Duran, degà 
llavors de la casa, lo meritissim compilador del mo- 
numental RoMANCERO, imprès per en Rivadeneyra. 



-356 - 

Duya à la mà à mes del n.° de La Espana, citat en 
el pròlech d' est llibre, un Diario de Palma del Juny 
de r any anterior, ahont hi havia tres poesies en 
mallorquí, sens nom d' autor, acompanyades de 
traducció castellana per don J. M. Q. Me demanà 
ab cert afany, si les conexía y sabia de qui eran; 
afegint que aquells versos, rebuts la nit passada, li 
havian tret hores de dormir... Sentint pujar la rojor 
de la óalrada que 'm trahia, diguíli, esmaperdut, 
que no capia la causa del seu desvetllament, puig 
mes tost era de sospitarne lo contrari. Mes ell ab 
una energia superior à sa edat, replicà: «He passat 
bona part de ma vida estudiant nostra literatura 
popular y ara à la vellesa, quan me figurava saberne 
un poch, se 'm presenta tota una gran regió es- 
panyola completament desconeguda, que segons 
veig té sa poesia tradicional pròpia, ja que 'Is 
presents versos, si be artistichs, son humanament 
impossible d' escriures sens la preexistència d' una 
poesia especial del poble. » 

Si la novetat d' exa afirmació me feri totduna 
com una paradoxa, me impressionà à la vegada per 
rahons personals com un colp mestre de la intuició 
privilegiada dels grans critichs... Jo sabés contar les 
llargues enrahonades que seguiren à tan inesperat 
preàmbol, y descriure lo foch granejat d' escruta- 
dores preguntes d' aquell venerable sexantí, de cor 
entussiasta, al entreveure per primera volta lo camp 
verge de la poesia tradicional catalana, y al conexer 
lo que ja se havia fet per arreplegaria. Tantdebó 
hagués apuntat les ilustrades interrogacions que' m 
dirigi en aquelles expansives assentades, pròpies de 
persona tan versada en consemblants estudis; encara 
que sovint semblava que partian de teories precon- 
cebudes que no sempre bastavan à comprovar les 
cançons fins à les hores ajustades... 



357 — 



Després de set ò vuyt mesos de absència haguí 
de tornar à Madrit, quan manco 'n feya compte, y 
en mitg de la expansiva rebuda y coral abraçada del 
bondadós degà de la Biblioteca, vegi, ab sorpresa, 
quel ressò de nostres passades converses hi durava 
y mes fort encara segons me semblà. Era que ell les 
havia relatades en la tertúlia de triats escriptors 
que '1 Marquès de Pidal reunia els diumenges d 
caseua; y aquell notable estadista, excelent conexe- 
dor de la historia pàtria y de les fonts de la llengua 
castellana, no content de posar la noticia en qua- 
rentena s' hi declarà resoltament incrèdol, com no 
tardí gayre à saberho de sa boca matexa. Molt cabal 
mostrava fer el Bibliotecari de la oposició del seu 
amich ; mes en lloch d' exposarne les rahons en que 
aquell la fundava cregué millor comprometrem à 
que visitàs encontinent à dit senyor, qui, obligat 
per la mort soptada d' un seu apoderat, devia sortir 
lo mateix vespre cap à Astúries. 

Inoportuna era la ocasió per tal visita, mes en 
Duran s' hi empeny à, escrigué un bitllet à correcuyta, 
y si us plau per força m' encamini à ca 'n Pidal, à 
qui no conexia. Trobíl triant los llibres que sen 
havia de dur en el viatge, y prest ab noble franque- 
sa exposà axi ses obgeccions: — «Som, digué, un 
enamorat gelós del romanç, forma mètrica que 
consider com à timbre peculiar y exclusiu de la lite- 
ratura castellana, ja que la portuguesa lo té sols per 
reflecte y vehinatge. No conech gayre la provençal 
ni la catalana, però me basta saber d' hont prove- 
nen per negàrleshi la existència del metre romanç; 
que he cercat en va en lo Choix des poesies origi- 
NALES DES Troubadours per en Raynouard, en les 



- 358 - 

obres de Ausias March y en les den Jaume Roig, 
únichs llibres d' aquest ram que he pogut veure. » 

— Per respondre ab fets fàcils de comprovar, 
vaig concretarme à manifestarli : Que la munió de 
cançons tradicionals èpiques que té '1 poble català 
generalment estan compostes en lo metre susdit, 
axí les velles com moltes de les modernes, y tant 
,les de assumptos locals com les qui mostran no- 
tòria consemblança ab cants populars d' altres 
nacions d' Europa: Que algunes de les mes anti- 
gues tenen els assonants en hemistiquis, recordant 
de lluny les codolades vulgars narratives dels se- 
gles XV y XVI, usades encara per los glosadors 
balears: Que entre les cançons cavallerívoles se 'n 
hi troban prou de visible procedència castellana, 
unes connaturalisades ja, al igual de les que 'ns 
semblan indígenes, y altres ab el llenguatge barre- 
jat, que 's catalanisa mes ò menys segons qui les 
canta: Que totes van acompanyades de sengles y 
agradoses tonades, algunes bellíssimes,, molt supe- 
riors als versos que s' hi cantan. La costum de ohir 
de boca dels pagesos exes melodies planyívoles de 
faysó tan diversa de les castellanes y de les anda- 
luses, ha fet que, sían ò no totes filles de la terra, 
per nosaltres ne tingan tot 1' ayre, com si fossen la 
veu del esperit del temps passat que ix gement de 
les ruines de la pàtria. Per fi ; en quant à mancar lo 
romanç entre 'Is metres usats per nostres trobadors 
no se 'm fa gens estrany. Les escoles tolosana y 
catalana dels segles xiv y xv tan retòricament ena- 
morades de la rima que clavetejavan cada estrofa 
ab força consonants iguals, y no tenintne prou los 
reprenían sovint en totes les de la composició, 
deurían mirar al romanç ab notori menyspreu, 
dexantlo als joglars y als poetes il-literats del poble; 
qui de segur hi buydavan llurs cants senzills de 



i 



f 



— 359 — 

perpetual ressò, puix que corrent de boca en boca 
sens necessitat d' escriurels , la gent sels feya seus. 
Y acàs açò mateix ^no passava llavors en lo restant 
d' Espanya, per exemple entre 'Is trobadors erudits 
y palacians continguts en El Cancionero de Juan 
Alfonso de Baena, que Vostè tan bellament ens 
ha fet conexer? ^Hi ha cap romanç entre les obres 
de Juan de Mena? 

Lo Marquès quedà una breu estona pensatiu, y 
prosseguí: — Tinch encara una altra dificultat, per 
mi mes poderosa. Vostè haurà vist en 1' apendiç al 
dispurs preliminar del Romancero den Duran , lo 
poch que 'm fou possible donarli referent à la 
poesia popular d' Astúries; y per exa poquedat 
haguí de fiarme dels recorts de ma infantesa, puix 
jo, «que he fet favors à molts y molts dels meus 
paysans,» no n' he pogut trobar un qui sabés cap de 
les cançons que fa mitg segle s' hi ohían per tot 
arreu. Donchs be, si aquell Principat en una cin- 
quantena d' anys ha oblidat sos cants tradicionals, 
^còm vol que no 'm resistesca à admetre que en lo 
de Catalunya, moltíssim mes adelantat que aquell, 
s' hi conserve tot un romancer, tant ò mes antich? 

— La tradició popular es mes persistent, vaig 
dirli, de lo que ordinàriament se creu; mes per cer- 
caria en el camp perdut en que sol amagarse, si no 
hi cal enginy, es mester almenys la pràctica, la 
toçonería y fins la sort que la caça ò la pesca 
usuals demanan. May he estat à Astúries; però 
mogut per la consemblança de la poesia popular 
de abdós principats, à jutjar pels fragments dats 
per Vostè, sobretot per lo del Mariner, que 
forma part d' una cançó catalana, m' entretinguí à 
escorcollar la memòria d' una minyona de Cangas 
de Tineo, qui servia à la casa ahont jo estava, y 
d' ella, y de una seua amiga, vaig recollir una vin- 



^ 360 — 

tena de cants entre oracions, dances y romances 
cavallereschs, que molts tenen llurs similars en nos- 
tres valls pirinayques... N' hi espliquí algun, y lo 
Marquès axí quel regonegué, dexà soptadament els 
llibres y sen vingué à darme una forta encaxada, 
seguida de afalagadores frases, mostrant fort desitg 
de veure à sa tornada quelcom de mes replegues (*). 

L' amich Duran seguí mirantles ab predilecció 
extraordinària, interessantse per totes les manifesta- 
cions del ca-tsàsinesch /olklorej que sentia ab la fruició 
d' un infant y esbrinava à la llum de sa erudició y 
de ses teories. Feyam escriure les cançons, senceres 
ò esbocinades que sabia de cor, y solia revestiries 
tot seguit ab 1' ayrós llenguatge dels vells romances 
castellans, desitjós de traduir axí totes les antigues. 
Me afalagava molt aquest propòsit, mes per desgra- 
cia mancavam recórrer encara bona part de Cata- 
lunya, y volia sobretot completar en ulteriors viatges, 
com ho logrí, algunes de aquelles cançons que per 
sa llargària poquíssimes cantadores recordaven y 
havían devallat al repertori de les rondalles de la 
vora del foch; ossera ahont sembla hajan vingut à 
parar, al descamarse de la rima, alguns, y tal volta 



(*) D. J. Amador de los Ríos vegé est petit recull de 
cançons asturianes, y quan visità dit Principat per 1' estudi 
de sos monuments arquitectònichs ne replega una pila que 
m' envia estampades. Molt mes tart aparagué la preciosa 
COLECCIÓN DE LOS VIEJOS ROMANCES QUE SE CANTAN 
POR LOS ASTURIANOS EN LA DANZA PRIMA, ESFOYAZAS Y 

FILANDONES, Recogidos directaviente de boca del pueblo, ano- 
tades y precedides de un prologo por]\JA.V\ Menéndez Pidal. 
Madríd, iSSj. 



k 



- 361 - 

molts, dels poemets oblidats de la edat mitjana. 
Diguíli que com havia llegit lo Breviari de Amor y 
la Vida de Sant Honorat en corrent prosa catalana, 
llarch temps abans de saber que fossen traduccions 
de obres rimades, escrites en llengua provençal; 
axí familiarisat d' infant ab les rondalles, havia ohit 
moltes voltes la de la Donzella qui va d la guerra, 
sense sospitar que dita narració fos à la vegada un 
dels nostres antichs cants populars, que ab tant d' 
afany desde mon jovent cercava. 

Aquest cas, y alguns altres consemblants, lo 
mogueren à fer esment de nostres rondalles. Dema- 
nà que n' hi mostràs qualque exemple, y n' hi contí 
unes quantes, entre elles Z' amor de les tres taronges, 
que recordà haver ohit en sa infantesa, la apuntà 
breument, y en Juny de 1856 ens sorprengué à 
tots ab sa Leyenda de las tres toronjas del ver- 
GEL DE AMOR... estampada à Madrit per E. Aguado 
y dedicada al llustre F. Wolf. Aquest llibret com- 
post por el Licenciado D. A. D. no 's posà à la 
venda; fentne sols una tirada curta per regalar à 
sos amichs. Al rebrel, tot alegrantme del cabal 
que fa en el pròlech del recull de cançons tradi- 
cionals catalanes que li mostrí, me va confondre la 
afecció fora de mida ab que, duyt de generosos 
desigs, hi parla del qui les recullía... He dit açò per 
agrahiment, y també per tornar per derrera vegada 
à la nota à que tantes me he hagut de referir per 
dexarla ací del tot contestada. Es de creure que son 
autor no degué llegir cap exemplar de dita obreta, 
ja que en ella res s' hi diu de lo que lo anotador 
crítich erradament aíïrma... (*) 



(*) Aquell any mateix lo famós bibliotecari F. Wolf 
publicà en alemany: Mostres dels romanç es portuguesos y 
catalans ah una introducció literana é històrica sobre la poesia 



362-- 



Per conciliar los furs de la veritat ab los devers 
de la benvolença, per mi ara doblament sagrada, 
he fiat ma defensa à la relació senzilla dels fets, 
tals com esdevengueren. Tantdebò, descarregat 
d' exa enujosa tasca personal, la gaubança del 
agrahiment vingués à endolcir lo amarch regust que 
la forçada obligació de contradir sol dexar sempre. 
Al termenar ab los peus à la fossa est enderrerit vo- 
lum, la regonexença du à ma memòria en esboy- 
rats recorts les moltíssimes persones qui de una en 
una m' Han dictat en 1' espay de mes de mitg segle 
les copies d' aquest y dels altres llibres de cançons 
en quasi totes les encontrades ahont se parla nostra 
llengua. Si com tinch generalment en cada versió 
lo nom del poble, y lo del qui va dírmela, la foto- 
grafia men hagués donat la imatge, quina munió de 
gent faria expressiu testimoni de la vitalitat que 
nostra antiga poesia popular ha conservat fins sus- 
ara 1 Les dones sobretot, qui solen ésser les arxiveres 
naturals d' exa mena de documents confiats à llur 
memòria, mostrarian la fondària de les arrels de la 
tradició (coneguda encara à mitges), sortintne de 
totes les condicions y estaments à comprovaria : ve- 
lles yjovens, ciutadanes y pageses, mestresses y cria- 
des, masoveres y pastores, dides y maynaderes, pun- 
ta)a•es y filadores, y fins les pobres ceguetes qui van 
captant de porta en porta. Sengles remuneracions 
escampades per obtenir tan nombrosa cooperació 
no 'm privan de regraciar en públich à eix sens fi de 



popular d Portugal y d Cataluüa (Viena 1856 en 8.") ser- 
vintse del Romanceiro den Alnieida-Garret y del RoMAN- 
CERILLO den Mild y Fontanals, 



— 363 — 

cantadores qui m' han donat tantes vegades los ori- 
ginals, tots seus, d' unes cançons en que jo no hi 
tinch mes que la paciència incansable de perca- 
çarne la lletra morta, lo rezel de no haver acertat 
prou en la tria y coteig de les versions, y la racança 
per mi dolorosíssima de divorciaries de les melodies 
que tan gentilment les ressucitan y enlayran. 

Agrahiment mes motivat dech encara à amichs 
y coneguts à qui, sabent jo que tenían ocasió favo- 
rable de ohir alguns de nostres cants pagesos, de- 
maní volguessen transcríurelsme per aumentar mes 
anyals replegues, may tan copioses que no dexassen 
sempre viva la cobejança. Grans mercès à tots! 
Ja al front de cada romanç posí les inicials dels 
qui men havían donat qualque versió, y ací els 
noms dels qui van indicats en est volum^ llista que 
la mort de tants benefactors me fa senyalar trista- 
ment ab aytantes creus. ' 

A. t D. Aleix Verdaguer (1851). — f Anton Martí 
y Cortada. — f Antoni de Bofarull (1849). — 
f Antoni Llabería. — Madò Antonina Canyelles. 

B. D. Bartomeu Ferrà. — Bartomeu Muntaner. — 
Bartomeu Ribó. 

C. Dona C. Bosch (1863). 

E. D. Estanislau de K. Aguiló. 

D. Francesch Masferrer (1869). — Francisco 
Comes. — f Francisco Casas y Amigo. — Fran- 
cisco Muns (i 86 5). 

G. D. Geroni Rosselló y Ribera ( 1 846 ). — f Gui- 
llem Aguiló. — f Guillem Forteza. 

I. t D. Ignasi Petit (1846). 

J. Mossèn Jacinto Verdaguer (1865). — Mossèn 
Jaume Collell. — Jaume Pomar. — Joan Monserrat 



I 



— 364 — 

y Archs. — Joaquim Riera y Bertran (1869). — 
f Joaquim Salarich. — f Joseph Giró y Toràl 
(1845). — Jòseph M. Quadrado. — Joseph M. Serra 1 
y Marsal. — Joseph Martí y Terrades (1865). — 
Joseph Martí y Folguera. — Joseph Masó y To- 
rrens. — Joseph Roca y Ruscadella. — f Joseph 
Subirana (1863). 

M. t D. Manel de Bofarull.— f Matías Carbó. 

Miquel Fluxà. — Miquel Victorià Amer (1865) 
P. f D. Pau Piferrer.— Pere Negre.— Dona P. Cal- 

vet (1844). — Plàcit Aguiló y Fuster. 
R. f D. Ramon Muns. — Ramon Picó y Campamar. 
S. D. Salvador Santigosa.-f Sebastià Ferrà (1847). 
T. D. Terenci Thos y Codina. — f Thomàs Aguiló, 

— Thomàs Forteza. 
V. Dona V. Penya de Amer. 

* * 

Finalment, cal consignar que dos ilustres patri- 
cis, cascun en ocasió distinta, mostraren espontà- 
neament llur amor provada à Catalunya, demanant 
motu propri à la Corona que volgués protegir la 
publicació de la poesia popular, servintse per açò . 
(ab dobla sorpresa meua) del recull de cançons 
tradicionals que tan de tart en tart sortia à espigo- • 
lar. La anomenada que abdós tenen me 'n estalvia ' 
lo elogi; r un fou don Francisco Permanyer y 
r altre don Joan Mané y Flaquer. | 

Ara be, si la amor à la llengua materna se con- * 
verti en ma jovenesa en la passió mes forta de ma 
llarga vida, y si me educaren en los sentiments 
monàrquichs, que la lectura de nostres velles cròni- 
ques arrela y poetisa, ^còm axí no vaig aprofitar 
à temps cap de les dues afalagadores avinenteses 



- 365 - 

que tan inesperadament venían à enaltir nostre 
idioma? Si mogut per exa passió filial (incompren- 
sible no obstant quasi per tothom à les hores) 
intentí poch après axecar lo vel que encubría 
tant de nostre passat literari, inventariantlo en la 
Bibliografia Catalana, premiada per la Biblio- 
teca Nacional en 1860, y fent estampar mes tart à 
mes despeses lo text d' una pila de obres y qua- 
derns antichs y desconeguts que aydan als' filòlechs 
per estudiar nostre llenguatge y ferli recobrar el 
lloch que li pertoca, ^per què donchs no m' ha estat 
possible publicar abans lo text popular de nostres 
cançons que '1 Rey don Alfons XII subvengué? 

La impressió dels llibres de pacient replega, 
com lo diccionari, la colecció de refranys, lo can- 
çoner tradicional, etc, que mostran franca, sencera 
y nua la personalitat del poble à qui pertanyen, no 
poden ésser obra d' un sol, y menys tractantse de 
la nacionalitat catalana, mitg esborrada fa segles 
pels de dins y pels de fora, y ahont tant se ha fet 
malbé y tant resta desconegut encara. Qualsevol 
d' aquests treballs, prescindint de mon escàs saber, 
demana per ferse com cal un temps de que may he 
pogut dispondre per rahó de lo personal de mon 
càrrech. Si Ü folklore català es un dels justificatius 
mes notoris de la renaxença literària de nostra 
llengua y son principal fonament, just es que al 
sospedrar aquest y al afermarlo de bellnou mirem 
de no posar cap pedra en fals, ja que al demunt 
ha d' estrebarshi una obra ò monument que vol- 
dríam fos d' eternal durada. 

En Milà diu en lo pròlech de son Romance- 
RiLLO de 1882, pi. x: Véome obligado d la enojosa 
tarea de entrar en explicaciojies personales ; natural 
castigo de no haber hecho las cosas en tiempo opor- 
ttmOj por efecto de mas de un período de desalentada 



— 366 — 

indolència.., Imitantlo en sa humilitat, ja que no 
puch en son talent, m' ha tocat à mi mes forta 
tasca, puix m' he hagut de entretenir à desfer en 
est reco de llibre fins susara, part per part, un 
aguayt malèvol emboscat ahont menys era d' espe- 
rar; y per escreix he de seguir encara rocegant ab 
mà fexuga la ploma espuntada per donar noves 
explicacions, tant mes enutjoses d' escriure com 
manco interessan al lector. Unes paraules den Ra- 
mon Muntaner, que per miracle he recordat, me 
donaran coratge per empassarme lo mal glop, per 
oys que 'm faça, y esgotar fins à les escurrialles la 
amargor de la bevenda. Lo narrador mes franch 
y cavallerívol de nostres històrichs, diu à la fi del 
capítol CCLV de sa Crònica: Nous vull comptar 
res de molts affers que a mi esdevengren,per ço com 
negu no deu parlar de si, mas si donchs no sonfeyts 
qui toquen a Senyor... Lo nom del Rey D. Al- ] 
fons XII, qui honra aquest llibre, me autorisa, 
segons lo cronista, à referir algunes de les causes, 
massa personals tal volta, de la palesa tarditat ab 
que lo present volum se dona al públich. 

Es donchs el cas que un dia, no sé quin, 
D. J. M. y F. me demanà si pensava donar à la 
estampa lo Romancer. Com la pregunta era amis- 
tosa y del tot incondicional, ma resposta fou natu- 
ralment afirmativa. Lo 14 de Juliol de 1878, un 
B. L. M. del Governador Civil D. C. Ibàílez de 
Aldecoa me pregà de passar à son despaig, y aquí 
me entera que T Intendent general de la ReyalM 
Casa li havia girat una lletra de cambi de mil duros J 
que devia endossarme. Li demaní T ofici en que 
creya se 'm manifestava 1' objecte de aquell s optat 
donatiu, y, ab gran estranyesa meua, me digué 
que no '1 tenia; però sí sabia extraoficialment que 
dita cantitat era per subvenir à la publicació del 



— 367 — 

Romancer popular. Perpleix d' admetre una anti- 
cipació tan inesperada, no trobí manera de refusar, 
sens aparent ingratitut, un obsequi que '1 Monarca 
feya, no à mi, sinó al poble català y à sa llengua, 
é instat y compromès à la vegada pel Governador 
firmí '1 rebut en hora dissortada. 

Al acceptar dit encàrrech no era de preveure 
lo que aviat esdevingué. La Biblioteca Provincial 
y Universitària, confiada à ma custodia, ocupava 
lo primer pis del Monastir de Sant Joan de Jerusa- 
lem, distribuïda en vint y una sales revestides de 
tretze prestatjades atapahides de llibres... Les mon- 
ges qui havían recobrat de poch la propietat de 
aquell grandiós ediíici lo posaren à la venda. 

Lo perillós trasbals de tan abun(^ant tresor era 
imminent, y les armariades noves, fetes ú, la Uni- 
versitat per donarli condigne estatge, basta van 
apenes per allotjarne una tercera part. La Direcció 
central sordejava à totes les instàncies de auxili, 
jatsía lo personal facultatiu inscrit en 1' Establiment 
pel servey ordinari no arribas à la mitat del que la 
plantilla senyalava. Exes contrarietats y altres que 'm 
call me preocupavan tant mes, en quant jo no podia 
consentir de cap manera que 's tancàs la única 
Biblioteca pública de Barcelona sens obrirne, enca- 
ra que provisional, encontinent un altra. 

La anguniosa responsabilitat de bibliotecari 
aufegava '1 compromís sobrevingut al folklorista. 
La tria y ordenació del Cançoner demanavan un 
sossech que m' era impossible de trobar ni tan sols 
en les estones de descans que cercava per distrau- 
rem. Obligat à un servey extraordinari, qual durada 
no podia fixarse , creguí que devia tornar al Reyal 
Patrimoni la subvenció rebuda deu mesos y dies 
feya. Faltat emperò de document à que respondre 
per procurarme lo desitjat descàrrech, vaig diri- 



— 368 — 

girme à les dues distingides persones qui havían 
entrevingut en la tramesa de dita cantitat; y tant 
la una com 1' altra refusaren admétrela y tornaria, 
tement que exa devolució pogués semblar impròpia 
del agrahiment degut à la sobirana mostra de afecte 
à Catalunya, que la protecció à la poesia popular 
significava. Gens pràctich en semblants afers, he 
hagut de conservar aquell depòsit ab la racança de 
no saber aprofitarlo, com repetides voltes he inten- 
tat, per trobar entre 'Is artistas competents un qui 
pogués y volgués empendre lo llarch pelegrinatge 
que es mester per recullir les tonades vertaderes 
de nostres antigues cançons. 

Esperant dies millors que no havían de arri- 
bar, començà lo tràfech del mudament de la segona 
biblioteca d' Espanya ab un sol empleat y un por- 
ter; y, cuytat pel desahuci y fins per 1' enderroch, 
se despullaren aquelles sales, setze de les quals se ha- 
vían presta tjat, omplert y catalogat durant lo temps 
de mon servey. 

Al sortir per derrera vegada de aquell palau 
convent, detràs de la última conductor ada dels 
llibres que per espay de trenta set anys vaig ser- 
virhi, trobí à la porta al qui fou tantost primer 
lector del nou establiment, ahont me acompanyà. 
Era un sacerdot montanyès de la fusta dels Balmes, 
qui, ignorant la mudança, devallava de Berga, sa 
pàtria, per empendre una investigació de obres de 
consulta que no li eran fàcil veure en altre lloch. 
Son viatge no fou en va ; tinguí '1 goig de servir al 
qui preparava la Introduccíón d la Filosofia ó sea 
doctrina sobre la direcció n al ideal de la ciència, que 
se estampà à Barcelona en 1883. Son malaguanyat 
autor, mossèn Comelles, estrenà llavors la única 
sala independent de que podia dispondre, la qual 
quedà en brevíssim plac oberta al públich. 



— 369 — 

De lo que esdevengué durant la llarga y treba- 
Uosa instalació de tantes sales de la nova Biblioteca 
com se hagueren de armariar y ferhi galeries (tot 
servint diàriament la interina de lectura, plena 
sempre de gom à gom) no 'n vull dir ací una pa- 
raula... Ma vellesa ja prou desapoderada no com- 
portà eix perllongat esforç y molt menys los des- 
engans cruelíssims que en tan crítica situació 
insidiosament s' hi mesclaren. Una malaltia tray- 
dora, amagada feya temps, se declarà ab impetut y 
ab ella lo decandiment del cos y del esperit, que 
trenca '1 fil del discurs, aminva y afluxa les energies 
vitals y privant de tota concentració y de tot escalf 
fa caure impotent la ploma dels dits... 



Vaig numerar els versos de les cançons ací 
estampades, ab lo desitg d' extraure de les copies 
que de cascuna tinch aquelles variants que fossen 
dignes de notarse ; mes ja exa marejadora feyna no 
es per mi, ni manco la de aprofitar les apüntacions 
que abans ajustava pel coment de cada cançó y 
per senyalarne les consemblances ab cants d' altres 
literatures populars, ò almenys ab los paralels pu- 
blicats en les llengües germanes de la nostra ; tasca 
que redoblaria el gruix del llibre. 

Indiquí en el pròlech que es tanta la diver- 
gència de les versions que de cada romanç se tro- 
ban que n' hi hauria prou per feme de cascun tot 
un romancer, si 'Is aymants de la tradició tin- 
guessen lleure d' escurar be 'Is recons dels llogarets 
mes decantats dels camins batuts. En prova d' açò 
ara mateix se m' ha ofert ocasió de preguntar à 
una dona d' Espills (prov. de Lleyda), un temps 
pastora, quines cançons sabia, y encara que no es 

•24 



— 370 — 

afectada à cantar, de les tres que m' ha dit dues 
son oracions rimades de aquelles que un Bisbe de 
Vich de mitjan segle xvi se proposava extirpar de la 
memòria del poble y vüy en dia encara se repete- 
xen (*), y 1' altra es una copia singular del primer 
romanç de est llibre, en que jatsía tantes n' hi he in- 
clòSj afeginthi aquests bocins mes no hi faran nosa: 



(*) «Deurien los christians no tenir compte sinó ab 
»les oracions aprouades per santa mare Iglesia... y veem 
»que moltes dones diuen oracions compostes per homens 
>indoctes, que no saben lo que diuen, antes les saben per 
>translacio de sos antipassats, les quals son abans hereti- 
>ques que catlioliques, y coniurs, com es: 

— Pater noster lo major, encontrí nostre Senyor, ó^ 
— Pater noster lo petit, Deu la fet y Deu la dit, ò^ 
— Pater noster de patxina^ eficontrí santa Maria, ó>» 
— Sim lleuí vn bon matí, a cauall ab vn rossi 
encontri a lesu Christ y Longiferí Deu en la creu, dr'. 
Anomena les oxa.cions del vent roig — del mal estrany 
— de fer fugir lo temps ab vna fals que llancen o vna 
çabata. Parla dels coniurs ^^r ^y^f^ — sobre los malalts — 
sobre los qui son tocats de vent — sobre los enfilats, «y altres 
» coniurs que fan, en los quals per no entendre los noms, 
>anomenen los diables en Uoch de Deu. Los confessors 
ihan de advertir particularment en aço, y posarlos gran- 
ïdíssima por, y no absolrels, sinó proposen de nunca mes 
»dir les tals oracions y coniurs. Y trobam per experiència 
>que les persones tals fan molt lo sant, son pobres y de 
»enteniment flac, y taymats en la confessió per no descu- 
ihxix aquexos secrets. Perço lo confessor deu treballar a 
>bones traurels de la boca... perquè reglarment tenen y 
»posen mes fe en aquexes badomeríes que en Deu ni en la " 
> Iglesia de Roma.» Vide: Ordinari o manual perals 

CüRATS, QUI AB DILIGÈNCIA VOLDRAN ENTENDRE TOT 
LO NECESSARI DELS SAGRAMENTS... LO QUAL MANA IM- 
PRIMIR LO Reuerendissim Senyor D. F. Benet de 
Tocco Bisbe de Vic. Barcelona en casa de Claudes Bor- 
nat, 1568, en ^.\ fol. 59, &. 



— 371 — 

«Les campanes de Paris — tota la nit que tocaven, 
tocaven per Don Gasto — ferit de mort en batalla... 

Sa mare Ien veu venir — per uns camps quen verdeyaven 
hont hi cuUiva les flors — per a curarsen ses Hagués... 

A les batalles del Rey — dels quey van no 'n tornan gayres; 
jo hi he anat y en so tornat — mes no confio camparne... 

Mare, aneume à fer lo llit — allà à les cambres mes altes, 
posaumhi 'Is capçals ben alts — puga veure les montanyes... 

An à mi me cantaran — los capellans y los frares; 
al cavall lin cantaran — aligots, corps y cigales... 

Per mi oferiran pa y vi, — pel cavall ordi y civada... 
Ell morí à la mitja nit, — lo cavall à punta d' alba.> 

Les tonades que acompanyan aquest romanç 
tenen diferencies notables, y sobretot la d' exa última 
en que un gemech ay, ay.ays' hi entremescla en cada 
posada com à respost. — Es de advertir que en la 
quarantena de copies anteriorment recullides, dues 
fan menció de la mort del fill novament nat que '1 pro- 
tagonista troba al tomar de la batalla, y son la de 
Baget y la de Llanàs que diuen : 

«També morirà '1 meu fill — quan el sol trenque la ralla; 
cubriume à mi ab lo vel d' or — y al infant ab lo de plata. > 

< Demà à la posta de sol — morirà la meva infanta, 
à mi 'm cubrirèu de flors, — 1' infanta de roses blanques.». 

Encara que exa abundança y disparitat de ver- 
sions sia una rèmora pel qui ha de recuUirles, y 
quan se les estampa perillan de cansar al llegidor, ja 
que sovint entrebancan ò enfosquexen la narració, 
crech convé replegaries per tot arreu ab especial 
esment; puix cada romanç dels vells ha servit de 
mol-lo per buydamhi molts, mes ò manco similars; 
y é. voltes tan entre les variants dels uns com entre 
les imitacions dels altres hi surten versos que sem- 
blen pertànyer à cançons mes antigues, ara perdu- 
des, de que cal salvame 'Is retalls. 



— 372 — 

II. La Viuda ò la sortida a missa (*) 

Aquest romanç del tot desconegut en les Balears 
(ahont tant s' hi cantava lo de D on Joan y Don 
Ramon) apareix à Catalunya distint y deslligat del 
anterior, quan en moltes altres nacions (per exem- 
ple à França ab sonjean Renaud) sembla que abdós 
forman una sola y sobirana cançó, una de les mes 
volgudes y mes estudiades de la poesia popular de 
Europa... Vaig recuUirla per primera volta à Ripoll 
r Agost de 1854, y lletra y tonada me feren espur- 
nejar els ulls y '1 paper de llàgrimes. En la major 
part de les versions quen repleguí, s' hi troban uns 
quants mots castellans de falsa assonança, {io en 
lloch de ia) y en quasi totes la paraula esmortuido. 
Per llegiria (ab la següent y altres cançons fins lla- 
vors desconegudes) d, la Acadèmia de Bones Lletres, 
ajustí les copies mes complertes, evitantne 'Is mots 
forasters y rebujant les corruptel-les y lletjures, pos- 
tices, que cauen per sí soles al cotejar les versions. 
— La introducció misteriosa d' est romanç me du à 
apuntar la de La Tor y la de Molló: 

«Si se 'n va don Buesco — à la romeria 
quan n' es pel cami — un Àngel 1' en crida... > 

«Sen va anar don Besco — à la cacería, 
quan fou à la caça — la Mort sent quel cita...» 



(*) Com les versions catalanes d' esta cançó fan molt 
mes cabal, que les extrangeres, del dia que la partera ha de 
sortir à missa, copiy del Ritual de Càller de 1594, pi. 37: 
«Per euitar abusos que sobre aço se han seguit, ha paregut 
»aci aduertir, que no hi ha perquè fer esperar ni fer abste- 
»nir a la partera cert nombre senyalat de dies, conforme a 
sia Uey Mosayca, que ja ha espirat y no te mes força de 
» obligar a degun Chrestia que no puga venir y entrar a la 
>Iglesia; perquè la partera pot entrar sempre que vulla, y 
>ha de ser admesa. > 



— 373 — 

Altres començaments estilats mostran la popu- 
laritat d' est cant, v. g. lo de Gósol y lo d' Erilavall: 

cUna cançoneta — ^jo be la us diria, 
treta d' una dama — que 's filla d' Hungría...» 
«Una cançó us vull cantar, — una cançó molt pulida, 
treta n' es d' una gran dama — que ha vingut de Romania. 
Son marit li diu — n' iràs mal servida, > &. 

III. DoN Blasco ò lo patge traydor 

La cançó aquesta du tot seguit à la memòria lo 
conegut romanç castellà, que comença: 

jCuàn traïdor eres, Marqui llos! — jCuàn traidor de corazòn! 
Por dormir con tu seiíora — Degollaste à tu seiíor, 6^. 

joyell que, per la Glosa que 'n compongué y publicà 
en Timoneda, forma part del Romancero gene- 
ral. En català y ab la matexa assonança lo vaig 
ohir per primera vegada à la Mola de Formen- 
tera en 1853; estranyantme molt de no trobarhi 
els mots estrafets que solen desfigurar les cançons 
que visiblement ens han vingut de Castella ó de 
Aragó. Del punt ahont la copiava veya à ull lo 
Mongó de Dénia, mes clar que les montanyes de 
Mallorca; y com los esvissenchs tenen molt de 
valencians, segons diu la tradició y llurs con- 
semblances ho comprovan, ^conexería en Timo- 
neda en llengua materna lo romanç que glosa en 
la castellana? Ma sorpresa fou moltíssim major, 
quan T any següent una bona velleta de Sora me 
dictà la copia que va à la pi. 27 (*). Al es- 
críurela me semblava tralladar una de les fulles 
soltes del segle xvl La entegretat y puresa de 



(*) La dona que '1 deya no capia lo significat de les 
paraules espuntò — raso y tor, ja en desús, que mostran, com 



— 374 - 

llenguatge de aquest romanç heptassílab com al-^^ 
guns dels nostres mes antichs, me despertà la esp ^M ; 
ranca ò la ilusió de que entre 'Is plechs rarís-™ 
sims de la poesia vulgar catalana del primer segle 
de la Imprenta, que de tart en tart surten, podria 
trobàrsenhi qualcun verament popular dels que à 
les hores ab prou abundor tendríam quan tants 
ens en romanen. Per moure als catalanistes bibliò- 
fils à cercarlos y traurels de sos entafiïraments , fiu 
estampar lo Cançoner en lletra gòtica, repro- 
duhinthi moltes de les fiïlles de aquell temps que 
fins susara he pogut veure. 

IV. La filla del rey de França 

Ò LO RICHOM aragonès 

Cap castellanisme mestra la procedència de 
aquesta cançó, també heptassílaba, que té en el 
Romancero un famós similar en Rico Franco: 

A caza iban, à caza — los cazadoi'es del rey, 
ni fallaban ellos caza, — nifaïlaban qtit iraer, àr' 

Si un parell de mots forans bastassen per senyalar 
la filiació de un cant, seria de creure que mes que 
per Castella aquest ens vingué per França, ja que 'n 
dues versions hi ha plorer com assonant, y que 'n 



la faysó matexa d' eix cant, sa antiguitat visible. N' Exime- 
nis en lo Dotzen del Crestia, cap. CCXVII, vol quel 
cavaller «sapia usar tot linatge darmes, ço es de ballesta, 
darch, de dart, de ferir de destral, datxa e de spunto, de 
lança e de daga.» Les altres versions diuen punxo per 
espmitó; conservantshi tor, que *n Milà en el troç que 'n 
cita, trobà substituïda per entorn. En lloch de Blasco se '1 
anomena Velasco y Dovasco. La copia de Ripoll acaba: 
«quan fou à la miranda — lin fa fé un capbuçó.> 



— 375 — 

Milà hi sotsrallà valets, per vaylets ò haylets que 
dihem ací. — Tres de les copies posan les ballades al 
pla^ al rost, al pont de Sant Francesca; y com se 
ha antiquat lo verb metre en moltes encontrades, la 
Dama pren lo punyal ò la daga de mà del Richom 
y al cor se la atmet. ^De quina nacionalitat sortí 
aquesta cançó que en tantes s' hi canta? Si 'Is crí- 
tichs de la musica popular tinguessen eix ram tan 
conegut y esbrinat que arribassen à saber, estu- 
diantne sa faysó y,sa color local, lo pays ahont 
nasqué la melodia que la acompanya, sabríam la 
pàtria de abdues, ja que lletra y tonada semblan 
bessones. Per desgracia no poguí fer copiar Vayre 
y so cortès d' aquella viola, que repetit à cada po- 
sada, s' endinza al cor com lo punyal mateix de la 
víctima que 'n plany. Fa trenta vuyt anys que vaig 
ohirla y no 'n recort sinó la dolorosa fniició y dalè 
ab que 1' escoltava. No voldria ponderar llunyanes 
recordances que la realitat vingués à empetitir; mes 
de llavors ençà he tingut exa gentil tonada per la 
reyna, per la emperatriu de les ques cantan à Cata- 
lunya ahont tantes n' hi ha de bellíssimes. ^ Aviva la 
ilusió lo entranyable dels sons de la viola, ab que 
los antichs joglars francesos acompanyavan y endol- 
cían la narració de llurs famoses cançons de gesta? 

V. Les dues Dianes ò lo fals testimoni 

L' interès tràgich que desperta aquesta narra- 
ció la manté viva en la memòria del poble axí à 
Catalunya com à les Balears. Estesa segles fa en 
llengua castellana, no està encara del tot connatura- 
lisada entre nosaltres; ses versions, que abundan, 
mostran poch ò molt sa procedència, ab les caste- 
Uanades que les camperoles hi barrejan. Fora ja 
mes difícil restituiria à sa forma primera, que apro- 



— 376 — f 

fitarne 'Is bocins que ab el temps se han anat arreu 
catalanisant ; y he optat per açò, en aquesta y en 
les cançons ques troban en igual cas, à fi de no 
afirontar als dos idiomes, fent cabal de corrupcions 
esgarrifoses, diferentes en cada copia ; que si alguna 
ensenyança tinguessen seria la de provar una vega- 
da mes la dificultat de suplantar la llengua materna 
fins en los cants populars que tan de bon grat se 
aprenen. — Un asterisch à ran del n.° d' orde senyala 
en r Índex les cançons visibleipent castellanes quel 
poble acceptà, y escampantse de boca en boca se 
traduhiren per sí soles, mes conservan encara llur 
filiació, com los forasters establerts à Catalunya qui 
s' esforçan à parlar nostre llenguatge. La abundor de 
versions que de alguns cants se arriba à tenir, obliga 
à una tria duptosa en que dolen fins les dexalies 
que forçadament romanen en molts dels trasllats. 
Mes ja que impossible me es de tràureles, y de afe- 
girhi altres notes, indicaré en la següent taula los 
volums ahont, de la majoria de les contingudes en 
lo present llibre, se 'n hi han publicat copies distin- 
tes, que facilitaran als folkloristes sa confi-ontació 
y estudi. — Nostre poble ha donat nom à les ronda- 
lles y gayrebé may à les cançons, que à voltes cita 
pel primer vers quan s' hi diu el nom del protago- 
nista, senyal massa mudadiç per servir de guia. 
Perçò après de ajustar les versions de cada cançó 
en plech separat, al allistar aquests hi posí dobles 
títols per ajudar 6. ma memòria, y axí, no sé si ab 
prou acert^ les he estampades. 



TAULA 



Dedicatòria 
Pròlech, . 



PL. 

V 
XI 



II 



I. DoN Joan y Don Ramon, &. 

(i à 4) Versions de Mallorca, de Catalunya, 
de Menorca, d' Esvissa y Formen- 
tera, y altres en les Notes, pp. 343, 
348, 350 y 371. 
Vide F. Pelay Briz : Cansons de la 

TERRA, vol. III, 187I, pi. 167.— 
Milà: ROMANCERILLO CATALÀN, 

1882, n.*^ 210: El guerrera mal 
herido. 

II. La Viuda ò la sortida a missa. . 

(5 y 6) Briz, III, pi. 159: La bona viuda. — 
Milà, n.o 204: La viuda. — Menén- 
dez Pidal: Colección de los 

VIEJOS ROMANCES QUE SE CANTAN 

POR LOS ASTüRiANOS. Madrid, 
1885, XLVI y XLVii: DonaAlda.— 
Le Comte de Puymaigre: Chants 

POPULAIRES RECUEILLIS DANS LE 

PAYS Messin. Metz, 1S65 : Le roi 
Renaud, n.° i.—Costantino Nigra: 
Canti popolari del piamonte, 
Torino, 1888: Morte occulta, n.° 21. 

III. DoN Blasco ò lo patge traydor. 25 

(7 y 8) Milà, 223 : Don Blasco.— Duran, 
Romancero general, n.° 330. 



- 378 - 

IV. La Filla del rey de França, &. 33 
(9 y 10) Milà, 551: La hija del rey francès. 
— Duran, 296. 

* V. Les DUES Dianes, &. . ... 41 

(11 d 1 3) Milà, 248: La inocente acusada. — 
Briz, V, pi. 1 3: La comtesa de Flo7Ís. 
— Menéndez Pidal, XLIX: La aldea- 
na. — Duran, 1240. 

VI. La cançó dels Presoners, &. . 57 

(14715) Milà, 209: Los presos. — Briz, i, 
pi. 189: Los presos de Lleyda, 

VII. La Peregrina ò los dos ayma- 

DORS NATS À un MATEIX DIA. . 67 

(16) Milà, i.^ ed., 14: Don Juan y Dona 
Mana. Id. 2.*, 219: La peregrina. 
— Briz, IV, pi. 223: D. Bertran, &=. 

* VIII. Lo Presoner y los tres auce- 

llets 77 

(17) Milà, 239: El presó. — Duran, 379 
y 1453- 

IX. BlANCAFLOR Ò la TORNADA DEL 

MARIT . 81 

(18 à 20) Milà, 202: La vuelta del marido. — 
Briz, II, pi. 191.— Duran, 318-319. 
— Menéndez Pidal, xxxi y xxxii. 
— Theophilo Braga: Romanceiro 

GERAL PORTUGUEZ, vol. III, n.° l: 
Dona Infanta, 2; Dona Catherina. 
— Nigra, 54: La prova. 

X. PUNICIÓ DE LA ADULTRA, &. . • 9 1 

(21 y 22) Milà, 254: La adúltera castigada — 
Briz, IV: Lo retorn soptat. — Duran, 
298-299.— Menéndez Pidal, xxxiil 
La esposa infiel. 



— 379 — 
* XI. La Infantina de França. . . loi 

(23) Duran, 284-285.— Menéndez Pidal, 
XXXIV : El Caballero burlada. — Al- 
meida-Garrett : Romanceiro , Lis- 
boa, 1851, vol. 11: A infeitiçada, 
n.° iir. — Braga, iii : Infanta de 
França, \o. A encantada, 11. 

* XII. Lo Comte encarcerat, &. . . 107 

(24 725) Milà, 2^1 \ El conde presó. 

xni. Les Noces desfetes ò la comtesa 

PELEGRINA II5 

(26) Milà, 244: La boda intermmpida. — 
Duran, 327 : El conde Sol (tradicio- 
nal à Andalusia). — Almeida-Ga- 
rrett, XX: A peregrina. — Nigra, 42: 
Moran d' Inghilterra. 

XIV. A LES ORTES DEL ReY MORO Ò LA 

INFANTA Y DON GAUVANY. . . 1 23 

(27) Milà, 268: Don Galvan. — Menéndez 

Pidal, XLiii: Dona Urgelia, XLiv: 
Dona Enxendra, — Duran , 328 y 
1889. 

* XV. Dona Elisabeth ò la gelosía de 

UNA REYNA 1 29 

(28) Milà, 253: Dona /ja^tf/. — Duran , 

1243: Dona Isabel de Liar. 

XVI. La Donzella robada y la mort 

DEL ROBADOR 1 37 

(29) Milà, 222: La muerte del raptor. — 

Briz, II: Lo comte Garí,^\. 51. — 
Damase Arbaud: Chants popu- 
LAIRES DE LA PrOVENCE, AÍX, 
1864, 1, p. 83. — Roumanço de Clotil- 
do. — Nigra, 2: La sor ella vendicata. 



— 38o — 

XVII. Lo TESTAMENT DE n' AmELIS Ò 

l' infanta enmetzinada. . . 145 

(30 à 34) Milà, 220: El testamento de Amèlia, — 
Briz, n, pi. 193. 

XVIII. La Venjança innoble ò lo des- 
pit d' una metzinera. . . , 157 

(35 y 36) Milà, 256 : La innoble venganza. — Me- 
néndez Pidal, xxxvii : El convite. 

XIX. Los DOS Germans ò Rosaflori- 

DA LA gentil CATIVA. . . . 1 63 

(37 ^ 39) Milà, 250: Los dos hermanos, — Briz, 
II, pi. 159. — Menéndez Pidal, xv: 
Don Bueso, xvi: Don Bóvso. 

XX. Lo Comte pelegrí ò lo rescat 

DE sa MULLER 181 

(40741) Milà, 205: La esposa rescatada. — 
Briz, III, pi. 65: L' escrivana. — 
Arbaud, II, p. 73: Fluranço. — Ni- 
gra, 40 : // moro saracino. 

* XXI. Don Gayferos al rescatar na 

Elisenda 193 

(:2) Milà, 247: L>on Gayferos. — Duran, 
377. — Menéndez Pidal, xxi: Bra- 
ga, III, 36: Dom Gayferos, 37: Me- 
lisendra. 

XXII. Donzella qui va a la guerra. . 205 

(43) Milà, 245: La nina guerrera. — Me- 
néndez Pidal, L: Don Martinos. — 
Almeida-Garrett, iii : Donzella que 
vai d guerra^ xxiv. — Braga, iil : 
Dom Martinho di Avizado, 3, 4 y 5. 
— Nigra, 48: La guerriera. 



- 38i - 

XXIII. La mala Nova, & 215 

(44 à 46) Milà, 235*. La mala nueva, — Briz, 11, 
pi. 127: Mambrú. 

XXIV. La Druda ò la. mort de la 

MALA MULLER 225 

(47 à 50) Milà, 355 '• La mujer perversa. — Briz, 
II, pi. SS'/La mala muller. — Bra- 
ga, III: Bernal- Franc e%, 13. 

* XXV. Gerinel-lo y l' infanta. . . 245 
(51) Milà, 269. — Menéndez Pidal, iii y 
IV. — Almeida-Garrett, ii: Reginal- 
do, IX.— Braga, iii: Gerínaldo, 6. 

XXVI. Los TRES Estudiants, &. . . 253 
(52 y 53) Milà, 208: Los tres estudiantes. — Briz, 
I, pi. 105: Los estudiants de Tortosa. 
— A. Riquer: Los estudiants DE 
Tolosa. i8£6, 22 fulles. (Conte- 
nen test, traduccions y melodia de 
aquesta cançó, y les composicions 
en que dit pintor la historià, tretes 
per la fototipia). — F. Alió, Cansons 

POPULARS CATALANAS (1892), pi, 
24. — Nigra, 4: Gli scolari di Tolosa. 

XXVU. La gentil Porquerola, &. . . 263 

(54 à 56) En Abril de 1852, D. Joseph Subirana 
reculli à Centelles la lletra d' aquest 
romanç, y D. Baltasar Saldoni dues 
de les melodies ab que se canta, y 
les publicà D. B. S. Castellanos, en 
sa obra Glorias del Caballero 

AZARA EN el SIGLO XIX, p. 7X2. 
— Milà, 234: La noble porquera. 
— Briz, I, pi. 173.— Arbaud, i, 
p . 9 1 : La pourcheireto . — Nigra, 5 5 : 
La sposa porcaja. — Le Comte de 
Puymaigre, Germaine, n. 



— 382 — 
XXVIII. Metzinera descarada. . 

(57) Milà, 231 : La viuda hipòcrita. — Alió: 

Lajutjesa, pi. 50. — Nigra, 26: Tes- 
tamenio delí' airvelenato, 

XXIX. La princesa Rosaflorida y Mon- 

TESSINOS 

(58) Milà, 257: La princesa. — Duran, 384: 

Moniesinos y Rosaflorida. 

XXX. La Filla del marxant. . 

(59 y 60) Milà, 228: La hija del mercader. — 
Briz, I, pi. 159. — Nigra, 9: V in- 
fanticida alle tanaglie, id. 10: L' in- 
fanticida alia forca. — De Puymai- 
gre, XXI : L' infanticide^ xxii: La 
fille pendue. 

* XXXI. Lo COMTE Claros de Montalva. 

(61) Duran, 362. — Almeida-Garrett, xi: 

Do7n Claros d Alem-mar. — Braga, 

III, 3 1 : Dom Carlos de Montealbar. 

* XXXII. Lo DESLLIURAMENT DE l' InFANTA 
QUE ESTAVA ENCARCERADA. . 

(62) Milà, 258: La infanta seducida. — Briz, 

IV, pi. 43.— Duran, 364.— Braga, 
III, 33 : Donà Areria. 

* XXXÍII. La Desposada ab un mort qui 'l 

GUARDÀ set ANYS. . 
Milà, 260: Laguardadora de un muerto. 



283 



289 



295 



(63) 

Notes. 



305 



315 



329 



335 



^^ Aturada per espay de molt temps 

la impressió d' aquest llibre, 

se acaba d' estampar avuy 

dia p de Juny del any 

MDCCCXCIIl 



I 






PLEASE DO NOT REMOVE 
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET 

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY 



PC Aguil6 y Fuster, Mariano 

3929 Romancer popular de la terra 

A^8 catalana